Joan Izquierdo Llopis ha parlat de la HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN 21 FLAUTES. Dimarts 17 de juny.

En Joan Izquierdo ens ha traspassat la seva passió per la música de la flauta dolça.
La flauta és un dels instruments més antics, es pot dir que és tant antic com l'home, en la prehistòria tenien ja unes rudimentàries flautes de canya o bé d'os anomenades de pastor.
El gran descobriment en l'Edat Mitjana va ser el fet d’aconseguir passar dels tres forats als set forats en les flautes, cosa que permetia tocar tota la gamma de notes de l’escala i superar l’extensió de les possibilitats de la veu humana.
Les flautes, en aquella època, acostumaven a seguir les mateixes melodies que els cantants, fins que al segle XlV varen començar a improvisar i es converteixen en instruments solistes.
En Joan ens va presentar les diferents grandàries de cada flauta, des la diminuta sopranino fins la gran flauta baix, tot fent sentir els diferents timbres de cada una d'elles.
Les flautes dolces es componen de les quatre veus naturals humanes de soprano, contralt, tenor i baix, però tenen més ampliacions com l'esmentada sopranino i també els baixos.
L'època barroca és el temps del millor desenvolupament de la flauta dolça, els lutiers o luthiers han millorat notablement el seu so i, el gust de les composicions barroques, ajuden al cent per cent a lluir les tècniques de virtuosisme dels intèrprets.
La davallada comença amb el naixement de la flauta travessera: durant dos segles la flauta de bec quedarà relegada a l'oblit.
Al 1920 comença una nova descoberta per la flauta dolça, és un instrument ideal per començar la pedagogia musical amb els infants, que ha arribat fins els nostres dies. Els compositors tornen a escriure noves melodies o noves composicions de música per a flauta de bec. Música encara massa dissonant per a les nostres orelles, però que passarà a la història com la música del segle XXI per oients del segle XXI. Resum: Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Núria Candela ens va fer UN PASSEIG PER LA POESIA CATALANA CONTEMPORÀNIA. Dimarts 10 de juny.

Núria Candela ha explicat que existeixen molts més poetes contemporanis, de la llengua catalana, que els que ella esmentarà. N’ha nomenat 15 dels quals ha recitat una, dos, tres i fins i tot quatre de les seves poesies. Algunes eren molt conegudes, els autors ho eren tots. Ha començat per Joan Maragall, Apel·les Mestres, Salvat Papasseit, Màrius Torres, Josep Carner, Pere IV , amb “Les corrandes de l’exili” on hi ha l’al·lusió al Vallès  i “La vaca suïssa”. Ha seguit amb Josep M. de Sagarra, del qual a més a més de dues poesies, ha recitat l’últim fragment del “Poema de Nadal”. Joan Vinyoli, Montserrat Abelló, Clementina Arderiu, Joan Brossa, Salvador Espriu, que l’any passat va celebrar-se el centenari del seu naixement, Rosselló Porcel, Martí Pol que al 2013 va recordar-se l’aniversari de la seva mort. Va acabar amb Núria Albó que ha estat alcaldessa de La Garriga. Resum i fotografía de Mercè Gasch

Canigó de Verdaguer, fragment cantat per Maria del Mar Bonet, i d'altres poemes

Àngels Pascual Martínez va parlar de la SALUT A LES ETAPES DE LA DONA: EDAT REPRODUCTIVA, MENOPAUSA I LONGEVITAT. Dimarts 3 de juny.

Edat reproductiva. Al mes de juliol farà 30 anys del naixement de la primera nena proveta de Catalunya, la Victoria-Anna. Ja fa uns anys que es fan coses impensables a nivell de reproducció assistida. .Hi ha diverses causes per la infertilitat, no sempre la causa és de la parella. La menopausa precoç als 30/32 anys, per danys ovàrics, quimioteràpia o operacions, n’és una causa; l’altra és per alteracions genètiques i mineralògiques (pel menjar, el medi ambient etc.).
Actualment es retarda la concepció per diverses motius: voluntàriament per aspiracions professionals de la dona, o per causes econòmiques, o tractament oncològics, etc. Ha augmentat l’edat de la dona a concebre, s’ha reduït el número de fills per dona. Espanya té el nombre de naixements més baix de la U.E. La major edat de la dona fa que molts embarassos acabin en avortaments.
Hi ha diversos mètodes per resoldre aquest problema: la congelació d’ovòcits, (la criopreservació) que es fa si es té parella; la congelació d’ovòcits, si no se’n té; la congelació de teixit ovàric. Cada país té les seves lleis, a Espanya és l’ESHRE. Lo raonable són els embarassos espontanis a una edat jove.
Al ginecòleg s’hi ha d’anar per a la revisió de la citologia de la matriu, a partir de tenir relacions sexuals, i per les mamografies, a partir dels 40 anys. Aquestes poden ser per Screening o cribat, que es fan cada dos anys, i per diagnòstic, quan s’ha palpat la mama i s’ha trobat un volto. L’ecografia mamaria no és tant agressiva, es controla l’aixella i el cirurgià ho veu millor. Les de 3D encara permeten millors diagnòstics.
El càncer de mama és el que millor es cura. Es fa una punció al tumor i es treuen cèl·lules per saber com són. El càncer d’ovari -FIGO- no dona simptomatologia, i es diagnostica poc, un 32%. Es pot diagnosticar amb marcadors tumorals, el CA125, que es fa per extracció de sang. Si el metge el detecta per palpació vol dir que està molt avançat.
A la menopausa hi ha una pèrdua d’estrògens. A partir dels 55 anys s’han de fer les densitometries, que és una tècnica no invasiva. Les dones, amb l’edat, redueixen la seva talla, per reducció de la massa òssia, els ossos es tornen fràgils amb riscs de fractures. S’analitza la columna i el fèmur, i es compara amb una població de 30 anys.
A una edat avançada és normal tenir osteopènia (entre 1 i 2,5 graus de desviació) L’artrosi i la calcificació vascular afavoreixen l’osteoporosi. També cal cuidar el sol pèlvic per prevenir la incontinència urinària, es poden fer exercicis físics. Si cal una intervenció és molt fàcil. Resum i fotografía de Mercè Gasch

Cinta Cantarell Aixendri va parlar de GRANOLLERS, DINS I FORA DE LES MURALLES, 2ª part. Dimarts 27 de maig.

El segle XVI és el de màxim esplendor de Granollers. Es fa la Porxada a la Plaça Major. Es va construir per ser llotja de gra i, des del 1872 al 1968, va ser mercat municipal. Per fer-la es va haver d’enderrocar la part nord de la plaça on vivia la gent benestant, i va caldre expropiar-los les cases. Actualment és l’espai més utilitzat de Granollers.
La conferència va continuar amb un seguit de fotografies antigues, tot comparant-les amb altres d’actuals, quan l’edifici encara existeix reformat o adobat. Ens va ensenyar tot un seguit de places i de cases fent-nos adonar que havien conservat finestres, moltes vegades reubicades, d’altres edificis que ja no existeixen, mènsules, gàrgoles, frisos etc.
Va parlar del Casal dels Tagamanent, dit també del Contestable i també la Casa Gran, del que només es conserva el cos central. D’aquest edifici, situat al costat del Portal de Sant Roc, també es va enderrocar la capella de Santa Magdalena, perquè destorbava. A la plaça de La Porxada hi havia el palau Masferrer i Perpinyà, on actualment hi ha unes galeries. En aquest palau es van organitzar sopars als que va assistir-hi l’arxiduc Carles d’Àustria.
Al segle XIX es construeix la carretera (1848), el ferrocarril (1854) i el cementiri fora muralles (1875). Aquestes obres van fer créixer Granollers a nivell industrial. No només hi havia industria tèxtil sinó també de ferros, sabons, adobs, material elèctric etc. Es construeixen fàbriques com Can Comes, Roca Umbert, Can Torres, Can Molina... Va venir gent d’Almeria per la construcció del ferrocarril. Per construir la nova estació al Pla de Baix, és va annexionar Palou, perquè el terreny pertanyia a ambdós municipis.
Granollers també va tenir muralles de l’època carlina amb una torre enderrocada els anys 70. Per construir la caserna militar van enderrocar el portal de Santa Anna. Hi va estar fins el 1968 en què es va construir el Mercat Municipal. El corrent higienista de l’època va fer construir el cementiri fora de la ciutat, a l’antic convent de caputxins, però el 1894 va ser traslladat, novament, on està ara. Es van construir bonic panteons per part dels industrials rics. En la mateixa línia va ser la construcció de l’hospital, els safareigs públics, també quatre pous d’aigua. Un a la plaça de la Corona, l’altre a la plaça Maluquer i dos a la carretera .
Es van construir escoles com la Pereanton, dels Germans de les escoles cristianes. Habitatges modernistes. Cases d’entitats com l’Alhambra, la Unió Lliberal, el Centre Catòlic, etc. També, i per ordre municipal, es van construir els guarda cantons per protegir les portes de les cases del carros. Resum i fotografía de Mercè Gasch.

Maruja Ballber va parlar de L'OÏDA. Dimarts dia 20 de maig.

La conferència s’ha iniciant tot explicant la doctora Ballbé l'anatomia de l'orella i de l'audició. De fet l'audició és la percepció de les ones sonores que són recollides pel pavelló auricular i que, a través del conducte auditiu extern, arriben al timpà. Després d’una anàlisi descriptiva i tècnica dels procesos que interevenen en la física de la captació del so ha passat a parlar de la seva evolució en la vida humana.
Ha deixar clar que a partir dels 50 anys hi ha un punt d'inflexió perdent oïda. Davant de qualsevol problema cal visitar l'otorinolaringòleg, és important no fer tractament sense tenir un diagnòstic.
En el moment actual tenim molts decibels en el medi (cotxes, música...) que perjudiquen greument la nostra oïda.
Va esmentar algunes de les problemàtiques més actuals. Els acúfens que són sons molt molestos (pitos, xiulets,...) que sorgeixen de forma intermitent: el seu tractament és complex. El vertigen (sistema de desequilibri), els circulars no giren igual i donen una sensació de desequilibri. Les alteracions son degudes a diferents factors; alteració del sistema nerviós, alteració del sistema muscular esquelètic, alteració de l'òrgan del sentit i alteració del sistema cardiovascular. El vertigen pot donar episodis ocasionals i caigudes freqüents. Els tractaments poden ser; preventius (calçat pràctic, bastó, evitar les alçades i llocs foscos) mèdics (vasodilatadors) i rehabilitació ( taules d'exercicis específics) .
Per acabar la doctora ha exposar un test per valorar la situació de l'oïda de cada un dels assistents.
Per animar-nos va fer esment que al llarg de la història hi ha hagut persones sordes que han aportat a la societat moltes millores en el camp de la ciència i en el de la música, com per exemple Edison que els 70 anys va inventar la bombeta. L'oïda és el sentit de la vida. L'any 2015 s'anomenarà l'any de l'oïda. Resum M.Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

Claudi Mans Teixidó va parlar sobre si MENGEM QUÍMICA? EL SECRET DE LES ETIQUETES. Dimarts dia 13 de maig

Ha enfocat la conferència en tres parts:
1- Reaccions químiques que tenen lloc a la cuina. Cal tenir ben present que en preparar i cuinar els aliments tenen lloc reaccions químiques, que classifica bàsicament en quatre;
- a.- Pardejament enzimàtic, no desitjat. Exemple; les fruites i verdures es tornen negres en ser tallades.
- b.- Caramel·lització. Dissoldre les substàncies a 185º C tornant-se líquides.
- c.- Cràcking i polimeritzacions, no desitjat. Exemple; els aliments que es cremen com el pa formant carbó i altres substàncies indesitjables. 
- d.- Reaccions de Maillard; com la formació de solanina en les patates quan els hi toca el sol. O també les reaccions que tenen lloc en coure alguns aliments a més de 180º C com per exemple les patates que poden formar acrilamida (substancies tòxica) les galetes, pa cereals... També els fregits, rostits i brasejats en arribar a 150º C.
No podem oblidar les reaccions que tenen lloc entre els sucres i les proteïnes, que poden fer variar el color,el sabor i l'olor a més de formar diferents productes, entre ells compostos mutàgens, i també existeix el perill de la pèrdua de aminoàcids essencials.
2- Les etiquetes  Són dissenyades pels fabricants i van dirigides als consumidors, entre els interessos d'uns i d'altres hi ha l'administració que posa ordre mitjançant un control sanitari i legal. En analitzar diferents etiquetes de diferents productes s'arriba a la conclusió que cal llegir-les molt bé perquè no sempre expresen clarament el contingut, ni es visualitza prou bé. És obligatori que portin el nom del producte que no sempre coincideix amb la marca. Els ingredients que sempre han d'estar ordenats de més a menys presència. El valor nutricional és voluntari però cada vegada hi ha més productes que ho tenen. Alerta amb la publicitat no sempre correspon amb l'etiqueta.
3- Els Additius. Substàncies que s'afegeixen als aliments elaborats per conservar-los, millorar característiques o per dotar-los de noves propietats organolèptiques. Es representen per una lletra i un número. E100 son colorants, E200 conservants, E300 antioxidants, E400 emulsionants, espessidors, E900 edulcorants. Actualment de reconeguts n'hi ha uns 1420, des del 2004 s'han afegit 15 i s'han retirat 6. Dels additius es diu que: ha de justificar-se'n l'ús, ha de ser sense riscos, quantitats limitades i no han d'induir a engany. Cal pensar que els seus efectes son molt relatius perquè també depèn de la situació o patologia de cada persona.
El Dr. Mans per acabar ens ha explicat l'anàlisi de diferents productes i els seus components; el vi ecològic del Penedès, l'Actimel, el Danacol, el Densia. Ha estat molt interessant i ha defensat el aliments naturals. Resum de M. Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Francesc Lozano Winterhalder va parlar del FUTUR DE LA VIDA. Dimarts dia 6 de maig

Perquè ens extingirem? És el plantejament i l'experiència del nostre conferenciant Francesc Lozano Winterhalder, biòleg, Màster en Humanitats i professor de Sostenibilitat i Comerç internacional, la nostra vida a la terra està en perill, si més no, la vida humana.
Donat que la supervivència és la màxima prioritat de tot ésser viu, hem d'arribar a la conclusió que el problema ambiental és el més greu que se li planteja a la humanitat. Com a proposta de solució ens parla del desenvolupament sostenible, en el ben entès de no posar en perill la supervivència de les generacions futures.
Però hauríem de pensar en anar mes lluny i començar a parlar de un desenvolupament hologísticament sostenible, que seria aquell que va més enllà de les qüestions tecnoeconòmiques com podrien ser unes condicions necessàries però insuficients. Seria convenient un desenvolupament basat en les tres paus fonamentals per mantenir un equilibri entre l'home i la natura: la pau interior, la pau social basada amb la justícia, i la pau amb la naturalesa.Cadascun de nosaltres ha de reflexionar i treure les seves conclusions de manera que les seves accions siguin més enriquidores i respectuoses, per trobar un equilibri durador entre els interessos polítics, els comercials, i la supervivència de totes les especies que poblem la terra. Crònica d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch

"Francesc Lozano, autor del llibre ¿Por qué nos extinguiremos? Diez claves para preparar el mundo del futuro, va ser membre del "Consejo Directivo de la Asociación Naciones Unidas de España",. A més de fer conferències sobre el tema és consultor per al govern de Colòmbia, juntament amb altres analistas i entitats vinculades al tema, sobre qüestions ètiques i del medi ambient". Entrevista a La Vanguardia, aquí.
 

Sergi Grau Torres va parlar de LA INQUISICIÓ. Dimarts dia 29 d'abril de 2014

La paraula Inquisició ve del llatí i vol dir investigar, indagar. La Inquisició va investigar l’heretgia, que volia dir elecció. El cristià, en un moment determinat, elegeix, interpreta, les escriptures i les estudia de manera diferent a com ho feia l’Església: aleshores és converteix en heretge. Sant Pau va dir que l’heretge predica de manera diferent al que ells, els apòstols, diuen. Es condemna la diferència en la interpretació, l’oposició.

L’heretgia neix dins dels mateixos grups cristians. Les primeres heretgies apareixen al segle II, els gnòstics. Sant Agustí és dels primers escriptors que escriu un tractat teològic, i es pregunta , què és el que fa ser a una persona heretge (dissident). Isidor de Sevilla, al segle VII, quan escriu les Etimologies parla d’heretgia, de secta, de cisma com a separació de les comunitats.
L’heretge és aquell que erra, i la Inquisició corregeix aquesta dissidència. L’heretge pot retractar-se. El càstig de l’heretge és l’excomunió, però si persisteix en el seu error anirà a la foguera.Al s. XII l’heretgia té un caire polític i és perseguida per l’estat. El 15 de maig de 1252 la Butlla papal, “Ad exstirpanda” aplicada a tot Europa, diu que la Inquisició controlarà l’heretgia. L’inquisidor en cap és el bisbe, i els seus executors els dominics i franciscans. L’inquisidor viu del que s’ha confiscat a l’heretge i de les multes. La inquisició no podia matar, però sí usar de la tortura.
A Catalunya, als segles XII a XIV, a l’acusat se li aplica un procés judicial. Al s. XIV un dels grans inquisidors catalans va ser Nicolau Eimeric (1320-1399). Es va dedicar a perseguir els seguidors de Ramon Llull, va escriure el Directorium inquisitorum (1376) o manual d’inquisidors. Ramon de Penyafort també va escriure un altre manual per als inquisidors. En aquells moments només es perseguien cristians, ni jueus, ni musulmans.
La Inquisició moderna, la romana o pontifícia, neix als segle dels Reis Catòlics. Aquests demanen al Papa Sixte IV, al 1478, una “Butlla” per combatre els jueus, que va estar vigent fins el 1834. Aquests van ser expulsats d’Espanya al 1492. Al s. XVI s’instal·len tribunals contra persones, es cremen llibres, i tot això té efectes molt negatius per a la cultura de l’època. Els dos grans tribunals eren a la Corona d’Aragó i a la de Castella. A partir del 1542 la Inquisició, s’estén per tot Europa dividida entre catòlics i protestants.
Al 1908, Pius X estableix el “Sant Ofici” per preservar l’ortodòxia de la fe que arriba fins el 1965, reconvertida per Pau VI en “Congregació per a la Doctrina de la Fe”. Resum i fotografía de Mercè Gasch.

Salvador Claramunt va parlar sobre ELS ALMOGÀVERS: la gran companyia catalana d'Orient. Dimarts dia 22 d'abril.

 Al llarg dels temps la història ha considerat els ALMOGÀVERS com uns mites. Els Almogàvers eren considerats un cos militar, els àrabs els anomenaven Al-mugaver (els qui provoquen avalots). Les tropes estaven formades per aragonesos i catalans, preferentment gent de muntanya i gent del Pirineu. Actuaven al servei del rei d’Aragó, però ells, per lliure, és podien posar al servei de qui volguessin. Es caracteritzaven per ser tropes d'avanguarda. Abans de començar el combat, per animar-se, feien el crit de “desperta ferro” tot fent xocar les espases i les llances unes contra altres, causant impressió i desconcert envers l’enemic.
Els seus orígens son molt antics. La seva aparició com a cos militar va començar amb la seva intervenció en les campanyes de Mallorca (1229), i de València (1238). Quan les forces franceses anaven a Sicília el rei Pere el Gran hi envia 2.000 Almogàvers (fou la revolta antifrancesa a Sicília) Acabada l’aventura siciliana els mercenaris catalans accepten la proposta d’anar a Bizanci per neutralitzar l’amenaça Turca. Roger de Flor, cabdill dels Almogàvers, va iniciar una espiral de batalles tot recuperant Bizanci.
Els Almogàvers eren ja tota una llegenda i el seu exèrcit feia molta por, però l’ambició de Roger de Flor, de voler crear el seu propi imperi, va portar problemes amb Berenguer d’Entença, que el va substituir després del seu assassinat, tot organitzant la famosa “venjança catalana”, i van iniciar-se lluites intenses que van servir a diversos senyors de la zona per fundar estats propis, els ducats d’Atenes i Neopàtria, que passarien a formar part de la corona d’Aragó.
La corona va voler controlar els almogàvers, que saquejaven els monestirs, cosa que no havien fet els otomans respectant-los.
Amb el pas del temps, en no haver-hi renovació generacional per als almogàvers, ja que tenien ja 50 anys. nomes els hi quedava un lloc d’honor a la història .
 Ens caldria més temps per seguir explicant totes les seves actuacions, al comandament de diferents reis i senyors al llarg dels anys, però amb l’explicació del conferenciant, va quedar
palesa la importància històrica dels Almogàvers.
PERSONATGES IMPORTANTS D’AQUESTA ÈPOCA. Pere el Gran, Alfons II, Jaume II, Frederic II, Roger de Flor, Berenguer d’Entença i Berenguer de Rocafort. Resum Mercè Barnils, fotografía Mercè Gasch,

Unes bones festes de Pasqua us desitgem a totes i tots

Recordeu que dimarts vinent, dia 22 d'abril, Salvador Claramunt Rodríguez, doctor per la Universitat de Barcelona, parlarà sobre ELS ALMOGÀVERS: la gran companyia catalana d'Orient. Com sempre a les 6:30 de la tarda a la Sala d'Actes del Museu de Granollers. Us hi esperem !