"En la xerrada titulada ¨La mort i la malaltia des de la fe i la ciència¨, Pere Masjuan ha abordat un dels temes més antics, però no per això menys actuals, que hom es pot plantejar: la pregunta sobre la mort i la malaltia. La proposta diferent que ell ha proposat és enfocar aquest discussió des del llenguatge del diàleg entre la fe i la ciència, en aquella parcel·la de realitat on ambdues disciplines poden aprendre de l'altre i hom pot aprendre de les dues. Primer ha discutit on es troben aquestes dues realitats i quins llenguatges particulars usen. Després ha discutit què és la mort i què és la malaltia per concloure que, tot i que tots més o menys tenim clars aquests conceptes, no són pas tan fàcils de definir com hom creuria. La definició de la mort per les diferents ciències no és unívoca. Semblant succeeix amb les diferents religions que ell ha considerat. Amb aquesta discussió, el conferenciant arribà a la primera constatació que definir la mort no és fàcil si ho fem des de la raó. Pel què fa la malaltia, la constatació és similar, ara però degut a que les aproximacions a aquesta des de la fe i des de la ciència són oposades: mentre les ciències voldran pal·liar la malaltia, la fe la voldrà entendre i no se'n voldrà amagar. Constata que la ciència proposa certes segueradats i la fe certes confiances, i que en el dia a dia, davant les adversitats, les seguredats poden fallar però no ho faran mai les confiances.Dit això, sembla que aprendre sobre la mort i la malaltia des del diàleg ciència i fe sembla difícil pel fet que la ciència no aprendrà de la fe ni la fe aprendrà de la ciència. Per corroborar aquesta afirmació el conferenciant discuteix es proposa dos exercicis: un primer que consisteix a mirar amb ulls científics la realitat i preguntar a la fe què poden aquests ulls aprendre sobre la mort i la malaltia; i un segon exercici consistent a preguntar, amb ulls espirituals, què pot aprendre la fe de la ciència.
Això, però, no implica que hom no pugui aprendre de la seva pròpia experiència mirant alhora la realitat amb ambdós ulls. Posa l'exemple del Tsunami i del Càncer.
Conclou que, tot i que és dificil parlar de la mort i la malaltia des de la fe i la ciència, que hom pot aprendre d'ambdues sobretot alhora de redefinir els paràmetres propis dels relats sobre les darreries. Així, acabà la ponència proposant als assistents uns petits exercisis per casa consistents a repensar, sense por, què és per a ells la mort, què és per a ells el cel i l'infern, i fer partíceps als altres d'aquestes intuicions. Necessitem repensar aquests termes sense por". Síntesi Pere Masjuan, fotografia Mercè Gasch.
