Aquesta
setmana hem tingut l’Alba Vendrell Torres, jove Historiadora de l’Art de
Barcelona i Gestora i Divulgadora Cultural Diplomada. Ens
ha fet una exhaustiva i ben documentada conferència, sobre l’escultor Josep
Llimona i Bruguera (1863-1934), que ens ha ajudat a descobrir molts detalls de
la seva vida i obra.
Importador de les influències franceses a l’escultura catalana, Josep Llimona és un dels pares de l’Art català del s. XX, i també un dels símbols polítics del moment. Gràcies a ell, l’Art català desenvoluparà en l'àmbit escultòric moviments com el simbolisme, abandonant aquell realisme anecdòtic de temps enrere, i culminarà el seu procés d’emancipació de l’escultura com a disciplina artística, més enllà de ser només un element decoratiu en els monuments de la ciutat.
D’aquesta
manera, Josep Llimona marcarà un abans i un després a Catalunya, alhora que
esdevindrà mestre d’escultors posteriors, sent, inclús, un personatge molt
estimat entre els noucentistes, en principi contraris al modernisme que
desenvoluparà Josep Llimona.
Com
escultor, passarà per diverses etapes, començant per aquells estils
premodernistes que desenvoluparà durant l’Exposició Universal de 1888, passant
pel simbolisme de l’avantguarda europea d’entre segles i finalitzant amb el
noucentisme de l’Exposició Internacional de 1929.
Desenvoluparà
també algunes de les seves grans obsessions artístiques. Leitmotivs dins
de la seva trajectòria, com el cavall, el personatge de Sant Jordi en totes les
seves facetes.
O l’expressió dels sentiments a partir de les seves dones
d’aigua, quelcom influït per artistes com Rodin, però també per la seva
situació familiar, la pèrdua d’esposa i fills.
Serà
així com el trobarem al carrer, en els monuments i cementiris, però també en
els interiors de les cases burgeses catalanes o de les grans institucions
polítiques i museístiques, alhora que esdevé un personatge estimat i respectat
per totes les generacions, contemporànies i futures, de Catalunya.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada