La teoria del caos explica el funcionament de sistemes dinàmics que, en determinades condicions, poden experimentar grans canvis a partir d’una alteració inicial aparentment insignificant. És el que es coneix amb el nom d’efecte papallona.
En aquesta conferència en David ens parla com, a partir de la geologia, la meteorologia, la història, la pintura i la literatura, fem un viatge des d’un dels volcans més actius d’Indonèsia fins a una mansió a la vora del llac Léman, analitzant els canvis que va provocant “l'efecte papallona”.
Tot comença a Indonèsia el 10-04-1815, amb l’erupció, de nivell 7, del volcà Mont Tambora, que va provocar una catàstrofe natural, amb 71.000 víctimes, la desaparició de la vegetació a l'illa i de la llengua Tambora.
Un any després a causa de l’erupció, va esdevenir “l'any sense estiu” amb una alteració climàtica molt important, oscil·lacions tèrmiques de 0 a 35 graus el mateix dia, amb gelades, nevades...
El 1816 va ser l’any de la gran fam generalitzada, amb males collites a causa de l’alteració climàtica, amb la consegüent pujada de preus... Tot això, va provocar fortes turbulències en la vida capitalista, en particular a Europa.
Abans de l'erupció predomina el romanticisme, amb la passió i emocions per sobre de la raó, que traslladat a l’art és imaginació, fantasia i creativitat. Dos pintors, Friedrich i Turner, abans del 1815, pinten quadros amb un cel preciós i després del desastre, amb colors estranys, foc al cel.. influenciats per l'estat d’ànim.
El maig del 1816 es van reunir a prop del llac Léman quatre escriptors anglesos. Era l’any sense estiu; no podien banyar-se, sortir a caminar i, per tant, havien d'estar tancats a casa. Un d’ells John Polidori va escriure El Vampyre i Mary Shelley Frankenstein que ½ segle més tard va inspirar un altre autor a escriure Dràcula.
Aquí es veu la relació entre el volcà i algunes meravelles de la literatura universal.
L’explosió de la Tambora, també degut a la fam, va portar molta immigració d’europeus als Estats Units.
Sense aquest fenomen emigratori, potser no hi hauria la música Country, que va cohesionar amb la música negra i va influir en l’Elvis Presley i després amb els Beatles...
El conferenciant ens fa reflexionar en els esdeveniments, que han canviat les vides dels nostres avis i pares, com per exemple les terribles guerres mundials.
Com a final de la xerrada, i referint-se a l’auditori, comenta que un gest insignificant a la nostra vida pot canviar el nostre entorn. Mirant-ho en positiu, si sentim alegria podem transmetre-la al nostre entorn i provocar un petit efecte papallona de bona actitud.
Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada