Gemma Martí ha parlat de LLUÍS DOMÈNECH i MONTANER. CLAUS per ENTENDRE la SEVA ARQUITECTURA. Dimarts 7 de novembre.

Parlar de Lluís Domènech i Montaner és parlar d’un dels arquitectes més representatius de Catalunya i del Modernisme. Va néixer el 1849 dins d’una família de la burgesia barcelonina. Tot i que va cursar estudis de ciències exactes, físiques i naturals a la UB, la seva passió era l’arquitectura i el 1873 es graduà a Madrid.

Podem dir que l’obra de Domènech i Montaner es pot classificar en tres etapes creatives:

1) Etapa eclèctica (1878-1886). Aquí hi veiem els seus inicis amb una arquitectura més sòbria, sense massa ornamentacions. Comença a introduir el ferro com a material habitual. Bàsicament, és la família i amics que li encarreguen els projectes. El seu primer projecte va ser el monument a J.A. Clavé (1874), la casa Maria Montaner, la seva mare (1876), la torre Simón, soci del seu oncle a l’Editorial Montaner i Simón (Barcelona 1878), la mateixa Editorial Montaner i Simón (1879-1881) actualment és la seu de la Fundació Antoni Tàpies, aquí hi comencem a veure el maó vist de la façana i el ferro també, i l’Ateneu Canetenc (Canet de Mar 1884) Vila natal de la seva mare, on hi va pasar la meitat de la seva vida i hi crea la major part dels seus projectes.

2) Etapa Exposició (1887-1899). L’anomenem així a propòsit de l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888. Aquí hi veiem una arquitectura de prestigi, amb elements arquitectònics més esplendorosos. Podem incloure-hi El café restaurant del Parc de la Ciutadella (1887-1897), el Gran Hotel Internacional (1887-1888) va servir per allotjar els visitants estrangers que venien a l’Exposició, el Palau Montaner(1891-1893) actualment és la seu de la Delegació del Govern central a Barcelona, el Castell de Santa Florentina a Canet (1898-1892) i l’Institut Pere Mata a Reus (1898-1912) que li servirá d’inspiració per l’Hospital de Sant Pau, entre altres.

3) Etapa floral burguesa (1900-1916) Aquí hi veiem tota l’esplendorositat del modernisme, on experimenta i deixa anar la seva imaginació. Hi trobem La Casa Rull i la casa Navàs de Reus (1900-1908), la casa Lleó Morera (1902) on hi veiem com element principal el vidre, oferint una llum natural interior magestuosa, el Palau de la Música (1905-1909) un treball excel.lent de vidre, escultura i fusta, l’Hospital de Sant Pau (1902-1913).

La seva arquitectura estava molt ben pensada i no hi deixava res a l’atzar. Fins i tot vivía uns dies amb la familia que li feia l’encàrrec per conèixer la seva historia i plasmar-la a la casa.

Cal destacar el concepte de la FUNCIONALITAT, sempre busca una arquitectura que sigui propia de Catalunya, utilitza nous materials, l’orientació dels edificis per la il·luminació, Utilitza el ferro per aguantar els edificis i tenir espais més diàfans, trenca amb la rigidesa de l’espai. 

Apassionat de la natura, copsava amb la seva màquina de retratar, qualsevol element que li pogués servir per la seva arquitectura. Utilitza bestiari mitològic, flors i plantes que expressa el SIMBOLISME i identifica el poder de la propietat. Per exemple l’au Fènix és el símbol de la Renaixença Catalana. L’element PERCEPTIU i enganyador que ens fa veure les façanes amb una visió diferent. 

La seducció de la LLUM, claraboies, patis interiors coberts. La seva arquitectura havia de ser HIGIENISTA, fàcil de netejar per evitar malalties, WC de ceràmica, terres arrodonits, finestres per propiciar una bona ventilació, i per sobre de tot la MONUMENTALITAT, grans espais, columnes, terres de marbre, esgrafiats.

La Gemma Martí, ens ha fet una bona anàlisi d’aquest gran arquitecte català conegut arreu i tan estimat per nosaltres. 

Resum Marta Peitivi, Fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, Cartell de Montserrat Lluch