Anna Maria Piera, nascuda
a Granollers, començà els seus estudis musicals al conservatori de la seva
ciutat sota la direcció de Josep M. Roger, i va finalitzar els seus estudis
professionals de piano i música de cambra sota el mestratge del pianista Àngel
Soler. Magister
per la UAB, amb una tesis sobre la persona i l’obra musical del mestre Ruera,
actualment compagina la seva tasca professional (professora i cap d’estudis de
l’Escola Municipal de Música de Granollers), amb diversos treballs d’investigació
sobre el paper de la dona en el panorama musical de la Catalunya de principis
del s. XX
Síntesi de l'acte
Amb el començament del 1900 el corrent
cultural català agafa una gran embranzida .Els músics i compositors, emmirallant-se en
els corrents culturals de Paris, segueixen les seves tendències, composant les
seves obres amb el llenguatge musical propi del nostre país mediterrani.
El naixement de les “Associacions” donarà
força i continuïtat a les entitats i a les persones per treballar en conjunt
per un mateix fi. Aquesta tasca de les “Associacions” donarà a Catalunya un
renom cultural, dins i fora de l’Estat. Així neixen l’Associació Wagneriana,
l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Associació de Música de Càmera de
Barcelona, l’Orquestra de Pau Casals, l’Orfeó Català i l’Orfeó Gracienc entre
d’altres.
La pedagogia musical va ser impartida per dos
centres importants, el Conservatori de Liceu i l’Escola Municipal de Música de
Barcelona. També per diverses Acadèmies com la Granados i la Marshall especialitzades
en el instrument de piano i l’Arnaud en violí. Joan Llongueres amb el “Mètode
del cos” de Suïssa, es dedica a la formació integral per a nens i joves amb la
gimnàstica rítmica i les cançons escolars amb l’expressió del cant i del gest. Aquests
musics i compositors son coneguts mundialment: Issac Albèniz, Enric Granados,
Joan Lamotte de Grignon, Antoni Nicolau, Pau Casals -que tenia com a fita oferir
concerts a un preu molt mòdic per fer arribat a tot el públic obrer la música
selecta- Juli Garreta, Enric Morera, Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Frederic
Mompou, Manel Blancaflor...
En 1936, queda truncada la cultura del nostra
país. Els músics que sobreviuran aquesta tragèdia els anomenaran “la generació perduda”. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada