Natalia Piernas Gallego ha parlat sobre les AIGÜES TERMALS A CATALUNYA, dimarts dia 2 d'abril.

L’aigua és font de vida. Tres quartes parts del nostre cos és aigua, també el nostre planeta té tres quartes parts d’aigua. Les primeres civilitzacions es van situar al costat de l’aigua.  Els grecs comencen a parlar de l’aigua, tant els filòsofs com els metges, i descobreixen les seves propietats. Els romans també veuen la importància de l’aigua i els seus arquitectes construeixen aqüeductes i termes. Aquestes últimes tenen diverses estances. Van descobrir la importància de suar per eliminar toxines. A les termes no solament es banyaven també feien esport i mantenien relacions socials.

Els àrab també tenien l’aigua com a part de la seva cultura, tant per decoració ( fons, cascades etc.) com per banyar-se. Amb el cristianisme l’ús de l’aigua decau, el culte al cos és pecaminós. Més endavant, al segle XVIII, els metges veuen la importància de l’aigua per la higiene de la gent i recomanen banyar-se. Al s. XIX hi ha una eclosió de l’activitat de les aigües termals. El poble anava a les fonts a buscar l’aigua.

A Catalunya les termes estan als Pirineus i a la depressió litoral.

L’aigua de pluja cau i va a parar als rius, als llacs, al mar i una altra es filtra i s’endinsa a la terra arrossegant  minerals, es va escalfant i surt calenta a pressió per un trencament d’una falla. Quan al s. XIX hi ha epidèmies: còlera, tifus,  els metges recomanen anar a les cases de bany. Les aigües termals tenen una sèrie de propietats curatives d’algunes malalties. Els balnearis primer són per als reis i per als rics, després es van democratitzant. L’arribada del tren hi ajuda.  Acostumen a estar fora de les ciutats. Aquests establiment han de passar uns controls i els metges han de fer les memòries. La gent anava a prendre les aigües, a vegades en sentit literal. La gent feia una vida sana i tranquil·la envoltada de natura. Després de la guerra canvia la idea dels balnearis, la gent va a desestressar-se, malgrat que quan sorgeixen els fàrmacs els balnearis perden clientela. Més endavant es van a prendre banys de mar, i actualment la gent va als 'spas', però ja no son d’aigües termals i estan dins de la ciutat, de fet són centres lúdics. Síntesi Mercè Gasch.