En
aquesta amena conferència, la Jèssica i en David ens comenten que, les
aproximadament 6000 llengües que hi ha al mon, ens permeten entendre’ns i ens
fan sentir part d’una comunitat. Son maneres úniques i genuïnes d’interpretar
l’entorn a través d’un viatge pels cinc continents, ens
comenten curiositats de les diferents llengües
Ens parlen dels tau topònims, que en el mateix nom
repeteixen l’accident geogràfic que designen. Exemple: La Vall d’Aran; Aran vol
dir Vall i, per tant, és Vall de Vall.
Totes les llengües tenen paraules que expliquen
moltes coses, La paraula “Shemomediam” del georgià ve a dir, el que passa quan
menges alguna cosa perquè sembla deliciosa, i no t'hi pots resistir, encara que
no tens gana.
En Hawaià tenen el nom Akihi que vol expressar el
sentiment de confusió després de sentir instruccions per arribar a un lloc
concret.Com a curiositat hi ha la llengua del lloro a
Amèrica del Sur que és va extingir i sols quedava un lloro que la parlava.
Com a exemple de recuperació d’una llengua, hi ha
el Wampanoag a Amèrica, que havia desaparegut al segle XIX i va tornar quan una
senyora que el parlava va quedar embarassada i va ensenyar-lo al seu nen i a
partir d’aquí, es va recuperar.
A Australià hi ha una llengua, el Warlpiri que no
té noms pels colors, i els descriu repetint un element de la natura que tingui
el color que volen explicar. En aquesta xerrada, la Jèssica i en David ens han
mostrat, tota mena de particularitats lingüístiques de llengües a bastament
parlades o gairebé desconegudes, que ens demostren que, quan aprenem una
llengua, també aprenem una cultura i una nova perspectiva d'enfocar i veure el món.
Resum de Martí Majoral. Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartellera de Montserrat Lluch.