Diego Sola Garcia ha parlat sobre "LLIURES o ESCLAUS? La POLÈMICA dels NATURALS, un DEBAT de la CONQUESTA i la COLONITZACIÓ AMERICANA". Dimarts 18 de febrer.

Ens diu el conferenciant Diego Sola que en els últims anys la polèmica a l’entorn de la conquesta i colonització d’Amèrica ha passat a una primera línia d’actualitat, amb debats fortament polititzats a l’ entorn de la «Llegenda Negra» espanyola. 

Fa cinc-cents anys, un altre debat va sacsejar les societats hispàniques i, particularment, el seu món erudit : La «polèmica dels naturals», una llarga discussió tinguda durant la primera meitat del segle XVI a la Monarquia Hispànica, on els partidaris de sotmetre els amerindis a una esclavitud de facto, van enfrontar-se als defensors de la igualtat legal dels pobles indígenes respecte als altres súbdits de la Corona.

Per justificar la conquesta es va redactar un document el 1513, el 'Requerimiento'. És un document legal redactat per la Monarquia Espanyola per justificar la conquesta i la submissió dels pobles indígenes. S’ordena als conqueridors llegir-lo als indígenes abans d’atacar-los o sotmetre’ls. Va ser criticat per alguns religiosos com Bartolomé de las Casas, que defensava un tracte més humà cap els indígenes. 

Durant la conquesta es va dur a terme el sistema de la 'encomienda' per organitzar el treball i l’evangelització dels indígenes. Aquest sistema atorgava al encomendero (conqueridor) el dret a rebre tribut i treball forçat de l’indígena, a canvi de protecció i educació en la fe cristiana. Aquest sistema va generar molts abusos. A mesura que la població indígena es reduïa per les malalties i les condicions brutals, es va començar a portar esclaus africans. 

Les Lleis d’Índies (s. XVI) van prohibir teòricament l’esclavització dels indígenes, però, a la practica van continuar explotats. Antonio Montesinos va ser un frare dominic que va destacar per la seva defensa dels drets dels indígenes; el seu sermó més famós, pronunciat el 4 de desembre de 1511, es considerat el primer discurs públic contra l’explotació i esclavitud dels pobles indígenes, per part dels colonitzadors espanyols. El sermó de Montesinos va generar un fort rebuig entre els encomenderos. Va influir en figures com Bartolomé de las Casas, que posteriorment es convertiria en un gran defensor dels drets dels indígenes. 

Va contribuir al debat que va portar a la promulgació de Les Lleis de Burgos (1512) que intentava regular el tracte als indígenes, encara que en resultats limitats.

Així, doncs, la colonització i conquesta d’Amèrica va tenir els seus defensors i detractors. Juan Ginés Sepúlveda, un humanista, teòleg i cronista espanyol. 

Va justificar la guerra contra els indígenes argumentant que els espanyols tenien el dret i deure de sotmetre’ls per civilitzar-los i cristianitzar-los. Considerava els indígenes inferiors als europeus comparant-los amb nens davant d’adults o amb esclaus davant d’amos. Va enfrontar-se a Bartolomé de las Casas en la famosa controversia de Valladolid (1550-1551). Finalment. els arguments de Sepúlveda foren rebutjats. 

Les Lleis d’Índies van reconèixer certs drets als indígenes, encara que en la pràctica, la seva explotació va continuar.

Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. cartell de Montserrat Lluch.