Miquel Aranda ha parlat sobre ENVELLIMENT SALUDABLE I ACTIU. Dimarts 25 de febrer.

Envelliment saludable i actiu... de què estem parlant? Una breu pinzellada per entendre quina feina fa un metge internista, i quins són els seus àmbits de treball.

Adreçant unes preguntes al públic assistent anem trobant les respostes a la definició de ser vell. Per l’edat biològica? Per l’edat cronològica?, per l’edat psicològica?: el fet de sentir-se vell/a. O tal vegada per la pèrdua d’autonomia. En veu alta els assistents indiquen que una mica de tot defineix la vellesa.

Cada cop hi ha més grans de 80 anys amb bona qualitat de vida, fa que augmenti la possibilitat de dependència. Què passa quan envellim? 

Apareixen canvis físics en el nostre cos. Deteriorament dels òrgans. Augment del risc cardiovascular, Deterioració del sistema immunològic. Disminució mineralització òssia. Augmenta la probabilitat de patir malalties: Cardiovasculars, Càncer, Osteoporosis, Demència, Depressió, Polimedicació. 

En aquest punt exposa la relació directa de ser fumador, sedentari o obès per ingerir aliments amb excés de greixos i sucres, en les altes possibilitats de patir Diabetis, Hipertensió, o Cardiopaties, com també diferents tipus de Càncer.

En el procés d’envelliment es produeixen canvis en el nostre entorn: Jubilació. Pèrdua de familiars i amics. Inclusió i protecció social. Desenvolupament tecnològic, que costa d’adaptar-nos.

Hi podem fer alguna cosa? I tant que podem!!!

Si fins ara ha descrit com ens deteriorem a mesura que envellim, les recomanacions que venen són una esperança per millorar el benestar. Activitat física. Alimentació saludable. Salut física i mental. Seguretat i Relacions socials. Si fem de manera regular exercici físic, sempre a mida de les nostres possibilitats, obtindrem: Millor control dels factors de risc de: diabetis, obesitat, colesterol i hipertensió arterial. Millora de la massa òssia, resistència de la força muscular, i guanyarem flexibilitat. Millora de l’estat d’ànim i del benestar emocional. Reducció de l’estrès i del risc de patir depressió o ansietat. Disminució del risc de caigudes...

Manteniment de l’autonomia i de la independència. En aquest punt fa unes indicacions ben útils per portar-ho a terme, Caminar, Córrer, Bicicleta, Nedar, Ballar i fer Aeròbic. 

Tot això va íntimament lligat amb una Alimentació Saludable. Un ús responsable de la medicació, l’ús de les vacunes, revisions periòdiques, NO fumar, ni prendre begudes alcohòliques en excés. Recomanacions per estar mentalment actius: Llegir, Escriure, fer Mots encreuats, Estar Ben Informat, Participar en Tallers de Memòria, Vida Social Activa, fer Cursos que siguin del nostre interès.

Relacions Socials. Evitar la solitud, Anant a comprar, Participar en Activitats de la Comunitat. Relacioneu-vos amb la família, amics, veïns. Cinema, Àpats. Gaudim de Cada Moment, amb Seguretat. En definitiva, Socialitzar-nos per no estar sols. Un exemple que té TOTS aquests requisits, 

La Mitja Marató, on l’Esport, els Atletes, els Voluntaris, la Ciutadania que hi aporta Actes Culturals, com la Música o la nostra Conferència, fan Possible l’Èxit.

Deixem unes adreces d’interès per qui vulgui més informació.

https://www.uab.cat/web/prevencio-i-promocio-de-la-salut/publicacions-per-a-ciutadants-i-pacients-1345763679888.html

https://canalsalut.gencat.cat/ca/videosalut/temes/vida-saludable-segura/envelliment-actiu-saludable-cuidarse-clau/  i l’adreça de correu del doctor Miquel Aranda maranda@cst.cat

Resum d'Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Diego Sola Garcia ha parlat sobre "LLIURES o ESCLAUS? La POLÈMICA dels NATURALS, un DEBAT de la CONQUESTA i la COLONITZACIÓ AMERICANA". Dimarts 18 de febrer.

Ens diu el conferenciant Diego Sola que en els últims anys la polèmica a l’entorn de la conquesta i colonització d’Amèrica ha passat a una primera línia d’actualitat, amb debats fortament polititzats a l’ entorn de la «Llegenda Negra» espanyola. 

Fa cinc-cents anys, un altre debat va sacsejar les societats hispàniques i, particularment, el seu món erudit : La «polèmica dels naturals», una llarga discussió tinguda durant la primera meitat del segle XVI a la Monarquia Hispànica, on els partidaris de sotmetre els amerindis a una esclavitud de facto, van enfrontar-se als defensors de la igualtat legal dels pobles indígenes respecte als altres súbdits de la Corona.

Per justificar la conquesta es va redactar un document el 1513, el 'Requerimiento'. És un document legal redactat per la Monarquia Espanyola per justificar la conquesta i la submissió dels pobles indígenes. S’ordena als conqueridors llegir-lo als indígenes abans d’atacar-los o sotmetre’ls. Va ser criticat per alguns religiosos com Bartolomé de las Casas, que defensava un tracte més humà cap els indígenes. 

Durant la conquesta es va dur a terme el sistema de la 'encomienda' per organitzar el treball i l’evangelització dels indígenes. Aquest sistema atorgava al encomendero (conqueridor) el dret a rebre tribut i treball forçat de l’indígena, a canvi de protecció i educació en la fe cristiana. Aquest sistema va generar molts abusos. A mesura que la població indígena es reduïa per les malalties i les condicions brutals, es va començar a portar esclaus africans. 

Les Lleis d’Índies (s. XVI) van prohibir teòricament l’esclavització dels indígenes, però, a la practica van continuar explotats. Antonio Montesinos va ser un frare dominic que va destacar per la seva defensa dels drets dels indígenes; el seu sermó més famós, pronunciat el 4 de desembre de 1511, es considerat el primer discurs públic contra l’explotació i esclavitud dels pobles indígenes, per part dels colonitzadors espanyols. El sermó de Montesinos va generar un fort rebuig entre els encomenderos. Va influir en figures com Bartolomé de las Casas, que posteriorment es convertiria en un gran defensor dels drets dels indígenes. 

Va contribuir al debat que va portar a la promulgació de Les Lleis de Burgos (1512) que intentava regular el tracte als indígenes, encara que en resultats limitats.

Així, doncs, la colonització i conquesta d’Amèrica va tenir els seus defensors i detractors. Juan Ginés Sepúlveda, un humanista, teòleg i cronista espanyol. 

Va justificar la guerra contra els indígenes argumentant que els espanyols tenien el dret i deure de sotmetre’ls per civilitzar-los i cristianitzar-los. Considerava els indígenes inferiors als europeus comparant-los amb nens davant d’adults o amb esclaus davant d’amos. Va enfrontar-se a Bartolomé de las Casas en la famosa controversia de Valladolid (1550-1551). Finalment. els arguments de Sepúlveda foren rebutjats. 

Les Lleis d’Índies van reconèixer certs drets als indígenes, encara que en la pràctica, la seva explotació va continuar.

Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. cartell de Montserrat Lluch.

Gemma Marfany Nadal ha parlat sobre HUMANS 2.0 Dimarts 11 de febrer.

Gemma Marfany Nadal, catedràtica de genètica molecular a la UB ens ha parlat el dimarts dia 11 de Febrer sobre els grans avenços en aquest camp. El 1953 va ser descobert l'estructura molecular dels Àcids Nucleics, però fins al 2001 no es va desxifrar el genoma Humà.

El DNA és el que porta el manual d’instruccions de tots els éssers vius: animals, plantes... Els que s’encarreguen de donar una instrucció concreta són els GENS. Al seu conjunt se li nomena GENOMA. La combinació dels aminoàcids del DNA originen les proteïnes.

En cada cèl·lula hi ha 23 parells de cromosomes en el nucli, els quals provenen 50% del pare i 50% de la mare, la parella 23 és la que determinarà el sexe si es combinen xx seran dones, i si es combina xy seran homes. En els cromosomes s’ha arribat a trobar gens dels nostres avantpassats els Neandertals.

Si la informació genètica és correcta, l’individu serà sa, si no és correcta causarà una patologia. En la informació genètica tenim inscrit les possibilitats de desenvolupar una malaltia que dependrà del medi ambient i del que fem amb les nostres vides. Hi ha algunes malalties com l'hemofília que no podem fer res per evitar-les, naixem amb ella.

 

Els estats legislen sobre que es pot fer amb genètica i els seus límits, només donaran informacions als científics per avançar en l'estudi de les malalties. En Amèrica, persones milionàries poden fer fills a la carta com la nena Aurea que actualment té 5 anys i que els seus pares la van voler d'una manera determinada. En Europa les empreses privades tenen uns límits molt clars.

 

Actualment, els països desenvolupats prenen una mostra de sang de tots els bebès en néixer i analitzen unes 40 malalties genètiques per poder-les corregir abans que es desenvolupi la malaltia. La Fenilcetonúria va siguer la primera en descobrir-se. Només canviant l'alimentació no provocaria la malaltia.

El gran repte d’avui és obtenir cèl·lules embrionàries a partir de cèl·lules de la pell i així obtenir organoides de retina, de cabell, etc. per inocular amb un virus portador al malalt i regenerar la zona afectada. Per tallar els gens erronis, s’utilitza un bisturí anomenat CRISPR que actua com un làser amb GPS sobre el genoma, tallant el gen que produeix la malaltia.

S’han fet enquestes sobre la població per saber que n’opinen i s’ha vist que només el 15% voldrien tenir els fills més intel·ligents mentre que el 85% els voldrien normals, sense manipular. Quant a les malalties el 46% voldrien intervenir-hi genèticament als seus fills i un 50% es conformarien amb tenir un fill malalt.

Actualment, Xina és el país on es dediquen més diners a estudiar modificacions genètiques en els embrions, però tot ho tenen secret i no se sap res del que estan fent.

En resum, la doctora Marfany, una apassionada del seu treball en retines ens ha donat una classe magistral de forma planera i creativa però amb rigor científic.

       Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

En clicar la fotografia de Gemma Marfany, al començament, s'accedeix a la conferència gravada.

Ignasi Blanch ha parlat des d'una FINESTRA a la PARET, l'il·lustrador i l'artista plàstic. Dimarts 4 de febrer

Aquest dimarts hem tingut una conferència totalment artística, i ens ha visitat un artista reconegut. IGNASI BLANCH GISBERT, il·lustrador i artista plàstic, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

FINESTRA A LA PARET és l’itinerari visual d’una persona que estima l’art, que l’hi dedica tota la seva vida, aportant una mirada positiva del món, amb l’ànim de transmetre un univers ple de bones sensacions, amb els dibuixos. 

El conferenciant s’ha “despullat” interiorment per tots nosaltres, fent-nos partícips per mitjà de les seves pintures i il·lustracions, de tota la seva vida, pensaments i opinions. Ha estat totalment clar i proper. 

De jove va viure a Berlín, en l'època de la caiguda del Mur, com queda plasmat en la seva obra. Va ser l’únic català i espanyol triat per pintar un mural a la 'East Side Gallery', un projecte sobre un quilòmetre i mig del mur, essent el tercer lloc més visitat de la ciutat, encara avui dia. 

També ha col·laborat il·lustrant més de cent llibres, entre ells el LIV ON de l'actriu i cantant Olivia Newton-John, i l'actriu francesa Myriam Mézièrs. 

Publica els seus dibuixos a la revista digital CATORZE.CAT. 

La seva casa natal a Roquetes, l’ha convertit en un arxiu/museu de tota la seva vida/obra, com homenatge als seus pares. 

En definitiva, una persona totalment positiva, de mirada oberta, incapaç d’estar-se quiet, amb una vida intensa des de ben jove. 

Penso que ha deixat entre els quasi 200 assistents a la conferència, el sentiment d’haver descobert un personatge singular amb una extensa obra.

Resum de Joan Antoni Lledó. Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montse Lluch