1.- És un invent franquista, quan la realitat és que es va iniciar a principis dels anys 30 del segle passat.
2.- Ha impedit que la gent parli bé l’anglès, quant a molts països, que també es doblen les pel·lícules, parlen millor l’anglès que nosaltres; com Alemanya o Suècia.
3.- És una manipulació, perquè es perden les veus originals dels actors. Això és cert, però l’alternativa no són els subtítols on surten perjudicats els guionistes, per la traducció resumida que es fa.
També dificulta l’apreciació de la fotografia. L’alternativa en tot cas seria la versió original.
A l'inici de les pel·lícules parlades es presenten unes conseqüències que no tenia el cinema mut. Entre elles, la precarietat tècnica i grans inversions als primers anys. També el fi de la carrera d’algunes estrelles, que van veure com les seves veus no eren acceptades.
A Hollywood se li'n va presentar un gran problema; el cinema ja no seria universal com ho era el cinema mut.
A partir d’aquí i fins a perfeccionar el doblatge, es va passar per diferents etapes com, per exemple, que es fessin diferents versions d’una pel·lícula amb actors de diferents països i llengües.
Els primers doblatges en castellà es van fer en uns estudis a París. Més tard es van instal·lar estudis a Barcelona com 'Voz de España' o 'Orphea Films'.
Amb l’ordre franquista del 1941, que prohibia la projecció cinematogràfica que no fos en castellà, els doblatges a Barcelona eren uns dels millors del mon.
Van destacar, entre altres, les veus de : Manuel Cano, Jose Maria Ovies, Elsa Fábregas, Maria Victòria Durà, Juan Manuel Soriano. Algunes grans veus van passar de la ràdio al doblatge de pel·lícules.
Com a punt final, el conferenciat va apuntar, que la intel·ligència artificial serà una passa més en la història del doblatge.
Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada