24 de des. 2024

Bon Nadal i feliç Any 2025

El nostre company Joan Gurt va recitar aquest bonic poema escrit originalment en francès, no en sabem l'autor, però sí que va venir de l'illa d'Haití, un bon amic del rapsode, n'ha fet la traducció. D'aquesta manera la Junta va desitjar unes Bones Festes a tots els assistents.
 

15 de des. 2024

Albert Beorlegui ha parlat sobre L'ATZAROSA i APASSIONANT HISTÒRIA DEL DOBLATGE, dimarts 17 de desembre.

El doblatge és una de les professions del món del cine més poc valorades, ignorades i sovint criticades. Sobre el doblatge, hi ha tres mites que convé puntualitzar:

1.- És un invent franquista, quan la realitat és que es va iniciar a principis dels anys 30 del segle passat.

2.- Ha impedit que la gent parli bé l’anglès, quant a molts països, que també es doblen les pel·lícules, parlen millor l’anglès que nosaltres; com Alemanya o Suècia.

3.- És una manipulació, perquè es perden les veus originals dels actors. Això és cert, però l’alternativa no són els subtítols on surten perjudicats els guionistes, per la traducció resumida que es fa. 
També dificulta l’apreciació de la fotografia. L’alternativa en tot cas seria la versió original.

A l'inici de les pel·lícules parlades es presenten unes conseqüències que no tenia el cinema mut. Entre elles, la precarietat tècnica i grans inversions als primers anys. També el fi de la carrera d’algunes estrelles, que van veure com les seves veus no eren acceptades. 

A Hollywood se li'n va presentar un gran problema; el cinema ja no seria universal com ho era el cinema mut.

A partir d’aquí i fins a perfeccionar el doblatge, es va passar per diferents etapes com, per exemple, que es fessin diferents versions d’una pel·lícula amb actors de diferents països i llengües


Els primers doblatges en castellà es van fer en uns estudis a París. Més tard es van instal·lar estudis a Barcelona com 'Voz de España' o 'Orphea Films'.



Amb l’ordre franquista del 1941, que prohibia la projecció cinematogràfica que no fos en castellà, els doblatges a Barcelona eren uns dels millors del mon


Van destacar, entre altres, les veus de : Manuel Cano, Jose Maria Ovies, Elsa Fábregas, Maria Victòria Durà, Juan Manuel Soriano. Algunes grans veus van passar de la ràdio al doblatge de pel·lícules.
Un exemple de pel·lícula molt ben doblada va ser Lo que el viento se llevó estrenada el 1950.
Com a punt final, el conferenciat va apuntar, que la intel·ligència artificial serà una passa més en la història del doblatge.
Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

8 de des. 2024

Antoni Bulbena ha parlat sobre ANSIETAT, LA MÉS VELLA DE LES MALALTIES. Dimarts 10 de desembre.

Ansietat: La més vella de les malalties

Dimarts dia 10 de desembre ens va visitar el Dr. Antoni Bulbena Vilarrasa. Ens va exposar una conferència magistral

Aquest trastorn afecta a una de cada cinc persones o sigui al 20/100 de la població donant símptomes d’alarma: La detecció, l’avaluació, la interpretació i la resposta.

Tots aquests processos requereixen d’una organització dels circuits de l’ansietat mitjançant l’activació de les neurones corresponents.


Les reaccions poden ser psicològiques, cognitives i motores (retirada, fugida, defensa que pot ser agressiva, immobilitat....


La por és dels símptomes més antics de la cadena evolutiva. 



La COVID va provocar molts casos d’ansietat entre joves i adults per la incertesa en aquells moments.

El 100/100 de les infermeres van patir ansietat durant el primer any de la COVID.

Els trastorns d’ansietat són els més infradiagnosticats tant en l’atenció primària com en la psiquiàtrica. El retard en el diagnòstic és de més de 15 anys.


Els atacs de pànic fan una sensació de falta d’alè, ofec, nàusees, sudoració, mareig, tremolors etc.

Els que pateixen agorafòbia eviten certs llocs com aglomeracions, mes, passar per un pont, ascensors, etc dels que se’n voldrien escapar.

En el trastorn obsessivocompulsiu les persones tot el dia netegen o fan altres activitats fent sempre el mateix.



També va parlar molt extensament de la Hiperlaxitud i la seva relació demostrada amb l’ansietat.


En acabar la conferència vam passar al torn de preguntes en el que moltes persones van estar interessades.
Presentació i resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

1 de des. 2024

Pere Alzina Bilbeny ha parlat sobre ELS OCELLS I LA NOSTRA CULTURA, dimarts 3 de desembre.

El conferenciant ha iniciat la xerrada, manifestant que els ocells estan íntimament lligats a la cultura  humana des de temps immemorials. A partir d’ocells comuns (el falciot, el mussol, el cucut, la puput, la mallerenga, etc.) ha donat un reguitzell de referències mitològiques,  literàries, pictòriques i etnogràfiques que són amanides amb dites, poemes i llegendes i altres vincles insospitats dels éssers alats amb la nostra espècie, també en el futbol, còmics, cinema ...

Així ha desgranat diferents exemples reproduint el so de cada un d’ells d’una manera espectacular per la similitud amb la realitat.

Falciot; Apus Apus, Falzia, Magall, Camporal...

En Joan Manel Serrat li dedicà una cançó. En Toni Marlà també li dedica el vol de la falzia.

Xot; Otus Scops, Tòtila, Xota, Xup, Xut....

S’ha convertit en un personatge del carnaval de Solsona, allà és representa el ball del xut.

Mallerenga Carbonera; Parus Major, Mallenga, Capallana, Estivero ....

Porta corbata negra, el seu cant és alegre, i pon de 9 a 12 ous

M. Cinto Verdaguer va fer un recull de les paraules conegudes, que representen el seu cant.

Cucut; Cuculus Conorus,

A diferència de la mallerenga només fa un ou, el seu cant sembla que digui no puc - no puc. És coneguda la dita, «el cant del cucut el porta Sant Josep i se l'emporta Sant Pere», època que el mascle acaba el seu cicle reproductor i queda en silenci.

Vivaldi (1678-1741)  li va dedicar un concert, i en Beethoven una pastoral En la mitologia grega hi ha una llegenda del déu Zeus i la deessa Era, amb intervenció imaginativa del cucut en la seva relació.

La/el Puput; Upupa Epops, Apuput, Putput, Pudia, Gall Faver...

Aquest es distingeix perquè porta cresta. En Jeroni Bosch li va dedicar una pintura i en Werner Heuse, l’opera L’upupa. 




Rossinyol; Luscina Megarhynchos

Se’l considera el Pavaroti del ocells.  És diu, quan canta el rossinyol és planta el fesol.

En Verdaguer explica en una llegenda el perquè canta de nit.  També en G.F. Händel (1685-1759) li va dedicar concerts.

Mussol Comú; Athene Noctua, Babeca, Sibeca, Xibeca, Banyut

El seu cant sona com un miau miau de gat

La deessa de la saviesa Athenea en porta un a la mà. També el podem veure en una moneda d’euro a l’U.E.

L’observem a la façana del naixement de la Sagrada Família (A. Gaudí)

Cadernera; Carduelis Carduelis, Cardina, Cardenal, Carderola, cardenet.

Cal saber que la femella no canta

En Pere Serra (1357-1406) la va pintar en el quadre de la Mare de Déu els Àngels, la porta el nen.

En Vivaldi li va dedicar un concert per a flauta travessera. La principal de la Bisbal interpreta sovint la famosa sardana, El saltiró de la cardina. 

Oreneta Vulgar; Hirundo Rústica, Oronella, Orineta, Oronell, Noreta....

Té cua de frac i vermell sota coll. Fa el niu en pallers. No és la que veiem normalment als pobles.

La Mare de Déu de Queralt en porta una a la mà. Podem reconèixer el seu cant a la banda sonora de Mike Oldfield.

Garsa Blanca; Pica Pica

En català hi ha diversos refranys dedicat a la garsa com «Donar garsa per perdiu» o «Quan la garsa a la muntanya puja, senyal de pluja».

És molt curiosa, molt intel·ligent.

G. Rossini va dedicar l’obertura de l’òpera a La garsa lladre el 1817.

La Gralla; Corvus Monedula, Cana, Corpeta, Corbi....

La gralla és instrument musical, rellevant en la música catalana.

Konrad Lorenz premi Nobel de 1973 es va fotografiar amb una al cap.

Merla; Turdus Narula, Merlot, Mèrlera, Esmerla, Tord Negre

El seu hàbitat són les eixides, els boscos tancats

En Verdaguer en una llegenda l’anomenà l’Àngel Merlenc que l’assimila al Dimoni/88886y7*

Els Beatles van dedicar-li una cançó, «Blackbirda» i Oliver Messiaen (1908-1992) moltes partitures.

Estornell; Sturnus Vulgaris, Asturnell, Estornell pigat...

A l’hivern venia de Polònia, Letònia, Ucraïna, però el 1967 es va trobar el primer niu a Vic.

Es coneix una llegenda dels estornells d'en Jaume I i els sarraïns en relació amb els seus pactes.

En Mozart va viure tres anys amb un estornell,  l’ajudava a compondre, en morir li va fer un funeral i un enterrament amb honors.

Per acabar en Pere Alzina ha fet un elogi del cant dels ocells que, no només, contribueix a la bellesa natural de Catalunya, sinó que també té un paper important en l’ecosistema.  Aquesta conferència és per veure i sobretot per escoltar la magnífica reproducció dels cants dels ocellsEl torn de preguntes ha estat molt participatiu.

Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.