Bon estiu... Us esperem l'1 d'octubre!... amb un guardó pel curs passat

Ramon Soler i Riba ha parlat sobre VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU. Dimarts 18 de juny.

El títol d’avui, sense anomenar quin riu és i d’on, fàcilment identifica els llocs: el Llobregat i la comarca del Berguedà. 

Setmanes enrere, molts participaren en l'excursió que vam organitzar, per fer el recorregut d’una part del contingut de la conferència.

Va projectar en pantalla moltes imatges i gràfics que acompanyaven les seves interessants explicacions. Impossible ressenyar-les totes.

En plena expansió de les indústries tèxtils, a mitjans del segle XIX, fou un problema proveir-se de combustibles per generar energia motriu. Les fàbriques s’instal·laren a la vora de corrents fluvials que, amb turbines, produïen energia hidràulica i, més tard, elèctrica. Això creà la Colònia, que era un assentament humà nascut i organitzat al voltant d'una fàbrica hidràulica, on vivien els obrers amb les seves famílies.

La majoria de colònies, a les ribes del Llobregat, estaven allunyades de qualsevol centre urbà, amb dificultats per fer-hi vida i, per tant, el seu propietari s’havia de comprometre a donar uns serveis als seus pobladors:

          -ESCOLA,

          -ESGLÉSIA,

          -BOTIGUES DE QUEVIURES,

          -ATENCIÓ MÈDICA,

          -INSTAL·LACIONS, ESPORT, ETC,

tot per fer atractiva la feina i garantir, als treballadors i les seves famílies, tenir els elements bàsics de subsistència.

Això, en molts casos, es va considerar com una manera de tenir-los “lligats” i d'un cert “paternalisme”, per part de la presència, gairebé omnipotent dels “amos”.

Les Colònies industrials foren totes fàbriques de riu, especialment al Llobregat, per l’ENERGIA HIDRÀULICA.. 

Com que el seu cabal és irregular i pobre,arribà un moment que es van haver d’instal·lar MÀQUINES de VAPOR, per completar l’energia …

Avui, Les Colònies constitueixen un PATRIMONI CULTURAL I ARQUITECTÒNIC NOTABLE.

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Ruiz Olmo ha parlat sobre ELS GRANS MAMÍFERS DE CATALUNYA; AVUI i DEMÂ: NOUS REPTES. Dimarts dia 11 de juny

El conferenciant ens fa saber que l’any 1995 es va publicar el llibre Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. 

Ha estat fins fa poc una obra de referència sobre els nostres ossos, llops, llúdrigues, mosteles, isards, cérvols, cabres salvatges, conills, marmotes, balenes i dofins. Anys més tard, el 2023 s’ha publicat el llibre Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació.

En aquest llibre el conferenciant n’és coautor. 

Ens explica en aquesta conferència el moment actual dels grans mamífers a Catalunya. 

S’analitza quines són les espècies que viuen a casa nostra actualment; on són, què fan, com viuen, quins problemes tenen. A més, ens informa d’un gran nombre de dades sobre les espècies autòctones més rellevants (llop, os bru, isard, llúdriga, gat salvatge, cabra salvatge, senglar, conill, llebre, rorqual o balena comuna, dofins llistat i mular...). 

          - l'os. 

Ens fa una explicació detallada de la introducció de l’os i la problemàtica que comporta.

          - porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú. 

També, ens informa de les espècies exòtiques invasores o domèstiques ensalvatgides nouvingudes (porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú...). 

          - porc senglar, el conill i la guineu. 

La problemàtica que origina en determinades zones una proliferació del porc senglar, el conill i la guineu. 

          - gat salvatge, cabirol, isard, marta 

Ens fa saber, després, quins són els nous mamífers que es troben actualment al Vallès Oriental i que alguns d’ells ja no hi eren. Així, hi trobem: gat salvatge, cabirol, isard, marta... 

Després analitza aspectes com ara els avantatges i perjudicis que poden causar i que esperem en el futur. La conferència acaba explicant com es reorienta la vida dels investigadors, gestors i afeccionats a la fauna i la natura davant dels canvis vitals. Com s’han d’afrontar aquests canvis que no es poden predir. Cal afrontar-ho amb un esperit positiu.

          - depredadors marins

Finalment, comunica que el seu pròxim treball estarà dedicat als depredadors marins. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Marc Jobani ha parlat de FRASES i DITES CATALANES. ORIGEN HISTÒRIC. Dimarts dia 4 de juny.

Amb aquesta conferència, ens endinsarem en l'apassionant món de la saviesa popular per conèixer l'origen històric, d'algunes de les més populars frases fetes i dites catalanes. 

Per començar, però, les distingirem en diversos tipus segons la seva autoria i definició, ja que pas són el mateix una parèmia i un aforisme. 

Seguidament, i un cop conegudes les diferències entre unes i altres, posarem atenció en algunes de les més comunes. Així doncs, parlarem d'expressions com: 

        -ser de màniga ampla, 

        -perdre la xaveta, 

        -acabar com el rosari de l'aurora, 

        -s'ha acabat el bròquil, 

        -qui és qui talla el bacallà, 

        -no estar per romanços o 

        -quin fou l'any de la picor, 

        -aquí hi ha gat amagat, 

totes elles, frases que tenen una gènesi íntimament relacionada amb l'experiència viscuda i en alguns casos, fins i tot, estan estretament lligades a fets històrics contrastables.

Ha estat una conferència molt dinàmica, molt propera, distesa i sobretot aprofitable, gràcies evidentment al conferenciant que té una important dotació per comunicar i ensenyar.

Deixem apuntat aquí un link, on podreu navegar per l’extens món de la paremiologia:

https://pccd.dites.cat/   És un accés obert en línia [cliqueu l'enllaç] a la base de dades fraseològica, del paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor, amb col·laboració amb Softcatalà, 2020. S’hi poden consultar gairebé 150.000 registres.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.