Claudi Mans ha parlat sobre COSES DE QUÍMICA QUE ES VEUEN TOT CAMINANT. Dimarts 16 de gener de 2024

Hi ha dotzenes d'observatoris de la natura, però no hi ha observatoris de química quotidiana, i la conferència d'en Claudi Mans ho ha estat. Tot caminant, s'observen diferents objectes, aparells i instal·lacions de prop, de l'entorn i d'una mica més lluny, des de la perspectiva química. En aquesta xerrada ens comenta: què són, per què són allà, què hi ha dins, i per a què serveix el que hi ha dins?

Iniciem el recorregut de l’observatori, per l'antiga Camp - ara Reckitt amb el seu gran atomitzador, que a l'època dels Camp aconseguia que les partícules de detergent que entraven com a gotes, queien pel fons del cicló en forma de pols.

Ara ja no s'utilitza, perquè necessitava molt consum energètic.

Continua, amb les grans esferes d’emmagatzemat de gas butà i propà, que hi ha a prop de l'autopista. 

Són de gas liquat que arriba en tren, és transvasa als dipòsits esfèrics i des d'aquests, s’omplen les bombones de gas que després es transporten en camions als consumidors. 

Es mostra, la seva estructura i els seus sistemes de seguretat en cas d’incendi.

Comenta, les xemeneies de Roca Humbert que es veuen des de lluny; en aquesta fàbrica, es generava vapor amb l'energia que es produïa en cremar carbó, i aquest vapor feia moure la maquinària tèxtil.

A la carretera de Granollers a Cardedeu, si troba la Sandoz-Novartis, que produeix antibiòtics genèrics; allà s’observa una planta química a l'aire lliure, que des del punt de vista d’enginyeria és més convenient, pel tema de seguretat. S’evita la formació d’atmosferes explosives que es poden ocasionar en les instal·lacions confinades.

Ens parla de la depuradora de la Llagosta, on és fàcil veure un dipòsit de forma monolítica que acumula el gas metà, produït per la fermentació dels fangs de la depuradora; aquest gas és combustible i fa funcionar maquinària de la planta.

Comenta els Runams de sal de Bages que emmagatzemen el clorur sòdic que es produeix de la separació del clorur potàssic que és la sal rendible que s’utilitza i exporta.

Ens mostra, els grans dipòsits de gas liquat, nitrogen i oxigen de l’hospital de Sant Pau, usats per inertitzar o per facilitar la respiració dels pacients. 

També de l’etiquetatge dels camions que transporten matèries perilloses amb les seves plaques amb els números ADR, que determinen el producte transportat i la seva perillositat. Igualment, dona un cop de vista a les benzineres amb la seva varietat de benzines, gasoils, additius i gas.

Finalment, ens comenta l’etiqueta del Nutriscore, que en un color i una numeració, pretén donar la qualitat nutricional d’un producte alimentari.

Aquest sistema no té molt sentit, ja que dona pitjor qualificació a productes que en realitat són millors que altres. Sols pot servir per comparar productes de la mateixa gamma.

Com hem vist, Granollers i el seu entorn, és un bon observatori de la química quotidiana.

Resum de Martí Majoral, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.