.jpg)
El conferenciant ha iniciat la
xerrada, manifestant que els ocells estan íntimament lligats a la cultura humana des de temps immemorials. A partir
d’ocells comuns (el falciot, el mussol, el cucut, la puput, la mallerenga,
etc.) ha donat un reguitzell de referències mitològiques, literàries, pictòriques i etnogràfiques que
són amanides amb dites, poemes i llegendes i altres vincles insospitats dels
éssers alats amb la nostra espècie, també en el futbol, còmics, cinema ...
Així ha desgranat diferents exemples reproduint el so de cada un d’ells d’una manera espectacular per la similitud amb la realitat.
En Joan Manel Serrat li dedicà una cançó. En Toni Marlà també li dedica el vol de la falzia.
Xot; Otus Scops, Tòtila, Xota, Xup, Xut....
S’ha convertit en un personatge del carnaval de Solsona, allà és representa el ball del xut.
Mallerenga Carbonera; Parus Major, Mallenga, Capallana,
Estivero ....
Porta corbata negra, el seu cant és
alegre, i pon de 9 a 12 ous
M. Cinto Verdaguer va fer un recull de les paraules conegudes, que representen el seu cant.
A diferència de la mallerenga només fa un ou, el seu cant sembla que digui no puc - no puc. És coneguda la dita, «el cant del cucut el porta Sant Josep i se l'emporta Sant Pere», època que el mascle acaba el seu cicle reproductor i queda en silenci.
Vivaldi (1678-1741) li va dedicar un concert, i en Beethoven una pastoral En la mitologia grega hi ha una llegenda del déu Zeus i la deessa Era, amb intervenció imaginativa del cucut en la seva relació.
La/el Puput; Upupa Epops, Apuput, Putput, Pudia, Gall Faver...
Aquest es distingeix perquè porta cresta. En Jeroni Bosch li va dedicar una pintura i en Werner Heuse, l’opera L’upupa.
Se’l considera el Pavaroti del
ocells. És diu, quan canta el rossinyol
és planta el fesol.
En Verdaguer explica en una llegenda
el perquè canta de nit. També en G.F.
Händel (1685-1759) li va dedicar concerts.
Mussol Comú; Athene Noctua, Babeca, Sibeca, Xibeca, Banyut
El seu cant sona com un miau miau de
gat
La deessa de la saviesa Athenea en porta un a la mà. També el podem veure en una moneda d’euro a l’U.E.
L’observem a la façana del naixement de la Sagrada Família (A. Gaudí)
En Pere Serra (1357-1406) la va pintar en el quadre de la Mare de Déu els Àngels, la porta el nen.
En Vivaldi li va dedicar un concert per a flauta travessera. La principal de la Bisbal interpreta sovint la famosa sardana, El saltiró de la cardina.
Oreneta Vulgar; Hirundo Rústica, Oronella, Orineta,
Oronell, Noreta....
Té cua de frac i vermell sota coll. Fa
el niu en pallers. No és la que veiem normalment als pobles.
La Mare de Déu de Queralt en porta una a la mà. Podem reconèixer el seu cant a la banda sonora de Mike Oldfield.
Garsa Blanca; Pica Pica
En català hi ha diversos refranys dedicat a la garsa com «Donar garsa per perdiu» o «Quan la garsa a la muntanya puja, senyal de pluja».És molt curiosa, molt intel·ligent.
G. Rossini va dedicar l’obertura de l’òpera a La garsa lladre el 1817.
La Gralla; Corvus Monedula, Cana, Corpeta, Corbi....
La gralla és instrument musical,
rellevant en la música catalana.
Konrad Lorenz premi Nobel de 1973 es va fotografiar amb una al cap.
Merla; Turdus Narula, Merlot, Mèrlera, Esmerla, Tord Negre
El seu hàbitat són les eixides, els
boscos tancats
En Verdaguer en una llegenda l’anomenà
l’Àngel Merlenc que l’assimila al Dimoni/88886y7*
Els Beatles van dedicar-li una cançó, «Blackbirda» i Oliver Messiaen (1908-1992) moltes partitures.
Estornell; Sturnus Vulgaris, Asturnell,
Estornell pigat...
A l’hivern venia de Polònia, Letònia,
Ucraïna, però el 1967 es va trobar el primer niu a Vic.
Es coneix una llegenda dels estornells
d'en Jaume I i els sarraïns en relació amb els seus pactes.
En Mozart va viure tres anys amb un estornell, l’ajudava a compondre, en morir li va fer un funeral i un enterrament amb honors.
Per acabar en Pere Alzina ha fet un elogi del cant dels ocells que, no només, contribueix a la bellesa natural de Catalunya, sinó que també té un paper important en l’ecosistema. Aquesta conferència és per veure i sobretot per escoltar la magnífica reproducció dels cants dels ocells. El torn de preguntes ha estat molt participatiu.
Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
El conferenciant d’aquesta setmana, de 52 anys, fill de Santa Eulàlia de Ronçana, de pares mestres i en contacte estret amb la natura i la pagesia; dedica la seva vida professional a l’estudi de la genètica i les malalties de les plantes.
Durant l’hora que ha durat la conferència, ens ha dit que els humans hem deixat una gran empremta a l’ADN de totes les espècies domesticades.
Ha repassat els canvis genètics que hem introduït als conreus d’ençà que va aparèixer l’agricultura al Creixent Fèrtil ara fa uns 10.500 anys,
tot fent un repàs històric que comença pel procés de domesticació i creació de varietats locals, i el coneixement actual que tenim de l’impacte que van tenir en els genomes.
També ha comentat la millora genètica duta a terme durant el segle XX, ja basada en coneixements científics i que va donar lloc per exemple a la “revolució verda” en els cereals.
Cap al final, ha presentat el gran
potencial de les tecnologies d’Edició Genètica, que es troben en procés
d’aprovació pel Parlament Europeu.
I com deia abans, hem tingut l’ocasió de discutir sobre l’impacte social, econòmic i ètic de totes aquestes tecnologies, en el torn de preguntes final.
