Rai Puig va parlar de la seva expedició: SOLO IN PAPUA. Dimarts dia 29 d'octubre.

En Rai Puig ha presentat el seu documental Solo in Papua. L’expedició en solitari de l’aventurer català Rai Puig per l’illa de Papua durant 60 dies, en una de les zones més inhòspites del planeta. El periple amb una gran dosi de coratge, utilitzant un modestíssim caiac, i comptant amb uns recursos molt austers, ens ha portat per uns paisatges inèdits i extraordinaris, apropant-nos a unes civilitzacions i natura reculada en el temps. La narració és planera, feta des de la humilitat i la generositat, deixant a cada pas testimoni i reflexió.

En concret, el viatge va constar de dues parts ben diferenciades. En primer lloc, va realitzar una travessa en autonomia amb un caiac de mar a l’illa de Waigeo (3.155 km2), situat al famós i paradisíac arxipèlag de Raja Ampat (Indonèsia), de les seves aigües es diu que hi ha més biodiversitat submarina de tots els mars i oceans. S’ha convertit en la primera persona en circumnavegar aquesta gran illa i unir-la amb les remotes illes de Wayag, vivint moltes aventures durant 30 intensos dies, on les adversitats per la mar brava, els esculls, les corrents marines, tempestes tropicals i la solitud.

Tot seguit, l’expedició va continuar un altre mes a l’interior de Papua, en un trekking per les altes i salvatges muntanyes, les quals són les terres  sagrades dels Dani. Aquests són un conjunt de tribus que viuen gairebé aïllades i que van ser  obertes al món a partir de la dècada dels anys 30, fins llavors havien viscut a la prehistòria. Actualment, malgrat els cants de sirena de la modernitat, encara conserven un estil de vida molt primitiu. En Rai ha estat convivint amb ells durant uns quants dies amb els qui ha tingut un conjunt d’experiències que poca gent ha viscut.

L’aventura s’ha realitzat a l’estil de com li agrada viatjar, en solitari, minimitzant el seu impacte i auto enregistrant totes les vivències en un equip de gravació i en el diari de viatge, que ara ha convertit en una pel·lícula-documental, relatada en primera persona. De ben segur que aquest documental serà una bona dosi de motivació per a tothom, sigui de l'edat que sigui, i us encoratjarà a seguir els vostres somnis. Resum d’Àngels Caba sobre una síntesi prèvia d’en Rai Puig. Fotografia d'Esteve Garell. Composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana

Fina Dantí va parlar de JOAN BROSSA. Dimarts dia 22 d'octubre.

Fina Dantí i Jaume Arnella tot interpretant Joan Brossa

El 2019 és l’ANY JOAN BROSSA. Aules Universitàries hem volgut sumar-nos a la celebració del centenari del naixement, per difondre, promoure i conèixer  l’autor i la seva obra

La professora. Fina Dantí Vilalta pronuncià la conferència. Joan Brossa és un dels poetes catalans i europeus més importants de la segona meitat del segle XX. Juntament amb Miró, Sert, Foix, Tàpies, Dalí …, és un dels referents de l’avantguarda catalana. Sempre mirava de traspassar límits en la seva obra creativa. Obra INABASTABLE I INCLASSIFICABLE, com s’ha definit. Una obra impossible de classificar per gèneres, com es fa en el món de l’art. Deia que les lleis de la poesia varien segons els temps. Les seves lleis eren la transgressió, la transformació de les coses establertes. Una obra que sorprèn, basada en la llibertat de creació i que sempre està atent a la situació històrica que va viure, a la realitat social i política, de la qual no se’n desentén i es proposa canviar-la amb la seva poesia que era, per a ell, una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal i polièdrica.

VIDA Nascut a Barcelona el 1919, vivien al carrer Balmes. Morí el 1998, als 78 anys , en un accident domèstic:  va caure per les escales. La seva mort, va escriure un periodista, fou com “el darrer poema estrambòtic brossià.” El seu pare, tramoista, tenia una bona biblioteca d’autors catalans essencialment. Va créixer en l’ambient del teatre i cinema de l’època, que el va donar una àmplia cultura popular. Durant la guerra civil va estar al front de Lleida on fou ferit. La guerra i els temes socials són freqüents en la seva obra, tant en vers com en prosa.

OBRA Inabastable, com s’ha dit anteriorment de la seva obra. Poesia, prosa, teatre, música, escultura,… són les produccions variadíssimes d’en Brorssa. Cal remarcar l’enorme i extensíssima producció en teatre: NO NORMAL, de l’ABSURD, IMPACTANT, TRENCADOR… i poc representat. Edicions 62 publicà sis volúmens de les seves obres… Imatges hipnogògics- La casa encantada- Senzill artista- Bufaplanetes- Concert irregular- Suite bufa- Striptease- Senzillesa en espardenyes- Poema objecte -poema visual- …com a Corbera d’Ebre, al parc d’Horta, a Sant Adrià del Besòs… Fina Dantí ens va anar comentant detalls d’aquestes variades i polièdriques produccions de l’artista polifacètic que fou Joan Brossa.

Curiosa coincidència és que el pintor de Granollers Jordi Pagès exposa, actualment, a Barcelona una suite inspirada en Brossa, del poema “Romancets del dragolí”. La sessió va acabar amb una breu actuació del cantautor Jaume Arnella sobre un poema  de l’artista.

Resum: German Cequier, fotografia Esteve Garrell, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana

Irene Cordón va parlar de L'EPOPEIA DE GUILGAMESH. Dimarts dia 15 d'octubre.

La conferenciant, abans d'entrar en l’explicació de l’Epopeia, ens situa en el seu context històric: Mesopotàmia. Una zona regada pels rius Tigris i Èufrates on sorgiren els primers imperis. Les antigues cultures de Sumèria, Imperi Babilònic i Assíria. En unes excavacions, que tenen lloc durant el segle XIX, es va trobar a la ciutat de Nínive la biblioteca d’Assurbanipal, on havia estat situat el palau reial. Es considera la primera biblioteca. Aquest monarca va regnar entre el 669ac i 627ac. Assíria no només era, en aquells moments, una potència militar sinó també cultural. Entre altres restes, hi van aparèixer unes onze tauletes d’argila amb escriptura cuneïforme. 

Un cop feta la introducció històrica la conferenciant passa a explicar-nos el contingut d’aquestes tauletes on es narra l’Epopeia de Guilgamesh. En faig una breu síntesi. Es tracta d’una Epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El poema té una doble rellevància. Per una banda inicia la primera literatura coneguda de la humanitat. Les tauletes conservades són els fragments d’escriptura cuneïforme més antics del món. Per altra banda, son una profunda, sàvia, antiga i actual reflexió sobre el què son i com han de viure els humans.  

Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap el 2600 a.c. El poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic Enkidu però, obtinguda la gloria i la fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic i, ara, ja no cerca la glòria sinó la immortalitat. Però aquesta recerca també es manifesta insensata, cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, però, se li ofereix la possibilitat d’una bona vida humana.  

La influència d’aquesta epopeia s’ha detectat en certes narracions de l’Antic Testament (el Diluvi), també en l’Odissea d’Homer... Guilgamesh és el representant i el model de cada membre del gènere humà. És la recerca desesperada al problema de la mort. L’Epopeia de Guilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana personificada en el vell rei d’Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves esperances, els seus esforços, les seves penes i, al final, els seu fracàs resignat. 

Resum Joan Gurt Vilarrasa. Fotografia Esteve Garrell. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Josep M. Francino Arenillas va parlar sobre THE BEATLES, FENOMEN MUSICOSOCIAL DEL SEGLE XX. Dimarts dia 8 d'octubre.

Mercè Barnils, Josep M. Francino i Esteve Garrell.

Josep Maria Francino, que és periodista, músic, radio i sobre tot "beatlemaniac", va començar dient que els Beatles van capgirar-li la vida en l'aspecte musical, però també en el món de la comunicació.

Amb 17 anys va assistir el 3 de Juliol de 1965 al mític concert dels Beatles a Barcelona i, el seu amic de radio Terrassa, Ferran Ferreri li va demanar una crònica del concert i li va agradar. L'afició el va portar a dirigir radio Olot i crear diferents emissores, i va ser director adjunt del projecte "Emissores de la Generalitat de Catalunya".

La beatlemania el va portar a conèixer el Paul Mccarney, a tenir correspondència amb George Harrison i tenir una intensa relació amb Toni Sheridan, el primer cantant de la banda, tot tenint el privilegi de pujar a l’escenari actuant amb ell a Barcelona el 1989 i, més tard a València, el 2005, 2006, i a Saragossa. Ho exposa en el seu llibre tot fent una crònica exhaustiva i molt personal, que va ser publicat amb motiu del 50 aniversari d'aquell mític concert de Barcelona.

Va remarcar que els Beatles, sense cap mena de dubte, van ser un dels fenòmens músicosocials més importants del segle XX, van marcar tendències i van donar un canvi de rumb a la música que es feia en aquells moments, al mateix temps que, a la societat amb el jovent al davant, portava aquests canvis a la vida quotidiana. Van introduir instruments inèdits al rok com el sitar, els quartets de corda, la gran orquestra, les primeres experiències amb la música electrònica amb els primers sintetitzadors, i altres innovacions tècniques. I varen ser seguides per altres grups com els Rolling Stones, The Byrds, els Beach Boys i molts d'altres.

Vam escoltar diferents fragments de cançons per ordre cronològic. Desfruitant molt de les audicions.

"BESAME MUCHO (1962) El seu mànager els va aconsellar que toquessin èxits standars.

LOVE ME DO (1962) va ser el primer so Beatle autèntic.

SHE LOVES YOU (1963) va ser la confirmació del so pop dels Beatles.

NORWEGIAN WOOD (1965) procedent de la música índia, introduït per George Harrison.

ALL YOU NEED IS LOVE (1967) introducció de gran orquestra. En aquell moment eren la gran font d'ingressos d'Anglaterra.

LUCY IN THE SKY WITH DIAMONDS, cançó polèmica  per les sigles LSD.

THAT.LL BE THE DAY (1958) la primera cançó pròpia enregistrada pel grup.

THE LONG AND WINDING ROAD (1969) on van tornar als seus orígens.

SOMETHING (1970): Frank Sinatra va dir que aquesta cançó de George Harrison era la millor cançó d'amor que havia sentit mai. Va ser l’última cançó que van enregistrar com a grup.

LA INFLUÈNCIA EN EL MOMENT EN QUÈ ES PRODUIA LA SEVA MÚSICA, DURANT MOLTS ANYS DESPRÉS, EN ALTRES GRUPS HA ESTAT CLARA, I SEGUIRÀ SENT UN REFERENT MÚSICAL PER A GENERECIONS FUTURES.

Resum Mercè Barnils, fotografia Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana. 

Inauguració de la nova temporada de les nostres Aules Agevo, octubre 2019.

L'alcalde de Granollers, senyor Josep Mayoral i el nostre president, senyor Esteve Garrell, donant-nos la benvinguda.