Mercè Barnils, Josep M. Francino i Esteve Garrell. |
Josep Maria Francino, que és periodista, músic, radio i sobre tot "beatlemaniac",
va començar dient que els Beatles van capgirar-li la vida en l'aspecte
musical, però també en el món de la comunicació.
Amb 17 anys va assistir el 3 de Juliol de 1965 al mític
concert dels Beatles a Barcelona i, el seu amic de radio Terrassa, Ferran
Ferreri li va demanar una crònica del concert i li va agradar. L'afició el
va portar a dirigir radio Olot i crear diferents emissores, i va ser director
adjunt del projecte "Emissores de la Generalitat de Catalunya".
La beatlemania el va portar a conèixer el Paul Mccarney, a tenir
correspondència amb George Harrison i tenir una intensa relació amb Toni
Sheridan, el primer cantant de la banda, tot tenint el privilegi de pujar a l’escenari actuant amb
ell a Barcelona el 1989 i, més tard a València, el 2005, 2006, i a Saragossa.
Ho exposa en el seu llibre tot fent una crònica exhaustiva i molt personal, que
va ser publicat amb motiu del 50 aniversari d'aquell mític concert de
Barcelona.
Va remarcar que els Beatles, sense cap mena de dubte, van ser un
dels fenòmens músicosocials més importants del segle XX, van
marcar tendències i van donar un canvi de rumb a la música que es feia en
aquells moments, al mateix temps que, a la societat amb el jovent al davant, portava
aquests canvis a la vida quotidiana. Van introduir instruments inèdits al rok
com el sitar, els quartets de corda, la gran orquestra, les primeres
experiències amb la música electrònica amb els primers sintetitzadors, i
altres innovacions tècniques. I varen ser seguides per altres grups com els
Rolling Stones, The Byrds, els Beach Boys i molts d'altres.
LOVE ME DO (1962) va ser el primer so Beatle autèntic.
SHE LOVES YOU (1963) va ser la confirmació del so pop dels Beatles.
NORWEGIAN WOOD (1965) procedent de la música índia, introduït per
George Harrison.
ALL YOU NEED IS LOVE (1967) introducció de gran orquestra. En aquell
moment eren la gran font d'ingressos d'Anglaterra.
LUCY IN THE SKY WITH DIAMONDS, cançó polèmica per les sigles LSD.
THAT.LL BE THE DAY (1958) la primera cançó pròpia enregistrada pel grup.
THE LONG AND WINDING ROAD (1969) on van tornar als seus orígens.
SOMETHING (1970): Frank Sinatra va dir que aquesta cançó de George
Harrison era la millor cançó d'amor que havia sentit mai. Va ser l’última cançó que van
enregistrar com a grup.
LA INFLUÈNCIA EN EL MOMENT EN QUÈ ES PRODUIA LA SEVA MÚSICA, DURANT MOLTS
ANYS DESPRÉS, EN ALTRES GRUPS HA ESTAT CLARA, I SEGUIRÀ SENT UN REFERENT
MÚSICAL PER A GENERECIONS FUTURES.
Resum Mercè Barnils, fotografia Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada