Arnau Queralt va parlar de REPTES CLAUS PER A LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA. Dimarts dia 27 de novembre.

El tema ha estat introduït amb tot un seguit de reculls de premsa de fets diversos, per demostrar la gravetat del canvi climàtic (xoc climàtic),  la seva evolució i la necessitat d'actuar per resoldre una situació tant greu. 

El setembre de 2015, l'Assemblea General  de Nacions Unides va aprovar una nova agenda global per a la sostenibilitat a assolir de cara a l'any 2030. Un full de ruta per fer front amb actuacions transformadores i d'abast transversal, a uns reptes econòmics, socials i ambientals cada vegada més urgents.

De fet, cada cop disposem de més dades que apunten a canvis molt profunds, molts d'ells irreversibles i sense precedents en la història recent del planeta. Segons Nacions Unides, de les 8.300 races animals conegudes, el 8% estan extingides i el 22% estan en risc d'extinció. Això afecta a tot el sistema. La sequera i la desertificació augmenten cada any i comporten la pèrdua de 12 milions d'hectàrees. Als oceans, s'estima que hi ha una mitjana de 13.000 peces de plàstic per metre quadrat...

Entre el 1880 i 2012 la temperatura mitjana mundial va augmentar en 0,85 ºC i el nivell mitjà del mar va elevar-se 19 centímetres entre els 1901 i 2010. mentrestant, les emissions de gasos amb efecte hivernacle segueixen augmentant any rere any.

Ha mostrat un quadre d'un informe de l'agencia europea molt interessant 

Avancem, d'altre banda, cap a un món més desigual, on el 10% més ric de la població guanya fins al 40% del total d'ingressos globals, 1 de cada 9 habitants pateix desnutrició i 6 milions de nens moren, anualment, abans de complir 5 anys. 

Amb aquesta xerrada el ponent vol ajudar a difondre el coneixement d'aquests reptes, però també convidar a continuar treballant de forma individual i col·lectiva per a fer-hi front. 

Per aquest motiu es presenten algunes de les principals actuacions que s'han adoptat per a superar-los, amb una especial referència a la nova Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de Nacions Unides. 
S'esposa un esquema dels 17 objectius globals per l'agenda 2030

També es mostra un quadre de límits o reptes que ens afectant i en els quals ens hem de moure dins de cada límit. 

Acaba amb una frase per reflexionar: “No es pot resoldre un problema des de la mateixa consciència que el va crear. S'ha d'aprendre a veure el món d'una nova manera” 
Resum Carme Esplugas i fotografies Mercè Gasch. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Felipe José de Vicente Algueró va parlar de 100 ANYS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. Dimarts dia 20 de novembre.

El conferenciant, a través d’un interessant relat, ens comenta les causes, les etapes i també les conseqüències de la primera guerra mundial.

Ara fa 100 anys del final de la gran tragèdia que es va cobrar milions de morts. Abans del seu inici, Europa tenia un bon nivell social, econòmic i cultural, i Alemanya tenia alguns dels millors científics del món: era l’època de la “Belle Époque” i, de sobte, tot es va girar. Las causes principals que van desencadenar la guerra foren:

Conflictes territorials: França reclamava a Alemanya els territoris fronterers de la Lorena i l’Alsàcia. L’Alemanya de Guillem II amb el seu mosaic d’estats amb una certa autonomia i Rússia que, amb Nicolau II, havia expandit els seus territoris, pugnaven per arribar a l’estratègic control del Mar Negre. Altrament hi havien les guerres balcàniques no resoltes.

Sistema d’aliances: la triple entesa de França, Anglaterra i Rússia deixava aïllada Alemanya que, amb Itàlia i l’imperi Austrohongarès formarien la ‘Triple Aliança’. 
Cal assenyalar un auge del nacionalisme que va impulsar la carrera armamentista. També cal considerar que es venia de las dues crisis del Marroc i de les dues guerres Balcàniques

Amb tot això va saltar l’espurna que va iniciar el conflicte: l’arxiduc Francesc Ferran hereu del tron d’Àustria va ser assassinat a Sarajevo.

La guerra es va desenvolupar en tres etapes; guerra de moviments (1914), de trinxeres (1914-1917) i ofensiva (1917-1918). En la guerra de moviments Alemanya ataca França a traves de la neutral Bèlgica i també es mobilitza Rússia en front Alemanya. Cal destacar que l’exercit francès aconsegueix aturar l’alemany a la batalla del Marne. En la gerra de trinxeres, s’avança poc però el número de morts és molt gran; a Verdun més de 500.000 morts. En la guerra ofensiva ja en formen part dels aliats, EEUU i Japó. El 1918 acaba el conflicte. Rússia, firma la pau per separat, i la resta de països firmen els armisticis el 11 de novembre del 1918. En els tractats de pau es cometen immensos errors que seran la llavor de la segona guerra mundial.

Enrere queden 70 milions mobilitzats, 10 milions de morts, 19 milions d ferits , 3.5 milions d’invàlids i centenars de mils que moren de gana i de malalties. Alemanya és la única culpable: li prohibeixen que tingui exercit i li apliquen clàusules econòmiques que no va arribar a pagar. Per altre banda els Aliats s´ho queden tot.

Les conseqüències econòmiques són enormes amb una Europa empobrida i amb una gran inflació a Alemanya. Té lloc una crisi d’idees, socials, artístiques..... Per altra banda les dones, que durant la guerra tenen una forta incorporació al món del treball degut a que els homes estan al front, al finalitzar-la poden reivindicar el dret a votar.

El 1924 ja s’ha oblidat força la guerra. Són els feliços anys 20, però dos decennis més tard arriba la segona Guerra Mundial. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.

Pere Alzina va parlar dels ALTRES VEÏNS; ANIMALS I PLANTES QUE CONVIUEN AMB NOSALTRES. Dimarts dia 13 de novembre.

Les ciutats són ecosistemes com també ho són els boscos, els camps o els prats alpins. Això sí, tenen unes característiques diferents dels altres ecosistemes. Totes les ciutats dels continents del món en comparteixen algunes. Va destacar quatre característiques, les més rellevants.

1.- Cicle obert de la matèria: les ciutats "xuclen" una quantitat ingent de matèria orgànica i inorgànica. N’hi ha fugues de matèria orgànica (terrasses de bars, patis d'escoles, cuines de casa, etc.) que afavoreixen les espècies comensals com els ratolins, les rates, els coloms, els gavilans, les formigues o les paneroles. Totes elles treuen profit de l'abundància de restes de menjar sense causar-nos grans problemes. 

2.-Illa de calor arrecerada del vent: a les ciutats per mor de les calefaccions, trànsit i indústries hi fa 3-7ºC més que en l'entorn no urbanitzat. A més els edificis arreceren del vent. Per aquest motiu estols d'estornells s'ajoquen a l'interior de les nostres ciutats per estalviar energia i per "escalfar-se" de nit. 

3.-Afavoriment d'espècies rupícoles: la construcció de blocs de pisos i de cases proporciona hàbitat a les espècies que necessiten parets per viure. Entre aquestes destaca el dragonet, l'oreneta cuablanca, el falciot o xoriguer que, recentment, s'ha adaptat a fer niu a balconades i a alimentar-se d'ocells de gàbia. 

4.-Mosaic d'hàbitats amb preeminència del "mon gris": les ciutats són un tapís d'hàbitats forestals (verds), agraris (grocs), aquàtics (blaus) i, sobre tot, urbans (grisos). És aquest darrer el que domina, però cadascun d'ells té una flora i fauna associada . 

Les ciutats, doncs, són ecosistemes que alberguen una biodiversitat de plantes i animals que, tot i estar en contacte diàriament amb nosaltres, encara ens passa desapercebuda i ens resulta extremadament desconeguda. 

La conferència ens va introduir al coneixement molt interessant del món dels ocells, les seves procedències i els seus cicles migratoris segons les estacions. Els seus colors ens poden servir per identificar-los:
-Gris = rates (tant les negres com les grises) falciots.
-Groc = les cigales, les garses i els puputs.
-Verd = les perdius, les òlibes, els esquirols, els xots i els gamarús.
-Blau = els bernat pescaires, els corbs marins, els mascarells.
L’enunciat de cada ocell l'acompanyava el conferenciant amb el seu xiulet característic que va donar un toc simpàtic i alegre a la exposició. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Rafael Grasa va parlar de CONFLICTES, DESENVOLUPAMENT I CONSTRUCCIÓ DE PAU. Dimarts dia 6 de novembre.

El conferenciant fa una definició del tema d’avui com a GEOPOLÍTICA: “ciència que estudia la relació existent entre el medi geogràfic i l’estructura socioeconòmica amb l’evolució política d’un país, que és el conjunt de constriccions, condicionants que influeixen en la nostra vida”. La geografia té una gran importància en molts aspectes. Posa exemples: el fet que l’esperança de vida , 85 anys, dels espanyols, no és un fet casual; que Granollers i Gernika, ciutats que foren bombardejades, fou a causa de la seva situació geogràfica; que Estats Units no pot ser atacat per terra (només té frontera amb Canadà i Mèxic) i, per això, l’atemptat de l’11 de setembre fou un acte de “guerra interior”. Com a exemple contrari el cas com Colòmbia-Veneçuela, amb 1900 Km de frontera, va permetre que 2 milions de colombians entressin a Veneçuela i, ara, 50.000 veneçolans es mouen en direcció contrària.
-La Geografia condiciona, però no determina. Així, durant els segles XIII al XV, la Mediterrània era el centre del món. En els segles XVI al XVIII, va ser l’Atlàntic i, actualment, en el Pacíficla Geopolítica condiciona, però no determina.
-En un segon moment, es va passar revista a la situació del món en termes de benestar i desenvolupament, tot fixant-se en pobresa, iniquitat i grans reptes. Va comentar moltíssimes dades tot definint com els humans cedim una part de llibertat a l’Estat, a canvi que ens proporcioni seguretat i benestar. El benestar garanteix uns Drets Humans: dret al treball, a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació, dret d’expressió, democràcia,… tots haurien d’estar garantits per l’estat de benestar. El desenvolupament ens ha de deixar triar. Garantir el Benestar és la capacitat de garantir les necessitats essencials.
-En un tercer moment es va passar revista als conflictes existents i als processos de pau. Esmentà Nigèria, Iran, Irak, Síria…. Tots sabem notícies… són punts de total enfrontament. No oblidem però les “delinqüències atípiques”, màfies, narcos, delictes comuns, violència de gènere, que en tenim ben a prop nostre.

Com a cloenda, plantejà alguns reptes de futur en termes d’objectius de desenvolupament sostenible. Seguirà durant 30 anys la pressió demogràfica d’Àfrica a Europa i d’Amèrica del Sud a la del Nord. Aconseguir un desenvolupament sostenible, però no a qualsevol preu.(canvi climàtic, contaminació). Tenim un problema important. Creixerà la desigualtat entre països.

Com canviar les coses? Medi ambient, consum excessiu de peix... Solidaritat, llaços entre persones i països. 

Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.