De la visió
romàntica que tenim dels bandolers, em de tocar de peus a terra quan es fan
extensius els noms i el perquè de la seva activitat: Serrallonga, Toca-sons,
Perot de Rocaguinarda, Moreu Cisterer, Pere Gil, Margarit, Trucafort, Guillem
de Josa, Antoni Roca, Joan Cadell, Lluís Oliver i d’altres.
Qui és
bandoler? Un seguidor d’un bàndol, bandejat o expulsat d’una comunitat,
delinqüent comú i lladre. El bandoler en grup participa en les guerres
senyorials entre poblacions i lluites pel control del poder local, com un
exèrcit paral·lel, inclús al costat del rei o d’un noble en contra del rei. Fins
al segle XIX les batusses són extremadament violentes, fins a tal punt que a
les Assemblees de Pau i Treva l’església els demana “No matin tant i sobretot
els dies de culte a l’anar o tornar dels oficis religiosos”. Exemples: sota la
protecció del Baró de Sentmenat, els Pinós i els Centelles, l’Antoni Roca
arriba a aplegar 2.000 homes, un vertader exèrcit. En Guillem de Josa protegit
pels poderosos Cardona. Perot de Rocaguinarda protegit pels Vilademany,
participa en les guerres internes de Vic a favor dels nyerro i contra el Bisbe
Robuster, també ho va fer pels monjos agustinians de Ripoll.
Trets a tenir
en compte, l’ús de barret amb plomalls capa de pastor punyal i pedrenyal, es
mouen sempre per terres conegudes i tenen llocs de seguretat, masies “amigues”
que a canvi de diner els amaguen i alimenten si cal, normalment tenien la vida
curta, les xifres de membres varien i les forces de l’ordre escasses.
Accions de
les quadrilles, pocs atacs a les poblacions, robar pels camins i masies,
segrestos, assalts a caravanes de plata o impostos reials i falsifiquen moneda.
Els primers mapes de les Guilleries apareixen molt tard, els soldats no s’atrevien
a entrar per por d’emboscades. A mesura que els estats creixen i legislen, el
bandolerisme va a la baixa si hi afegim que el 1633 cau Serrallonga i les grans
quadrilles, coincidint amb la guerra dels Segadors.
Apareix el Sometent que els
foragita, malgrat que alguns també s’aprofiten de les incursions a benefici
propi. Amb la guerra del francès hi ha un repunt de l’activitat i es
transformen en tropes irregulars anti-borbòniques. Aquest moviment s’associa
als Trabucaires del Rosselló, ajusticiats a Perpinyà, quadrilles Carlines i els
Maquis de després de la guerra incivil. Resum.Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada