Es presenta la 2ª. Edició de De Sant Francesc
a la Tarafa a l’Aula de Granollers
Josep Mayoral va inaugurar l’acte acompanyat
de la regidora de Cultura, Alba Barnusell. Tot seguit, Josep Mas, el
presentador i director de El9Nou, va parlar dels quatre autors i del que
suposava l’elaboració d’un llibre on s’escoltava la veu de les famílies,
però també la dels edificis singulars, i que contenia, també, un document
gràfic amb fotografies dels que eren al barri i dels que hi són encara.
Martí Nadal, de l’Editorial Alpina, que s’ha
fet càrrec de la seva edició, va explicar com s’havia arribat a la 2a. edició
gràcies al fet que el llibre havia tingut una excel·lent acceptació. I que el
que havia estat més laboriós, era el camí que havia seguit el llibre, amb
cansament i moments de desànim per part dels autors, fins que el llibre
va prendre forma i tothom es va tornar a il·lusionar fins a la presentació de
la 1a. edició.
Carles Soldevila i Montserrat López van
reviure l’experiència de començar la seva vida junts, al carrer de Corró.
Glòria Medalla, coautora, explicà el seu rol en el llibre i va llegir una part
de la vivència del joc a casa, i al carrer. Assumpta Benito, va pouar en
el seu records de nena i d’adolescent, esmentant al mateix temps a diversos
veïns del carrer. I Montserrat Medalla va expressar la seva satisfacció perquè
el llibre, finalment, s’havia presentat al lloc on se n’havia parlat per
primera vegada, és a dir, a la mateixa Aula. Va acabar l’acte amb la lectura de
l’article sobre Vinaixa escrit per Jordi Medalla. Resum Montserrat Medalla, fotografia Mercè Gasch
"Em dic carrer de Corró. No sóc fruit de cap caprici. Em varen crear per necessitat. Durant el segle XVI, l'anomenat Segle d'Or de Granollers, les cases s'amuntegaven, pis sobre pis, encotillades per les muralles. Calia sortir a fora, eixamplar, construir nous edificis. Era temps de prosperitat i Granollers havia esdevingut un centre comercial de primer ordre. La seva situació era privilegiada; al llarg de l'eix econòmic i de comunicacions que unia Ripoll amb Barcelona, passant per Vic, el mateix Granollers i fins a Barcelona. Els qui tenien la responsabilitat del govern de la vila van decidir obrir carrers fora muralles, i ho varen fer pels dos portals que segueixen l'esmentat eix: el de Sant Cristòfol - més endevant Carrer de Barcelona - i el de Sant Antoni que acabaria, després de diversos noms, portant el de carrer de Corró, és a dir, un servidor. Ambdós carrers, doncs, sobre el Camí Ral" Extret de lagralla.blogspot.com.
Excel·lent fotografia. Felicitats!
ResponElimina