Sergi Grau i Torres va parlar de L'ATLÀNTIDA, HISTÒRIA I MITE D'UN CONTINENT PERDUT, dimarts dia 7 de maig.

L'Atlàntida és el nom d'una illa que en la mitologia grega albergava una antiga civilització. La seva història fou evocada per primera vegada pel filòsof grec Plató al segle IV aC., en dos dels seus diàlegs, coneguts com el "Timeu" i el "Critias". Plató ens explica que cap al 9 mil aC. hi havia una civilització que habitava en una gran illa situada més enllà de les columnes d’Hèracles. Aquesta civilització es va convertir en una gran potencia i va estendre els seus dominis cap a Europa fins que foren derrotats per l'exèrcit d'Atenes. El continent de l'Atlàntida va acabar per desaparèixer engolit pel mar a causa d'un diluvi i un fort terratrèmol.
Avui dia l'Atlàntida s'ha convertit en el vestigi d'una civilització perduda; molts escriptors, arqueòlegs i exploradors han buscat aquesta illa submergida en l'oceà Atlàntic. Al mateix temps, però, l'Atlàntida representa un mite literari que s'erigeix com el símbol d'una societat ideal. En aquesta xerrada presentarem la història i el mite de l'Atlàntida que des de Jules Verne fins al cine ha captivat l'interès de la nostra societat. Sergi Grau Torras

Com a síntesi podríem afegir que, de la mateixa manera que es va creure que la ciutat de Troia i la seva guerra explicada per Homer era una llegenda, i al segle XIX un multimilionari va pagar les excavacions de Troia i van trobar les seves restes arqueològiques, podria ser que un dia es trobessin les restes de l’Atlàntida demostrant que va existir.
Plutarc, al s. II va veure unes esteles que tenien gravades la història de l’Atlàntida. El mite neix amb la civilització grega. El renaixement recupera el mite, però no té gaire a veure amb el de Plató. Relaciona l’Atlàntida amb Amèrica del sud, apareixen mapes on la situen a l’Atlàntic, on estan les illes Canàries, les Açores i Flamenques, d’altres al continent americà, a la serralada del Andes, també a les illes de Creta i Micenes, i també a Espanya, al parc de Doña Ana, on es creu veure uns restos arqueològics.
Al s. XIX es produeix un canvi, ciència per ciència ficció. Apareixen les obres literàries que en parlen. La més important és l’obra de Juli Verne 20 mil llengües de viatge submarí, Verdaguer fa un poema. Ara, encara, es continua buscant l’Atlàntida. Potser Plató només volia presentar una societat ideal , entre Atenes (democràcia) i Esparta (oligarquia), i va escriure aquest mite per justificar la democràcia. Resum i fotografia Mercè Gasch

Vicenç Molina Oliver va parlar sobre LA MAÇONERIA A CATALUNYA, dimarts dia 30 d'abril.



Debat posterior a la conferència

Durant anys la paraula "Maçoneria" ha generat suspicàcies i recels , però desprès de quatre segles l'activitat de la maçoneria segueix sent poc coneguda. La seva ideologia està basada en els ideals de "LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT" aplicant-ho els seus membres per poder millorar la humanitat. Aquests ideals van unir moltes persones amb la intenció de fer una societat integradora amb sensibilitats diferents, per poder arribar a acords, malgrat les diferències.

Al començament les fraternitats de constructors de catedrals (picapedres, paletes, arquitectes) van iniciar aquest ideal social a l'edat mitjana, i s'estenien per tota l'Europa Occidental. Els seus llocs de reunions eren espais de trobada i debat i s'anomenen LÒGIES, nom que ve donat pel lloc a on guardaven les eines i els seus plànols els paletes Amb el pas del temps els seus membres eren majoritàriament persones il·lustrades, de la noblesa i professionals

La màxima expansió va esdevenir en la 2ª república: 5.000, 6.000 en tot Espanya. Tenim personatges representatius dintre la maçoneria catalana: Rosend Arús, "important per tenir en compta la seva biblioteca a Barcelona, ja que hi ha la documentació més important de la maçoneria; Narcís Monturiol "científic, inventor del submarí", Ildefons Cerdà "urbanista", Clotilde Cerdà "compositora", Josep Anselm Clavé" compositor i músic", Estanislau Figueres, Francesc Pi i Margall "polítics republicans", Francesc Ferrer i Guardia "mestre, sistema educatiu públic, Escola Moderna”, Angeles Lopez Ayala "feminista", Lluis Companys "polític, dels fundadors del partit republicà", Joan Gamper "futbol".

Els enemics de la Maçoneria al llarg dels anys sempre han estat persones amb poder i que no accepten el pensament lliure. Durant l'etapa del Franquisme hi va haver repressió, mort el dictador, el 1975, es constitueix a Catalunya "LA LLOTJA DE CATALUNYA". Actualment la maçoneria Catalana renova la seva crida perquè els iniciats d'arreu dels Països Catalans treballin per aconseguir els seus ideals. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

Dolors Bramon va parlar del PASSAT ISLÀMIC DE CATALUNYA, dimarts dia 23 d'abril.

Va fer una exposició molt ben documentada del passat Islàmic de Catalunya. Es va desmitificar la visió que es tenia d'aquets passat. Fins no fa tants anys es parlava de la reconquesta com d’un procés d'expansió feudal cap el sud, i també es pensava que l’Islam, a excepció de les terres de ponent i de L'Ebre, havia tingut una petjada poc profunda a Catalunya. La historiografia, l'arqueologia, la documentació, la gastronomia, o la cultura tradicional popular ens diuen que la realitat va ser més rica i complexa. L'empremta a Catalunya és important, van ser uns segles crucials per entendre el que després seran els comtats catalans.

La invasió Islàmica en terres catalanes s'inicia l'any 713, i prossegueix al llarg de l'edat mitjana i moderna fins a l'expulsió dels moriscos, 1609-1614. Les relacions entre els grups "moros, jueus, i cristians" van ser complexes. La religió Islàmica va ser determinant per a aquesta relació, Els musulmans entenien Déu segons el llibre de l’Alcorà, escrit pel profeta Mahoma (dictat per Déu). Aquesta manera diferent d'entendre Déu va portar problemes amb els grups autòctons.



Banys àrabs de Girona

Al llarg dels anys molts grups migratoris van venir a Hispània tot configurant unes relacions diferents. Els berbers (tasques agrícoles); els àrabs (més ven considerats) Amb aquestes diferències es van crear canvis religiosos i de costums, els cristians estaven a les grans urbs (Bisbats), els Musulmans molt escampats i fent tasques diferents.

La historia està dividida en 5 etapes.

- Invasió, estabilització, i muslimització (713-801)

- Consolidació per part dels muladís (801-929)

- Submissió al centralisme Cordovès (929-1010)

- Compartimentació territorial (1010-1100)

- Etapa d'unificació almoràvit (1100-1153)

- La presa de Tortosa, Miravet, Prades i Siurana (1153) per Ramon Berenguer IV va cloure la sobirania islàmica en terres catalanes. Més tard, amb l'arribada dels Reis Catòlics, es produeix l'expulsió (1610-1614).

L'exposició va ser un gran relat de xifres, però no hi va haver temps d'esmentar més detalladament les EMPREMTES, una conferència molt interessant: i vam emplaçar la Sra. Bramon per trobar la possibilitat de fer una altre conferència per explicar LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’ISLAM A CATALUNYA. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Anna Maria Piera va parlar de JOSEP M. RUERA, UN MÚSIC GRANOLLERÍ, dimarts dia 16 d'abril .

Josep Maria Ruera i Pinart neix a Barcelona el 2 d'agost de 1900, però es trasllada, a l'edat de 9 anys, a la ciutat de Granollers, on va viure fins la seva mort, el 31 de maig de 1988.Després d'una primera etapa d'estudiant a Granollers, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu, l'Ajuntament de Granollers, l'any 1917, li concedeix una beca que aprofita per cursar els estudis de composició amb Enric Morera i els d'orquestració amb Joan Bta. Lambert i Joan Lamote de Grignon, amb qui es relacionarà molt sovint al llarg de la seva carrera musical i a qui considerarà com "un pare" (musicalment parlant).

En el 1928 entra com a professor a l'Escola Municipal de Música de Granollers i és nombrat director en el 1940, on donarà classes de música a unes quantes generacions de músics de Granollers i rodalies. Va compaginar els estudis de música amb el treball de músic professional als locals nocturns de Barcelona com a component d'un quartet de corda:  també va tocar a l’orquestra de Pau Casals en els seus famosos concerts populars. A més es dedicava a la composició, sobretot sardanes. Podríem dir que la seva obra cabdal és "EMPÚRIES", obra Simfònica per a cobla i orquestra. Les seves obres han estat premiades en els concursos en què han estat presentades. En el 1936, el millor moment de la seva carrera, esclata la guerra civil. Alguns van emigrar, altres van morir, altres com el mestre Ruera, van subsistir amb la incògnita de com aniria el seu treball musical i cultural. En acabar la guerra retorna al seu treball de mestre, organista, compositor, director d'orquestra i pare d'una nombrosa família de vuit filles, que ha vist ampliada amb gendres nets i besnéts. Josep Maria Ruera queda inclòs en el grup de músics anomenats "generació perduda" Síntesi Aurora Masat, fotografies de Mercè Gasch i Jesús Gómez

Anna Maria Piera va parlar sobre el PANORAMA MUSICAL A CATALUNYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, dimarts dia 9 d'abril.

Anna Maria Piera, nascuda a Granollers, començà els seus estudis musicals al conservatori de la seva ciutat sota la direcció de Josep M. Roger, i va finalitzar els seus estudis professionals de piano i música de cambra sota el mestratge del pianista Àngel Soler. Magister per la UAB, amb una tesis sobre la persona i l’obra musical del mestre Ruera, actualment compagina la seva tasca professional (professora i cap d’estudis de l’Escola Municipal de Música de Granollers), amb diversos treballs d’investigació sobre el paper de la dona en el panorama musical de la Catalunya de principis del s. XX

Síntesi de l'acte

Amb el començament del 1900 el corrent cultural català agafa una gran embranzida .Els músics i compositors, emmirallant-se en els corrents culturals de Paris, segueixen les seves tendències, composant les seves obres amb el llenguatge musical propi del nostre país mediterrani.

El naixement de les “Associacions” donarà força i continuïtat a les entitats i a les persones per treballar en conjunt per un mateix fi. Aquesta tasca de les “Associacions” donarà a Catalunya un renom cultural, dins i fora de l’Estat. Així neixen l’Associació Wagneriana, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Associació de Música de Càmera de Barcelona, l’Orquestra de Pau Casals, l’Orfeó Català i l’Orfeó Gracienc entre d’altres.

La pedagogia musical va ser impartida per dos centres importants, el Conservatori de Liceu i l’Escola Municipal de Música de Barcelona. També per diverses Acadèmies com la Granados i la Marshall especialitzades en el instrument de piano i l’Arnaud en violí. Joan Llongueres amb el “Mètode del cos” de Suïssa, es dedica a la formació integral per a nens i joves amb la gimnàstica rítmica i les cançons escolars amb l’expressió del cant i del gest. Aquests musics i compositors son coneguts mundialment: Issac Albèniz, Enric Granados, Joan Lamotte de Grignon, Antoni Nicolau, Pau Casals -que tenia com a fita oferir concerts a un preu molt mòdic per fer arribat a tot el públic obrer la música selecta- Juli Garreta, Enric Morera, Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Frederic Mompou, Manel Blancaflor...

En 1936, queda truncada la cultura del nostra país. Els músics que sobreviuran aquesta  tragèdia els anomenaran “la generació perduda”. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.