
El Xiprer, la casa d’acollida que funciona des fa 10 anys a Granollers, és la casa de tots. S’ha convertit en un centre de donar i de rebre.
Donar escalfor, aliments, caliu familiar, i rebre tendresa, somriures, cares agraïdes.
Fins ara els més desvalguts i marginats de la nostra societat eren els seus usuaris, ara amb la crisi, hi ha gent que ha perdut la feina, o tenen problemes amb la vivenda i les ajudes estatals no els arriben.
Els voluntaris són jubilats de totes les escales socials, mestresses de casa, viudes que troben alegria i consol en posar el seu temps a disposició de les persones que no han tingut tanta sort com ells.
El fet d’ajudar els altres dona sentit a les nostres vides, compartir la taula amb aquestes persones que moltes vegades viuen al carrer, és una manera de compartir la vida. Síntesi de la conferència
Mercè Riera va venir a parlar a l’Aula d’AGEVO. No és senzill reflectir amb paraules el que un/a sent escoltant la Mercè. Ella s’adreça al cor de casdascun/a i segur que ens està dient coses molt diferents, depenent de l’estat d’ànim amb què l’escoltem.
Però hi havia aquella Força interior, aquella Explosió d’Amor que la impulsava. El Xavier, el marit, va entendre el que ella volia, i també el grup de companys que compartien la seva idea, i que l’han ajudada a tirar endavant. Es tractava d’un lliurament total i absolut als més necessitats.
I a partir d’aquí, i gairebé miraculosament, cada dia han pogut donat de menjar a qui tenia fam, de beure a qui tenia set i fins i tot sostre a qui no en tenia.
Martina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada