BON NADAL! a les Aules i arreu...

FESTA de FINAL de TRIMESTRE 2021 a les AULES.

Aquest dimarts, a les Aules hem celebrat la festa de final de trimestre.

En Joan Antoni, va presentar el recital poètic musical. Per aquesta ocasió, una tria ben acurada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, els fragments tant ben recitats per la Mercè Barnils i la Marta Peitivi, van ser acompanyats de bona música i de millor interpretació per la Marta Lledó, que va portar una proposta de peces nadalenques i una del barroc italià.

Les expressions que van sortir del cor van arribar, fent-nos sentir i gaudir dels moments màgics de poesia i música.

Al final la Junta va desitjar unes BONES FESTES a tots els assistents.

CELEBRACIÓ NADALENCA amb Marta Lledó i la seva flauta, serà dimarts 21 de desembre, amics!

ELS OCELLS I LA NOSTRA CULTURA comentats per Pere Alzina, dimarts dia 14 de desembre.

Pere Alzina, biòleg i enginyer ambiental, ens ha fet una entretinguda conferència al voltant de una colla de ocells que ens envolten normalment a les nostres contrades i que sovint no hi reparem.

Hem sabut dels seus noms comuns i variats per tota la nostra geografia, així com també del seu cant que brillantment ell mateix imitava i feia, així com les seves costums.

Tot això ha fet pales el lligam dels ocells amb la nostra cultura ja que sovint, per no dir sempre, ens indiquen coses tant variades com els canvis d’estació i sobretot perquè un munt de músics tant diversos com Joan Manel Serrat, Mike Oldfield, Vivaldi o L.V. Beethoven els han dedicat cançons i obres musicals senceres.

Evidentment només n’ha estat un petit tastet, ja que en podria estar parlant hores senceres. Ocells com:

-l’Oreneta (banda sonora de moltes hores de l’estiu),

-el Mussol (dit Xot, i banda sonora de les nits d’estiu),

-la Mallerenga Carbonera (groc de cos i amb corbata negra),

-el Cucut (que només canta quan es reprodueix),

-la Puput (que surt a varies pintures),

-el Rossinyol (el Pavarotti dels ocells), -

-El Mussol comú o de Pagès,

-la Cadernera (de preciosos colors i lligada al Nen Jesús en varies pintures),

-l’Oreneta de Pagès (que fa els nius als pallers),

-la Garsa, la Merla o Merlot (símbol del dimoni a Catalunya) o

-l’Estornell.

Tot plegat una conferència distreta i entretinguda, així com sobretot didàctica, gràcies a un orador amb dots de comunicador àmplies. Joan Antoni Lledó

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, i cartell de Montserrat Lluch.

Òscar Farrerons ha parlat de PAISATGE ROMÀNIC i MONTSENY, dimarts dia 30 de novembre.

Amb la presència d’Òscar Farrerons, arquitecte i Doctor en Enginyeria Multimèdia, i professor a l´UPC ha començat la sessió. És un enamorat apassionat del Montseny, al qual ha dedicat nombrosos llibres i estudis.

Aquesta vegada el tema ha estat el Romànic al Montseny. Són 17 itineraris que ara mostrarem i que, tant a peu com en cotxe, ens obren els ulls a un paisatge diferent del Montseny: el de les seves esglésies i edificacions romàniques.

De cada itinerari ha fet un recull de les esglésies que s’hi podeu trobar. Gairebé totes elles amb uns trets comuns: orientades d'Est a Oest, ubicades estratègicament per conquerir terreny i al voltant del Camí Ral.

1- Tona Seva- El Brull
          - St. Miquel de Vilageliu- consagrada el 948
          - St. Andreu de Tona -(889)- es va anar adaptant al romànic en diferents fases
          - St. Jaume de Viladrover- (1029)-al Brull, amb la seva porta orientada al Sud
          - Sta. Maria de Seva -(952)- conserva el seu campanar original.
          - St. Martí del Brull, amb els seus arcs cecs

2- Taradell-Viladrau-Espinelves
         - St. Genís de Taradell-(950), només queda el campanar, es va remodelar després de la guerra civil.
         - St. Quirze de Subidarells, amb la coberta de pedra.
         - St. Miquel d´Espinzella (1181)
         - St. Martí de Viladrau (908)-queda poc del romànic, al seu voltant es va construir el poble.
         - St. Vicenç d’Espinelves (943), amb dos absis.

3- Sant Marçal-Arbúcies

            - St. Marçal del Montseny (1053)

           - St. Cristòfol de Cerdans (1181) amb les pedres afegides 200 anys després.
           - St. Pere D’Esplá (983)-amb la finestra ben tallada, poca llum i coberta amb doble inclinació
           - Sta. Maria de Lliors (983). ubicada en un vall abandonada.

4- Sant Feliu de Buixalleu (nucli rural molt a prop de l'autopista)

          - St. Llorenç de Gaserans (1938)- amb els murs pintats)
          - St. Pere de Montsoriu- dins del castell de Montsoriu. Orientació diferent de l´habitual
          - St. Feliu de Buixalleu- es veu el campanar romànic, malgrat els afegits posteriors
          - St. Segimon del Bosc, només es conserven els murs de la part romànica

5- Breda-Riells i Viabrea

          - Sta. Maria de Breda- església parroquial de Breda, convertida en Ajuntament
          - St. Salvador de Breda (1068)
          - St. Llop de Viabrea (941)- molt modificada, construïda sobre una torre de fortificació
          - St. Martí de Riells (1169)- com moltes esglésies del entorn, dedicada a St. Martí.
6- Centelles-Aiguafreda
          - St. Antoni de les Codines (1291)- sobre la via romana que anava de Barcelona a Vic
          - St. Martí del Congost (898)
          - St. Salvador de l´Avencó (898), ha donat lloc a un veïnat al seu voltant
          - St. Miquel de Canyelles (s XII)

7- Montseny- El Brull-Tagamanent
          - St. Martí del Montseny. Encara està tota enguixada, porta entrada amb totxanes, seguint l, arc de mig punt.
          - St. Cristòfol de la Castanya (1025) amb la rectoria al costat
          - St. Cebrià de la Mora (1102)- amb vistes al Cingles del Bertí
8- Tagamanent
          - El Collet de St. Martí de Tagamanent- només queda una paret
          - Sta. Maria de Tagamanent (983)- coneguda pel castell de Tagamanent
          - St. Nicolau Vell, només queden quatre pedres
9-La Garriga-Samalús
          - St. Esteve de la Garriga (la Doma) - (966)- havia estat l’església parroquial
          - Sta. Maria del Camí (932)- al costat del camí ral, amb una portalada molt ben treballada
          - St. Andreu de Samalús (1059)
10- Vilamajor-Cànoves
          - St. Pere de Vilamajor (872)-amb la torre roja (campanar i antiga torre del castell)
          - St. Muç de Cànoves (1077)- amb les típiques característiques romàniques.
          - St. Salvador de Terrades (1226)
11- Palautordera
          - Església de Sta. Maria de Palautordera (S.XI)- el castell es va convertir en campanar
          - St. Esteve de Palautordera, amb la seva Torratxa massissa
          - Sta. Margarida de Montclús (sex)
12-Fogars de Monclús
          - St. Esteve de la Costa (862)- s’accedeix a la torratxa per una escala exterior
          - St. Martí de Mosqueroles (1104)- està capgirada per necessitats estratègiques
          - Sta. Magdalena (St. Marçal de Baix) (1100)

13- Campins-Fogars de Monclús
          - St. Joan de Campins (1231)- també capgirada i amb la pedra no massa ben tallada
          - St. Cristòfol de Fogars (1144)- molt ben conservada.
          - Sta. Fe del Montseny (1231)- s´hi va annexionar l´hotel.
14- St. Celoni-Gualba
          - St. Martí de Partegàs (1031), abans de que existís St. Celoni i fora del Camí Ral
          - St. Celdoni (1088)- només queda una mitgera, descoberta fa molt poc. Va donar nom al poble
          - St. Ponç (1338)- Antic Hospital de Leprosos
          - St. Vicenç de Gualba (984)- amb una decoració molt curiosa a la finestra del absis
15- Montseny-Vilamajor
          - St. Julià del Montseny (s. XI)
          - Sta. Anastàsia (S.XII)- només queden els murs interiors, la resta es va fer servir per reconstruir St. Julià.
          - Sta. Susanna de Vilamajor (1190)- amb el seu aplec anual, l´únic dia que es toca la campana
          - Sta. Susanna Vella
16- Fogars i Palautordera
          - St. Roc(s XII)- la senzillesa més pura del romànic
          - St. Cebrià de Palautordera (1120)- dins del castell de Fluvià, part del absis integrat a la façana
          - St. Joan de Cavallar (Can Nadal) 1050- molt enrunada.
17 - Tagamanent-Figueró
          - Sta. Eugènia de Congost (1038)-conserva els murs originals romànics
          - St. Pere de Vallcàrquera (966)- afegida una nau annexa 200 anys més tard
          - St. Cristòfol de Monteuques- segons llegenda, fundat per Lluís el Pietós, amb el campanar mirant cap al Figaró.
                                                     Un apassionant recorregut pel Romànic del Montseny. Moltes Gràcies.

Resum d'Àngels Caba, revisió d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Miquel Pallarès ha parlat: -DESCOBREIX les TEVES INTEL·LIGÈNCIES i les SEVES APLICACIONS pràctiques! dimarts 23 de novembre.

El Dr. Pallarès ha iniciat la conferència plantejant les dificultats de definir i de mesurar la nostra intel·ligència, i com podem incrementar-la per tenir una vida amb més benestar i felicitat, objectiu que ens ha de servir per viure millor.

Ha definit la intel·ligència com la rapidesa per obtenir coneixements pràctics naturals o adquirits que faciliten les consecucions d'objectius o relacions, segons l'edat i el temps que vivim.

Es va remuntar al Big Bang fa 13.800 milions d'anys. El Dr. Pallarès va continuar amb la gènesi on ens va recordar que primer van aparèixer els rèptils i ocells, després els mamífers i per últim l'ésser humà. A continuació va parlar de l'evolució del pensament al llarg dels segles, des de la filosofia del segle IV aC fins Darwin.

Ens va parlar de l'encèfal evolutiu de MCLEAN (1913-2007) que és el principi de la Neurociència; no tenim un sol cervell, sinó tres estructures que s'han generat com a conseqüència de l'evolució:

          a) El cervell reptilià. És el que controla els comportaments propis de la supervivència instintiva com la respiració, el cor, l'equilibri i les rutines. Actua de forma ràpida, mecànica i inconscient.

          b) El sistema límbic o mamífer. És el de les emocions i la memòria. Però nosaltres no fem res per tenir emocions; son automàtiques i justament per això són difícils de controlar.

          c) El còrtex cerebral. Es troba en els mamífer més desenvolupats i especialment en els humans. És qui ens obre la porta al món abstracte: el llenguatge, el raonament, l'aprenentatge, la consciència...

També va parlar de Lewis Terman (1877-1956) psicòleg famós per les seves aportacions als test que mesuren el quocient intel·lectual (QI). Howard Gardner (1983) va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Ell i el seu equip de la Universitat de Harvard han identificat vuit intel·ligències diferents, actualment estudien una novena, la intel·ligència existencial.

La intel·ligència no és només racional, també hi ha, diu Daniel Goleman, l’emocional. El cervell racional habitualment no decideix quines emocions hauríem de sentir. Segons aquest autor les emocions són poderoses i dominar-les és la intel·ligència emocional. Les emocions tenen personalitat pròpia, cal aprendre a dominar-les perquè sinó ens poden jugar males passades.

La Neurociència ens ha permès fer un gran pas en els coneixements recents del nostre encèfal i de la nostra ment. El coneixement de les intel·ligències múltiples ens ha d'ajudar a obtenir rendiments mentals més pràctics i accessibles i també a descobrir tècniques per millorar l'aprenentatge.

Per acabar el professor ha recalcat que, donat que només podem aprofitar-nos d'allò que sabem, és del tot necessari estimular i potenciar la intel·ligència dels nens i nenes, sobretot fins els 10 anys, per evitar la uniformitat. Publicacions seves aquí.

Resum i il·lustració Carme Esplugas, fotografies M.Gasch i E. Garrell, cartell Montserrat Lluch.

Jordi Estapé ha parlat sobre BLOCKCHAIN: UN CANVI DE PARADIGMA. Dimarts dia 16 de novembre.

Que la tecnologia està canviant el món és un fet inexorable però no ens podem ni imaginar a quina velocitat s’està produint aquest canvi. Per un moment, imagineu-vos que només portant el mòbil no us cal res més, ni DNI., ni targetes de crèdit, ni agenda, ni moneder ni cartera, absolutament res de res... Tot això es pot aconseguir gràcies a la tecnologia BLOCKCHAIN, amb infinitat d’aplicacions.

El granollerí JORDI ESTAPÉ CANAL, gran coneixedor d’aquesta tecnologia i amb una llarga experiència, ens va endinsar en l’argot tècnic d’aquesta matèria, tot explicant i aclarint conceptes com bitcoin/Bitcoin, ether/Ethereum, -en minúscula la tecnologia i en majúscula la moneda o altres transaccions-, i també el concepte criptoactiu o divisa digital.  Va explicar extensament i gràfica la diferència entre CENTRALITZACIÓ (INTERNET), on tot recau sobre un mateix servidor i diferents perifèrics, i DESCENTRALITZACIÓ (BLOCKCHAIN), on tothom disposa al moment de la informació de tots, el que se’n diu COMUNICACIÓ P2P (peer to peer) amb els seus riscos i beneficis en cada cas. En canvi la tecnologia BLOCKCHAIN és matemàticament segura, transparent, pública i no censurable, on no hi ha intermediaris.

Mitjançant la funció criptogràfica HASH es pot transformar una imatge o input a través de 32 bytes, en un únic output, cosa que el fa irrepetible i suficientment segur amb gairebé cap possibilitat de retorn a l’inici.

La SIGNATURA DIGITAL, mitjançant una clau feta per nosaltres mateixos, ens permet signar de manera no presencial qualsevol document, creant una empremta íntegra i autèntica totalment comprovable i segura que ens permetrà iniciar qualsevol transacció. Cal tenir present que, quan es fa una transacció s’ha de fer d’una forma ordenada, portant un llibre registre per evitar duplicitats, incórrer en majors despeses o perdre informació. Aquí és on entra el concepte de pàgina o BLOCK, cadena de pàgines o llibre registre on totes les transaccions es reflecteixen amb data i hora d’execució sent impossible modificar dades, per la qual cosa comporta una ciberseguretat intrínseca. Tota transmissió de dades comporta uns incentius i comissions que fa sostenible el sistema. Aquí s’introdueix el concepte PROOF OF WORK (HASH CASH), el treball dels miners. Criptomonedes com el BITCOIN utilitza aquest algoritme per fer front al 51% d’atacs o a la doble despesa, i produir nous blocs a la cadena.

Així una transacció s’iniciaria amb:

      -la signatura digital,
      -l’enviament de la transacció,
      -recepció de la transacció a la piscina,
      -els miners les pesquen depenent de les comissions pagades i classifiquen posant-les en blocs i ho afegeixen a la cadena BLOCKCHAIN on hi queda permanentment,
      -prova de treball (POW), verificació i confirmació de cada bloc.

A la finalització de la conferència, es va encetar un reeixit torn de preguntes on hi va haver molta participació dels assistents.

Text resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Pere Andreu Jariod ha parlat de CLAUDIO ABBADO, l'ART DE SABER ESCOLTAR, dimarts 9 de novembre.

Senzillament, CLAUDIO. Així era com volia que els músics s’hi adrecessin, ni mestre ni “maestro”. Milanès d’origen, Universal per la seva humanitat. De pares músics, la infància viscuda envoltat de sons, harmonies i contrapunts que seran, sense dubtes, una magnífica influència per desenvolupar la seva carrera. 

Amb només 21 anys fa un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista de l’orquestra que dirigia el seu pare, i vindrà a casa nostra més vegades.

Va tenir bons companys d’estudis, noms que han esdevingut capdavanters en els millors teatres d’òpera i sales de concert del món com, Zubin Mehta, Salvatore Accardo o Daniel Barenboim. Amb Maurizio Pollini feien concerts a les fàbriques.

Els trets que millor el defineixen són: L’ELEGÀNCIA, parla poc amb els músics, amb els gestos i l’expressivitat transmet tranquil·litat; DONAR FORMA A LA MÚSICA, amb la batuta i sobretot les mans com esculpint la música; amb L’EXPRESSIÓ de la cara i les mans motiva als músics per treure el millor de cadascú.

És director titular durant llargs anys de les formacions musicals del ´Teatro alla Scala´, `Orq. Simfònica de Londres´, ´Òpera Estatal de Viena´ o succeint a Herbert von Karajan, en aquest cas per aclamació dels músics de l’orquestra, a la 'Filharmònica de Berlin'. On passen d’un “director autòcrata a un director democràtic”.

Introdueix novetats, donant oportunitats i obrint el ventall de maneres d’interpretar, modernitzant totes aquestes formacions musicals. L’INSPIRADOR, primer la música, aïllat del seu entorn com si no existís la sala, el públic o la il·luminació, creant un ambient en què flueixi l’expressivitat de cada component amb naturalitat.

Retir forçós, cau malalt de càncer, després d’un període d’inactivitat, EL RETORN, diu: “el millor remei els músics, sou la meva vida”. La malaltia li dóna força, molta força, més tranquil, més profund i no es cansa, un detall que no passa desapercebut, li brillen els ulls com mai, ho podem copsar en un vídeo del Festival de Lucerne, dirigint la 2ª simfonia de Mahler “Ressurrection”.

EL PLAER DE FER MÚSICA PLEGATS, té una visió molt clara quan escull músics, triant entre els que han treballat en orquestres de cambra, per la seva capacitat d’integració, son ideals per integrar-los a les grans formacions simfòniques. Joves amb esperit de relació, encara que passin els anys. En els assajos els repeteix, escolteu, escolteu seguiu als vostres companys, modelant les aportacions individuals aconseguint un conjunt resultat de la implicació.

EL MILLOR PÚBLIC?, Claudio respon, el públic que fa silenci durant uns segons un cop acabada la interpretació, creant una atmosfera especial, vol dir que ha entès el què acaba de sentir i en aquest curt espai de temps torna a la realitat de la sala de concerts. Per exemplificar podem escoltar el final de un 'Rèquiem' Alemany de Johannes Brahms, després de l’última nota, el públic inamovible durant uns llargs segons, aplaudeix apassionadament.

DEIXA UN LLEGAT IMMENS, creador d’orquestres de joves, la primera a Londres, l’Orquestra de Cambra d’Europa, que en el moment de poder integrar músics de l’Europa de l’Est es va transformar en la Mahler Chamber Orquestra. Sempre amb la mirada en joves talents, experimenta amb ells, traient el millor de cada individu i l’excel·lència del conjunt.

Se sent jove fins al final. La seva mort va ser un crack cultural. El seu comiat un esdeveniment d’estimació i respecte cap a Claudio que, ara sí, Mestre de Mestres. Daniel Barenboim dirigeix l’Orquestra del 'Teatro alla Scala', la ‘Marxa Fúnebre’ de la 5ena simfonia de Beethoven, la sala és buida, les portes obertes i el públic omple la plaça i carrers davant del teatre, l’última nota, silenci contingut i un esclat d’aplaudiments pel MAESTRO.

Text resum i fotografia d'Esteve Garrell, cartell i il·lustració de Montserrat Lluch.

LA BABILÒNIA de NABUCODONOSOR II, exposada per Irene Cordón.

Nabucodonosor II el gran (604 – 562 aC) sobirà de Babilònia i successor de Nabopolassar. És famós per les seves conquestes i per la gran activitat restauradora de la ciutat de Babilònia. La va embellir amb temples (ziggurat) i edificis públics com els jardins penjants de Babilònia, una de les meravelles del món antic.

Com a conqueridor va dur a terme nombroses campanyes imperials. Entre els diversos territoris va sotmetre Síria i Palestina. A la nostra cultura ha estat conegut sobretot per la descripció que la Bíblia en fa d’ell: és considerat un líder despietat ja que va sotmetre Jerusalem i va el destruir el seu temple. Molts dels jueus més representatius del judaisme foren deportats cap a Babilònia i van comprovar que Babilònia era una ciutat esplendorosa, encara que a la Bíblia no surt esmentada aquesta ciutat.

Els jueus deportats creuen que Babilònia serà la seva fi. Per deixar constància dels seus costums i tradicions escriuen textos bíblics. Parlen de la torre de Babel. La Babel bíblica és sinònim de decadència, de crueltat política i dels excessos de la vida urbana en general. Els anys de captiveri es recorden amb amargor i no hi va haver reconeixement per les meravelles de la antiga ciutat. El gran ziggurat, prototip de la Torre de Babel, es convertí en un símbol de la bogeria i arrogància humana.

Però, què hi ha de cert de tot això? Tan dolent fou el rei Nabucodonosor II que va construir per la seva estimada ciutat el Ziggurat d’Ur, la Porta d’Isthar i els Jardins Penjants de Babilònia que va regalar a la seva esposa?

Resum de Joan Gurt,  fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Irene Cordón ha parlat a les Aules, el dia 2 de novembre, de "La Mesopotàmia de Nabocodonosor II"

Escarmís ens ha dit..."I ARA QUE ENS FEM GRANS, QUIN ÉS L'ESTIL DE VIDA QUE PORTEM?"

Així, amb aquesta pregunta comença l’exposició de les actituds poc saludables que s’adopten en moments determinats de la nostra vida. La descripció exhaustiva dels comportaments poc actius, i les seves conseqüències que afecten sobretot la mobilitat i la salut.

Uns exemples que ens ho deixen ben clar: quan ens diuen que el SEDENTARISME és la 4ª causa de mort al món, que la INACTIVITAT física s’ha convertit en un problema de Salut Pública, amb uns elevats costos econòmics per les malalties que se’n deriven, com cardiopaties, ictus, diabetis tipus II, càncer de mama i colon. Actius o sedentaris? Exercici físic planificat, i el terapèutic per recuperar les funcions deteriorades o perdudes, per malaltia, accident o deteriorament del sistema neuromusculesquelètic. L’Esport lligat a normes serà un bon aliat amb finalitats de lleure i competició.

Després d’un passeig per l’evolució humana s’arriba a reconèixer que NO estem adaptats a l’excés de recursos. El Sedentarisme i l’excés calòric en el menjar ens porten a l’obesitat, accelerant l’envelliment. L’ENVELLIMENT serà òptim quan combinem l’absència de malaltia i discapacitat, i adoptem compromís amb la vida i l’elevada funció física i cognitiva.

La FRAGILITAT, que és el deteriorament progressiu dels sistemes fisiològics amenaçant la salut i benestar, s’associa a la disminució de la funcionalitat augmentant el risc de discapacitat, dependència i la mort. Per revertir la fragilitat tenim al nostre abast l’exercici i una dieta adequada. Caigudes per pèrdua d’estabilitat relacionat amb la disminució de la visió, oïda i funcions cognitives i musculoesquelètiques.

     La FISIOTERÀPIA, és la gran aliada per entrenar i millorar el rendiment funcional.

   -La SARCOPÈNIA, ens diu que és la pèrdua progressiva de massa muscular amb l’increment de greix, perdent força i sent causa de discapacitat.

    -L’OBESITAT posa a l’individu en un elevat risc de discapacitat.

I ARA QUÈ? El moviment és vida. Si volem un envelliment saludable hem de ser físicament actius. Fer cas del nostre metge i mantenir el control de patologies, estat cognitiu, sucre, colesterol, sense oblidar el fisioterapeuta que ens indicarà quins exercicis necessitem per corregir o millorar les condicions físiques adaptades a la nostra situació personal, tot amb l’objectiu principal de ser FUNCIONALS.

-S’ha de trencar la idea de dir que els “vellets” que facin coses fàcils, tenen un Gran Potencial.

Com a resum ens fa fer uns exercicis bàsics per desentumir-nos després d’estona asseguts. Repetint els beneficis d’un exercici diari i continuat, que s’adapti a cada un de nosaltres ens ajudarà a frenar l’envelliment mantenint un bon estat de salut. Finalment i com a colofó ens quedem amb aquesta frase, “Cada dia, en el tren de la nostra vida, ens passa el vagó de l’exercici, agafar-lo és la nostra decisió. La doctora ens vendrà el bitllet i el fisioterapeuta ens ajudarà a pujar-hi. No el deixem passar!!!"

Resum Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

El fisioterapeuta i osteòpata Francesc Escarmís parlarà d'ACVTIVITAT FÍSICA vs SEDENTARISME. Dimarts dia 26.

Xavier Roqué ha parlat sobre ÉMILE DE CHâTELET, l'univers de Newton als salons de la Il·lustració...

El 2009 es van descobrir a les golfes d'una casa en venda, a 200 km de París, vuit caixes de fusta que portaven amagades més de 100 anys. Les capses contenien els manuscrits matemàtics i científics d’una dona de ciència singular, Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749). Els papers els havia preservat la neboda del fill d’Émilie, Florent de Châtelet. La subhasta dels documents, el 29 d’octubre de 2012, va renovar l’interès per l’autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principes mathémàtiques de la Philosophie Naturelle d’Isaac Newton.

Émilie Le Tonnelier de Breteuil va néixer en el si d’una família rica i va rebre a casa una educació exquisida. Es va casar jove, als 18 anys, amb Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un militar noble. En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), net de Lluís XIV, el rei Sol. A París funcionava des del segle XVII l’Acadèmia Reial de Ciències, que no admetria dones fins la segona meitat del segle XX. Émilie va convèncer un dels acadèmics, Pierre Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759), perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora, inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg.

El 1733 Émilie i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París. A Cirey, amb la col·laboració clau d’Émilie, Voltaire va escriure el seu propi assaig newtonià, els Elements de la Filosofia de Newton (1738).

La ment de Châtelet era original i creativa, i va mirar de superar les limitacions imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar el seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. El 1744 Émilie participà també anònimament en un concurs de l’Acadèmia de Ciències per determinar la naturalesa del foc. El seu treball, Assaig sobre la naturalesa i la propagació del foc, fou publicat el 1744.

L’estudi de Newton havia convençut Émilie de la necessitat de traduir els Principia al francès. Era una tasca complicada perquè Newton havia fet tres edicions de l’obra, i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del moment. Émilie, no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. Mentre treballava en la traducció, Émilie s’enamorà de Jean-François de Saint Lambert, soldat i poeta. Va tornar a quedar embarassada. Va treballar intensament per completar la traducció durant tot l’embaràs. El part va anar bé, però uns dies després Émilie moria sobtadament a causa d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759.

Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra, i és també un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les matemàtiques en els salons de la Il·lustració. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

Assemblea i presentació del conferenciant per Martí Majoral...

Xavier Roqué parlarà d'ÉMILE DE CHâTELET, l'univers de Newton als salons de la Il·lustració. Dimarts 19 d'octubre.

 

INAUGURACIÓ de la nova temporada cultural de la nostra AULA

El curs va quedar inaugurat pel nostre President, Sr. Esteve Garrell, acompanyat de la Sra. Alba Barnusell, 1ª Tinent Alcalde en representació del Sr. Mayoral, Alcalde de Granollers, que ens van donar la benvinguda. A continuació van ser presentats els periodistes conferenciants pel Sr. Martí Majoral.

POLÍTICA CATALANA: COM HO VEIEM es pregunten i raonen J.M. Martí i Lluís Falgàs...

Els dos conferenciants, bons periodistes i experimentats, ens van oferir un anàlisis molt objectiu del moment polític actual.

     El títol de la seva xerrada ve d’un moment anecdòtic on van coincidir a Girona el President Puigdemont i els dos periodistes en la presentació d’un llibre. Abans del torn de preguntes els hi van insistir que no li podien preguntar al President ni sobre el referèndum, ni sobre les eleccions, ni sobre res en concret. Llavors en Lluís Falgàs va driblar tothom i li va preguntar el que interessava amb la qüestió: “Com ho veus?” sense vulnerar el que els hi havien demanat. El President va respondre durant una bona estona acontentant els periodistes.

Els conferenciants van valorar la situació d’avui com “el mentrestant”, un temps d’espera amb molta repercussió als mitjans però amb poques decisions. Els assessors aconsellen els polítics que aniria bé negociar amb discreció i evitar el soroll als mitjans de comunicació i a les xarxes, però això en el moment actual és difícil d’aconseguir.

Van comentar que amb el Procés (judicis, exilis...) han saltat 1 o 2 generacions donant lloc a una classe política jove. Els periodistes exposen un mesurat optimisme amb els polítics actuals: més inexperts però menys intoxicats, amb menys vicis del passat i amb més positivitat.

Ara mateix, el que interessa a tots els protagonistes (Gobierno, Govern, Ajuntaments) és acordar els pressupostos que, probablement seran els darrers per a tots, ja que dintre d’un temps es possible que es prorroguin. Seria bo que s’aprovessin tot tenint en compte la situació social i econòmica actual, i amb la perspectiva de la arribada dels fons europeus.

Com a data clau van indicar el 2023. Tots els Grups polítics estan pendents dels calendaris electorals amb les següents incògnites:

     -Hi haurà la moció de confiança al President Aragonés que va imposar la CUP?

     -S’acomplirà el termini de la taula de diàleg?

     -S’arribarà al final de la legislatura espanyola?

Cal tenir en compte que en el 2023 hi hauran eleccions municipals que interferiran en el context actual.

I molta atenció al que passa a Escòcia: no van votar Brexit i ja demanen un altre referèndum que, si en un futur el guanyen, Europa ràpidament els recolzaria. 

El 2023 ens podríem retrobar amb aquests magnífics conferenciants i tornar-ne a parlar de “Com ho veuen?”

Martí Majoral, per la síntesi de la xerrada, Mercè Gasch per les fotografies, Montserrat Lluch pels cartells.

JM Martí i Lluís Falgàs, preriodistes i comentaristes polítics, parlaran sobre POLÍTICA CATALANA: COM HO VEIEM. serà dimarts 5 d'octubre.

Aula AGEVO - Museu de Granollers. Programació per al primer trimestre del curs 2021-2022.

Campanya «CONTRA L'OBLIT. Crida a la memòria del bombardeig»

Benvolguts socis i amics de les Aules.

Des de l’Ajuntament de Granollers “la Vila Oberta”, ens han demanat col·laboració en la difusió de la campanya «Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig»

Té com a objectiu aconseguir recollir els darrers testimonis (orals, escrits, en imatge i, fins i tot, fonts secundàries) del bombardeig. Tots els testimonis i documents que es recullin, sumats als que ja es tenen actualment, serviran per fer realitat una iniciativa de l’escriptor Albert Forns, que té com a objectiu escriure un diari del bombardeig de 31 de maig de 1938, una obra que contribueixi al coneixement de la història del bombardeig a partir de les vivències personals dels qui les van patir, fet amb visió literària, que pugui esdevenir una obra que arribi a un públic ampli. El cartell adjunt hi podreu veure les diferents maneres de contactar-hi, si teniu alguna foto inèdita, en vau ser testimonis directes o testimonis de familiars o veïns de primera mà.

Des de la Junta us agraïm la vostra col·laboració.

Us desitgem un BON ESTIU i BONES VACANCES!!!

Benvolguts socis i amics de les Aules.

Malgrat els símptomes d’alleujament que s’han anat publicant en els darrers mesos, la Junta de les Aules per responsabilitat cap al col·lectiu i ciutadans en general, vàrem decidir no fer cap conferència presencial fins que les autoritats sanitàries ho aconsellessin.

Per tant en l’últim trimestre, hem ofert a tots els socis que disposen de correu electrònic, la possibilitat de poder seguir unes conferències on-line.

La programació ha constat de 6 videoconferències. Les dues primeres van poder ser enregistrades i posades a disposició per ser visionades, després de la seva transmissió en directe.

    -El dia 13 d’abril, el dr. en Història Moderna Diego Sola ens va oferir “Quan Europa va redescobrir Xina”. 

    -Dins del mateix mes, el dia 27, en David Vila i la Jessica Neuquelman, Lingüistes i Dinamitzadors ens van proposar, “Llenguaferits, un món de llengües”. 

    -El mes de maig el dia 11, el dr. en Medicina Interna Carles Paytubí, va parlar-nos de "la Medicina i la Música “

    -I el dia 25 “Senyors i Pagesos al Vallès de la Baixa Edat Mitjana” pel dr. en Història Moderna, Jaume Dantí. 

     -Ja a la recta final, el dimarts 8 de juny el dr. en Història de l’Art, Jorge Rodríguez ens va parlar de la “Simbologia a l’art“ 

     -I per cloure aquest curs 2020-2021 tant poc habitual, en Frederic Sesé, Musicòleg, ens va parlar de “Cinema Musical I part“.

                                                                     *  *  *  *  *

La Junta, malgrat les circumstàncies poc engrescadores, hem continuat treballant per mantenir l’esperit de les Aules ben encès. Ens plau comunicar-vos que si les condicions són favorables, iniciarem de nou el curs el proper dia 5 d’octubre amb una programació variada i creiem força atractiva. La primera conferència l’han confirmat dos periodistes ben coneguts a casa nostra, en Josep Mª Martí i en Lluís Falgàs, que en breu ens indicaran el títol de la seva intervenció.

Amb l’agraïment a tots, socis, entitats col·laboradores i junta, per fer possible la continuïtat del projecte Aules.

Us desitgem un BON ESTIU i BONES VACANCES!!!

CINEMA MUSICAL, presentat per Frederic Sesé... dimarts 22...

SIMBOLOGIA A L'ART sessió en línia feta per Jorge Rodríguez, dimarts dia 8 de juny, visionable en directe...

Benvolguts socis.

Aquest dimarts us oferim una nova videoconferència, titulada "La simbologia a l'art", per el dr. en Història de l'Art, Jorge Rodríguez. Per fer-ho el conferenciant ens ha facilitat el següent enllaç:

https://meet.google.com/udc-quwb-hto 

Desitgem que sigui del vostre interès.               

La junta.

 

TOT UN MÓN DE LLENGÜES, amics de les AULES!

Benvolguts socis i amics de les Aules. 

Aquest dimarts passat vam oferir la conferència Llenguaferits: un món de llengües, online. 

Per l’escriptor David Vila i la filòloga Jessica Neuquelman, ambdós divulgadors lingüístics...

Sabem que per motius tècnics, alguns de vosaltres no vàreu poder entrar a la sala. Ho lamentem profundament, la plataforma Meet de Google requereix que els seus administradors, els conferenciants, la gestionin donant pas a les persones que assisteixen a la conferència, en aquest cas el sistema no va ser prou àgil ni eficaç.

En aquests moments encara d'incertesa per la pandèmia, la voluntat de les Aules és arribar a tothom, de manera fàcil per donar continuïtat al projecte.

Us fem arribar l'enllaç a la imatge dels conferenciants des d'on podreu descarregar-vos la conferència d'ahir, per si la voleu compartir durant uns dies.

D'altra banda, i per si cap dels assistents hi estigués interessat, us passem aquest enllaç on podeu trobar informació del llibre I si parlem català, -cliqueu la imatge- que recull molts dels continguts de la conferència. Si algú el volgués, els podeu demanar al seu correu llenguaferits@gmail.com i us els faran arribar.

També us recordem que podeu seguir-los als canals d’Instagram i de YouTube i que, si us fa gràcia, han publicat dos llibres, un conte traduït a 18 llengües que duu per títol Perspectives, i el recull de contes (per adults) Un univers de contes, -cliqueu la imatge-una edició bilingüe amb contes del David i traduccions al francès de la Jessica, en què aborden temes com l'absurd, la revolta i l'amor.
                                  Gràcies per fer-nos confiança.
                                                                                  La Junta

El passat dimarts dia 13, el dr. en Història Moderna per la UB, Diego Sola, va impartir la conferència: QUAN EUROPA VA REDESCOBRIR XINA.

Benvolguts socis.

Va ser una prova pilot, la vàrem fer on-line. 

L’assistència virtual va comptar amb una vuitantena de persones, que ens van manisfestar la qualitat i l’interès per la temàtica. Va ser una lliçó molt ben explicada, amb variats apunts per contextualitzar els fets i aconteixements de l’època, amena i entretinguda. La projecció d’imatges amb dades i gravats va fer, encara més entenedora, si calia, tota l’exposició.

Com que alguns dels socis no vàren poder assistir a la vídeoconferència, el doctor Diego Sola va enregistrar-la, posant-la a la nostra disposició durant 3 setmanes en el següent enllaç lliure, no cal doncs, introduir cap password. https://drive.google.com/file/d/1soD39bZMgLKW8_YxAEJKvcOJvcyn-rxI/view?usp=sharing

Desitgem us agradi.   La Junta.

Els PONTS suggereixen idees i perspectives, també a nosaltres AMICS DE LES AULES!

Ponts.

Segons la Viquipèdia, els defineix d’una manera ben clara quan ens diu, "un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc. tot passant-hi per damunt".

Creiem fermament que els ponts, ens ajuden a ser més propers, facilitant-nos la interacció entre persones.

"Ull per ull i el món acabarà cec". Mahatma Gandhi (Advocat, pensador i polític hindú, 1869 - 1948 )

Els ponts també porten música associada, dos exemples extrets de la banda sonora de, Els ponts de Madison. I no ens hem pogut resistir amb la marxa conegudíssima per tots, El pont sobre el riu Kwai. Aneu clicant...

https://www.youtube.com/watch?v=_jw_BiDbucg
              https://www.youtube.com/watch?v=gigCQkSon2s
                                  https://www.youtube.com/watch?v=PDVXFGABIQM
                                              Cliqueu cada imatge per sentir les melodies o aquests enllaços !

                                 Desitgem que us agradi,
                                                                          La Junta.