Molt bones Festes!

Noemí Morral i Montse Morral han parlat de com RECUPERAR L'ESSÈNCIA DE L'ART I LA NATURA. Dimarts dia 17 de desembre.

Avui hem presentat Noemí i Montserrat Morral neboda i tieta respectivament. La Noemí és doctora en economia, poetessa i dibuixant. Fins el novembre de 2015 dedicada professionalment com economista. Feia un any que en Santi, el seu marit, havia mort i ella va decidir fer un any sabàtic a Essaouira, una ciutat de la costa marroquina. El resultat a dia d’avui, és que aquell viatge a Essaouira li va canviar la vida i, d’ençà d’aleshores, va decidir escriure i il·lustrar ella mateixa els seus llibres: Finestra poètica a Essaouira, Tornar i, recentment, Camí de Cavalls. La Montse és professora de piano i musicoterapeuta especialitzada, entre altres, en el trastorn autista, tot iniciant aquest curs uns tallers a la U.P.G de Música, Salut i Benestar.

En aquesta tertúlia-espectacle les dues s’han unit per mostrar com l’experiència artística pot ser motor de transformació, salut i benestar en les nostres vides. La tertúlia, s’ha centrat bàsicament en aprofondir els aspectes més íntims de la Noemí, de quan va decidir fer aquest canvi radical a la seva vida i, en l’explicació més acadèmica que ens ha fet la Montse, dins la seva faceta de terapeuta.

Ens han respost amb detall les següents preguntes: -Noemí, com és que vas voler fer un any sabàtic lluny de casa en aquell moment tan difícil de la teva vida?… Ens explica com va seguir el que li va recomanar la terapeuta. - Què et va portar a escollir Essaouira?… el mar, va ser l’element principal en totes les seves decisions. - Ser, no fer. Què ens en pots dir, Montse?… que t’has de reinventar quan decideixes fer un canvi en la teva vida tan radical. - Noemí, però bé devies fer alguna cosa a Essaouira, quines eren les teves activitats quan vas arribar? … passejar per la platja i que el mar m’acaronés els peus, i com organitzar el temps quan el tens tot per tu. - Has parlat de passejar per la platja i els teus poemes parlen molt del mar... “tot refrescant-me els peus, el mar m’ha fet saber que no estic sola... ” -Això vol dir que et senties acompanyada pel mar a Essaouira?… ens explica com va descobrir l’energia del mar i el vincle amb el seu interior més creatiu. I la Montse ens parla de la connexió amb la natura en el procés creatiu i en les emocions.- I tu, Noemí, un dia et vas posar a dibuixar. Què o qui t’hi va portar?… Tot seguint també el que la seva terapeuta li indicava va recuperar aquelles coses que va deixar apartades quan era petita, introduint la idea de recuperar la “nena petita”: recuperar el nostre infant en l’edat adulta. Molt important aquest apartat on la Montse ens indica la importància, també, de l’experiència artística i, sobretot, en la tercera edat. - Noemí, m’has explicat que la teva mare, en veure els primers dibuixos, et va suggerir que escrivissis poemes per canalitzar les emocions… s’introdueix la importància del benestar en la creativitat i la importància que això té per reconduir les emocions i, a l’inrevés, com les emocions impulsen el procés creatiu. Hem acabat la vetllada amb un espectacle d’una gran sensibilitat on s’han conjugat poemes, música, cançons i expressió artística.   Resum Àngels Caba. fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Pere Diumaró va parlar del seu llibre PLACES, PARCS I JARDINS DE GRANOLLERS 2019. Dijous dia 12 de desembre.

En Pere Diumaró, documentalista local i soci de les Aules, ha estudiat la nostra ‘Vila Oberta’ amb diferents treballs sobre el paisatge urbà de Granollers, amb l’aportació de documents gràfics que la fan explícita i molt entenedora. Aquest dijous l’Enric Garcia-Pey, expert toponimista de reconeguda vàlua, ha estat el presentador del llibre Places parcs i jardins de Granollers, de l’autor en Pere Diumaró. Garcia-Pey ens porta per un exhaustiu passeig pel recorregut urbà, tot fent una aportació extraordinària d’antics noms i referències als llocs on fa esment cada fotografia del llibre, mostrant-nos els canvis que el temps i els homes han anat provocant. Seguidament es fa un passi, comentat pel propi autor, de les fotografies que il·lustren aquest llibre: un bon document de consulta i de record històric. Resum Esteve Garrell i Homs, disseny del cartell Monrserrat Lluch Santacana.

Jordi Surrallés va parlatr de GENÈTICA DEL SEGLE XXI. Dimarts dia 10 de desembre.

El conferenciant ha fet una introducció dels 46 cromosomes que l’espècie humana tenim al nucli de les cèl·lules, organitzats per parelles. En les cèl·lules sexuals a partir de la pubertat n'hi ha 23 d'aquesta manera: els 23 dels espermatozous i els 23 dels òvuls. Quan hi ha fecundació, fan que el nou nat mantingui els 46 cromosomes de l’espècie amb els seus corresponents gens. Ha comentat que pot variar per diferents errors o mutacions. També ha parlat de l'herència dominant o recessiva que fa possible que un fill de pares sans, però portadors, pugui partir una determinada malaltia.

Despès ha introduït algunes de les aplicacions mèdiques de la genètica en el context de la revolució tecnològica que hi ha hagut en aquest camp, des de la seqüenciació completa del genoma humà, i de la capacitat actual de poder fer l'anàlisi de grans volums de dades. Anys enrera calia analitzar gen per gen amb temps i costos molt elevats. Avui es poden analitzar 20.000 gens per 10 pacients al mateix temps.

Ha parlat de la gran tasca que fan els seus equips de diagnosi i de recerca de l' Hospital de Sant Pau en malalties concretes hereditàries com la ceguera, la sordesa, el càncer, el retard mental, la mort sobtada, l'hemofília, la distròfia muscular, la fibrosi quística, la distròfia miotònica entre d'altres. Ha confirmat que el 3% de la població pateix malaltia genètica. Ha destacat que l'edat materna influeix en les alteracions cromosòmiques, mentre que als 20 anys estadísticament correspon 1 de cada 1600, als 45 anys és 1 de cada 30.

Ha parlat de la importància de la medicina preventiva i del treball que porten a terme els seus equips: en diagnòstic prenatal, en predisposició genètica al càncer, en nens salvadors per curar malalties del germà, en tractaments específics per mutacions concretes, en teràpia enzimàtica, en teràpia gènica. Tot això aplicat no només al diagnòstic sinó també a la terapèutica en el marc de la medicina personalitzada de precisió.

Finalment ha plantejat els aspectes socials i bioètics en relació a les aplicacions mèdiques de la genètica. Ha parlat dels transgènics i la seva possibilitat de fer òrgans humans que no crein rebuig. També d'alguns animals i plantes en benefici social com la possible alimentació del 3er  món. Ha plantejat on és el límit d'aquesta gran revolució, donat que intervenen factors socials i ideològics. Ha definit la genètica com la única ciència que ens permet saber d'on venim, com som i on anem.

Ha acabat tot introduint una frase del seu pare Alexandre Surrallés, de 95 anys, que diu “Si vols que et facin bé una feina, busca't algú que estigui molt enfeinat”. S'ha obert un torn de paraules molt enriquidor  sobre els temes tractats.

Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

Dimarts 3 de desembre. Martí Oliveras va parlar deL TEMPS: LA METEREOLOGIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

En primer lloc en Martí Oliveres ens presenta els antecedents de la meteorologia a Catalunya. L’ Eduard Fontserè i Riba va ser el pare de la Meteorologia a Catalunya i l’Anna Rius la primera dona del temps.

Desprès, ens explica la importància de la geografia quan es parla del temps tot fent un repàs de les diferents zones geogràfiques de Catalunya des dels Pirineus a la Serralada Litoral, seguit de l’extensa divisió climàtica del territori fruit de la variació geogràfica que tenim.

Defineix temps i clima: temps són les condicions atmosfèriques en un lloc i moment determinat, i clima és el temps que de mitjana trobem en un lloc a través de la presa de dades durant un període (per exemple 30 anys).

A continuació el tema és “Com es fa la predicció meteorològica?” Quan el meteoròleg arriba a la feina de bon matí es pregunta “Què ha passat? i per esbrinar-ho consulta les pàgines web de la previsió meteorològica com Meteosat, meteoclimatic, aemet..Després ve la segona pregunta: “Què està passant?” I consulta les estacions meteorològiques, analitza els núvols que diuen moltes coses i també compta amb les xarxes socials de coneguts que l’informen. Finalment ve el tema clau que és “Què passarà? i aquí ve la part més tècnica d’anàlisi de les diferents pantalles amb els grans centres d’acció i mapes de fronts. S’analitzaran, anticiclons, depressions, masses estables o inestables, mapes de precipitació i pluges previstes o acumulades... Amb tot això es pot fer una previsió per un marge de temps. Més enllà de dos mesos és difícil “és una mica ciència ficció “.

Finalment ens comenta, fruit de la seva experiència a RAC1 i RAC105, com es presenta la previsió del temps a la ràdio on, saber-ho explicar bé i sintetitzat, és molt important. Ens explica que la proba de l’ascensor, que consisteix en sintetitzar la previsió atmosfèrica mentre l’ascensor  puja 15 plantes en un temps aproximat de 30 segons, dona molta idea pràctica de com definir el temps a la ràdio en poques paraules.

Com a eina final per consultar el temps ens aconsella que és més fiable el meteocat que les previsions que normalment mirem al mòbil. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.