Claudi Alsina va parlar sobre PER A QUÈ SERVEIXEN LES MATEMÀTIQUES A LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA. Dimarts dia 20 de març.

El Sr Claudi Alsina, amb el seu característic sentit de l’humor, ens explica com en la nostra vida quotidiana estem rodejats de números, i com les matemàtiques serveixen per pensar, per fer les coses bé i, en forces ocasions, per ser crítics amb el que ens envolta.
No sempre aquests números són correctes i la nostre actitud en vers d’ells ha de ser seriosa , ja que en nombroses  ocasions i en diferents temes, són erronis o ometen detalls rellevants  que ens porten a una opinió equivocada.

A través d’exemples en diferents àmbits com el publicitari, turisme, salut, consum, economia, política... es deixen anar disbarats matemàtics provocats per persones o entitats. Aquests errors poden ser voluntaris per confondre’ns, o deguts a la falta de nivell dels autors.

Entre els exemples que ens va assenyalar trobem: una prestigiosa marca de cosmètics fa publicitat d’una crema tot dient que borra una de cada quatre arrugues. La pregunta és com s´ho fa? Segons l’anunci la crema escull una de les quatre arrugues i l’elimina. Totalment absurd des de el punt de vista matemàtic. El correcte seria que disminueix la magnitud de totes les arrugues sempre que sigui en un percentatge clar (60%, 70%). Desconfiem dels percentatges de per exemple 45,4%.

En economia: en qüestions de diners, estalvis, hipoteques, pensions hem de ser curosos en els números, i també ens va aconsellar disposar d’unes bones ulleres per poder llegir tota la lletra diminuta.

En política també hem d’anar amb precaució. Zapatero va dir que en finançament autonòmic, totes les comunitats autònomes quedarien per sobre de la mitja. Tots sabem que quan es fa la mitja de varies quantitats, unes queden per sobre i altres per sota. Que quedessin totes  per sobre seria un veritable miracle.

Un conegut polític del govern actual d’Espanya  va dir: “no m’atreveixo a resoldre els problemes matemàtics dels meus fills” en aquest cas eren petits. Això, entra en conflicte amb governar un país i portar les regnes d’una economia complexa. Com es pot podeu veure, alguns polítics estan fluixets en números.

A la cuina és important fer servir les matemàtiques. Per tal que surtin els menjars sempre igual és millor pesar els ingredients i no fer servir mides com una tassa, quatre cullerades, un grapadet. El cuiner Berasategui diu que, per a que surtin igual tots els plats que serveix en tots els restaurants que té, el secret és pesar-ho tot i per suposat cuinar sempre igual.

Com a conclusió, el conferenciant ens exposa que les matemàtiques ens poden servir per moltes coses: per discutir els resultats i no confiar en les informacions de publicitat, mitjans informatius, polítics... Per ser crítics amb els números que ens envolten hem de fer-ne us. Resum Martí Majoral Fotografia Mercè Gasch.

Assumpta Montellà va parlar de CATALANS ENTRE DUES GUERRES. Dimarts dia 13 de març.

Per entrar en el tema ens hem de situar al final de la Guerra Civil Espanyola, concretament a la batalla de l’Ebre. 

Perduda la batalla, comença la retirada cap a la frontera francesa. Un contingent humà de mig milió de persones. La frontera està tancada. Només per humanitat l’obriran. Les forces armades de Franco ataquen aquesta població. Entren a França i són foragitats pels pobles de la frontera. El seu destí, la platja d’Argelers, on malviuen i molts moren. Es formaran altres camps de concentració. França reconeix a Franco i envia d’ambaixador el general Petain. Al cap de poc comença la Segona Guerra Mundial (01-09-1939). França perd a Dunkerque la batalla contra els nazis. En aquesta batalla intervenen espanyols i catalans republicans que provenen del camp de concentració d’Argelers. Els que no moren en la batalla escapen, ajudats pels britànics, cap Anglaterra. El 14 de març de 1940 els nazis entren a París, i al cap de poc, el general Pétain signa l’Armistici. França queda dividida en dos: la zona lliure i l’ocupada. El president Companys serà entregat a Espanya. Sorgeix una resistència, la França lliure de DeGaulle. En aquesta resistència, els republicans catalans i espanyols exiliats, hi tindran un paper important en dues zones: al Nord d’Àfrica i a França. A França, els maquis porten a terme sabotatges i resistència a la muntanya. Sorgeixen les xarxes d’evasió ideat per Churchill. Gràcies a aquest sistema, un gran nombre de persones surten de la zona ocupada, i també poden arribar als consolats dels aliats a Espanya, on es tramitaran els papers necessaris. Al Nord d’Àfrica es crea la “9” per combatre l’Àfrica Korps (exèrcit alemany a l’ Àfrica). Estava formada per un grup important de republicans catalans i espanyols. Un cop derrotats els nazis a l’Àfrica, la legió “9” participarà en la batalla de Normandia. En la platja d’Utah lluiten sota les ordres del general americà Patton. Com a recompensa reben material militar, que després volien fer servir per combatre Franco. París es alliberat (20-08-1944). Hi ha una entrada triomfal. La divisió “9” de Leclerc entra la primera a París, amb el blindats “Guadalajara”, “Guernica” “ Ebro “... El primer que va entrar a l’Ajuntament, on hi havia els de la resistència, fou un català.

Els aliats han guanyat la guerra. Però, després, comença la Guerra Freda. Franco és considerat un element essencial per combatre el comunisme. 

Aquells espanyols i catalans republicans que havien lluitat amb tant d’entusiasme queden decebuts i desenganyats. Han hagut de passar molts anys perquè hi hagués un reconeixement cap a “ des combattants de la nueve”. L’any 2013 Anne Higalgo, alcaldessa de París, fa un homenatge als republicans espanyols i catalans. S’inaugura una placa, en uns jardins, a la seva memòria. Aquesta inauguració fou presidida pel rei Felip VI. Quina ironia: un rei homenatja una divisió republicana. 

Aquells republicans creien, que amb el seu esforç, retornarien les llibertats perdudes a Espanya. Catalans entre dues guerres, que en surten perjudicats. Però, avui, el verdader homenatge el fem nosaltres; nosaltres posem dignitat a la seva memòria. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.

Albert Beorlegui va parlar de BEN HUR, L'ÚLTIMA EPOPEIA DE HOLLYWOOD. Dimarts dia 6 de març.

Ben-Hur o l'última epopeia de Hollywood. És una pel·lícula de gènere dramàtic i èpic, situada a l'antiga Roma tot fent esment dels valors de l'amistat, la religió i la venjança, basada en una novel·la dels anys 1880, escrita per Lew Vallace, (la novel·la històrica més venuda).

La història situa la repressió que sofria el poble hebreu dominat pels romans. El protagonista és un jove jueu, Ben-Hur, un príncep ric que comercia amb espècies de Orient a Roma, un home respectat i creient en la fe del seu déu. El seu amic de la infància Mesa-la, centurió romà, el traeix enviant-lo com esclau a les galeres. Anys més tard Ben-Hur és alliberat i torna a Roma en busca de venjança. Ben-Hur va ser considerada com la pel·lícula més coneguda de l'etapa del cine mut de la Metro-Goldwyn-Mayer. 

Les escenes més impactants: LA BATALLA NAVAL, filmada en el mar de Livorno, una part en platós amb una gran piscina (molts extres van morir ofegats per no saber nedar) És espectacular.

LA CURSA DE QUADRIGUES, es van utilitzar 42 càmeres, 56.000 metres de pel·lícula, 4.000 extres, molts ninots articulats per crear la il·lusió de representar el coliseu d’Antioquia. Es va trigar un any per fer la seqüència i es van entrenar 82 cavalls.

EL PERSONATGE DE JESÚS, la seva posició d'esquena en tots els plans, aconsegueix respecte i misteri, i en una escena que dona aigua a Ben-Hur provoca una emoció molt especial de tendresa.

L'ESCENA QUE BEN-HUR VISITA LA SEVA MARE, ella està reclosa en una cova on estan tots els leprosos, i no li pot dir res. És una seqüència de gran intensitat.

Es van fer diferents versions cinematogràfiques de la novel·la.

-Primera visió (1899)

-Pel·lícula muda (1907) "Sidney Olcoott"

-(1925), protagonista Ramon Navarro

-(1959), protagonitzada per Charlton Heston, dirigida per William Wyler , va guanyar 11 premis de l'Acadèmia.

-(2016), protagonitzada per Jak Huston.

Les diferents produccions van costar milions de dòlars. Era important tenir uns assessors professionals i amb un gran coneixement històric. Un bon càsting donava credibilitat i bons resultats. En la pel·lícula que va actuar Charlton Heston va ser acceptat desprès de rebutjar actors importants com Paul Neuman, Roc Huson i Marlon Brando.

Al llarg de tots aquests anys els productors i directors de pel·lícules van sofrir els canvis que la societat anava experimentant, -econòmics i socials- des del cine mut fins els anys 50 aquests van ser importants, amb les televisions, i costums diferents, va ocasionar el declivi del glamour dels primers anys, com també de l’imperi econòmic.

En la perspectiva d'avui, la història de Ben-Hur és la recerca d'un home per trobar la seva espiritualitat i el sentit de la seva vida. Una de les grans pel·lícules que han fet HISTÒRIA. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.