Carles Paytubí va parlar sobre LA MEDICINA A LA PINTURA. Dimarts dia 27 de febrer.

El conferenciant ha dividit la xerrada en dues parts; en primer lloc ha parlat dels pintors i les seves malalties i en segon lloc ens ha fet observar les malalties que podem veure reflectides a les pintures.

1. Els pintors i les seves malalties;

El Greco Doménikos Theotokópaulos. Nascut a Creta el 1540 i traspassat a Toledo el 1614 a finals del Renaixement.

Pintor, escultor i arquitecte d'origen grec. Existeixen dos teories a) que els seus personatges tendeixen a elevar-se cap a Déu. b) també diuen que patia una malaltia oftalmològica concretament l'astigmatisme (curvatura de la còrnia) causa per les qual els seus personatges son representats de forma allargada.

Michelangelo Buonarroti. Nascut a Caprese 1475 traspassat a Roma 1564.

Pintor, escultor, poeta i arquitecte. Va patir de gota per una alimentació pobre en fruites i vegetals. En pintar la Capella Sixtina passà mesos agenollat menjant pa i per veure vi en un recipient de plom que probablement va produir reaccions químiques, formant cristalls d'àcid úric, i com a conseqüència va patir dolors de genolls, d'articulacions i còlics nefrítics.

Vicent Van Gogh. Nascut a Zundert 1853 i traspassat a Aubers el 1890.

Pintor que va patir la síndrome de Menière, trastorn auditiu i pèrdua d'audició. La seva passió pel groc és creu que venia per la seva addicció al licor d'asenjo o absenta i en la seva creença per la homeopatia de l'època, sembla que li provocaren alteracions a la retina que el feia plasmar els colors amb gran intensitat. També va patir depressió endògena.

Henri Marie de Toulouse-Lautrec. Nascut 1864 i traspassat el 1901.

Pintor del post impressionisme, va patir picnodisostosi malaltia dels ossós provocada per l'aparellament dels seus pares que eren cosins, fet que era freqüent el segle XIX per mantenir les herències.

2. Les malalties reflectides en les pintures

En aquesta segona part el conferenciant ens ha fet observar com en diferents pintures s'hi transmet alteracions segons les diverses patologies patides. Entre d'altres hem gaudit de quadres com; el de Santa Isabel curant als malalts d'Adam Alzheimer, d’El triomf de venus de Sandro Boticelli, El Miracle de Sant Cosme i Sant Damià de Pedro Berruguete, Les menines de Diego de Velàzquez, La crucifixió del Greco, La mort de Marat de Jacques-Luis David, La visita a l'hospital de Lluís Jiménez Aranda, La morfina de Santiago Rusiñol, L’anatomia del cor d'Enrique Simonet i El naixement de Marc Chagall. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar sobre LA FAUNA SALVATGE DE L'ALTA MUNTANYA. Dimarts dia 20 de febrer.

Només començar Jordi Camins ens parla de la seva gran passió: les geleres. N’és un expert observador i divulgador, i deixa anar una justificació simpàtica per fer de fil conductor del què veurem en uns instants: “En el pas per veure les geleres i sense adonar-te’n fas d’observador tot admirant la fauna i el seu comportament en les diferents estacions de l’any”. Només Pirineu ens diu, fent esment a la delicada Flor de Neu “Edelweiss”.

Aquí sí, comencem un viatge fotogràfic per la fauna que viu al Pirineu, a cada fotograma ens ofereix un acurat resum didàctic de les característiques antropomòrfiques, hàbitat, costums, característiques, depredadors habituals, la protecció legal d’ara i fa un esment a l’abús en altres èpoques de la caça furtiva o no reglada que va malmetre en alguns casos de manera irreversible el nombre d’individus de força espècies.

Ens captiva la seva sensibilitat de l’home que puja a la muntanya com un científic i és un enamorat que estima i respecta la natura amb convicció. Ens fa veure, transmetent en cada exemple, molt més dels aspectes enciclopèdics usuals, tot acostant-nos a l’Isard, les Marmotes, Erminis, al Tritó, peixos, Salamandres i Sargantanes. Abans d’entrar a l’apartat de les serps o dels aràcnids ens fa previsors d’ensurts per no ferir sensibilitats, i ens mostra una espècie desconeguda per la majoria d’assistents, la Puça de Glacera.

El to de veu s’emociona lleument, ara, ens parla dels rapinyaires, la reina de les aus l’Àliga Real, la Quadribarrada, l’Àliga Marcenca, els Voltors tot distingint les seves subespècies: el Trencalòs, el Milà reial, el Duc i el Mussol Pirinenc. Si dels altres espècimens n’havia fet una minuciosa exposició, ara amb els rapinyaires les descripcions individuals i de grups s’omplen de detalls fascinants. Per arrodonir l’exposició descriu unes espècies potser menys conegudes com el Gall Fer, la Perdiu de Neu, els Linx Boreal i l’Ibèric, el Gat Salvatge i com un regal fora de programa una breu filmació del Lleopard de les Neus, no pas resident de les nostres contrades pirinenques, sinó del llunyà massís d’Himàlaia, on podem gaudir de l’espècimen en el seu hàbitat natural empaitant una presa bo i desplegant la seva agilitat, ferocitat, bellesa i sobretot intel·ligència. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch.

Alícia Casals va parlar de NEUROROBÒTICA, ELS REPTES DE LA ROBÒTICA ASSISTENCIAL. Dimarts dia 13 de febrer.

A la nostra societat la robòtica significa un pas més en l’evolució de la tecnologia. A hores d’ara està molt a prop de les nostres vides. Trobem, doncs, màquines a la indústria on cada robot té un espai molt controlat i adaptat a les seves feines.

Una altra de les seves aplicacions és l’assistència. S’investiga sobre models que tenen formes invasives i no invasives. La conferenciant planteja quatre tipus: ortesis, pròtesis, robot assistencial i robot de rehabilitació. Aplicant la robòtica a persones amb discapacitat, amb lesió i accidentats perquè aquests suports en neurobòtica compensen i augmenten la força mitjançant un exosquelet i per a la rehabilitació i recuperació de la marxa definits com a caminadors assistents: robots mòbils, motoritzats, adaptats també a persones amb problemes de visió que segueixen amb la veu. En aquesta aspecte es valora molt l’acció intel·ligent de la màquina ja que permet guardar informació perquè té sensors, acumula dades i pot preveure accions, sobretot quan ens referim a la rehabilitació i al control del tractament. 
Quan el robot actua en un espai obert s’ha de programar perquè controli els obstacles i la comunicació amb l’entorn. Trobem robots amb forma de mascota amb una suavitat expressiva que volen millorar la comunicació amb infants autistes. Així doncs, durant la conferència s’exposen els diferents tipus de sistemes d’assistència personal i rehabilitació i en aquest context es planteja la necessitat que aquests robots puguin ser controlats individualment perquè cada vegada la persona s’hi senti més unida i li resulti més agradable, se senti còmoda i estigui més segura. Per una altra part, s’han creat robots per ajudar als cuidadors perquè faciliten processos feixucs de càrregues o desplaçaments i es poden portar a terme amb ferma delicadesa. 

S’han construït robots amb forma hominoide amb una expressió amable, fins i tot somrient, per interactuar amb les persones ateses.
S’està treballant molt també per a individualitzar el robot, segons la necessitat de cada usuari, la seva contraprestació és el cost econòmic que això representa. 

També s’està estudiant cercar un lligam entre el sistema neurològic personal i l’enllaç amb el robot, per a facilitar-ne l’acceptació i millorar –ne la sensibilitat. La robòtica obre una porta pel seu gran potencial per a millorar la qualitat de la vida. Un altre aspecte és l’ètica perquè és necessari reflexionar sobre l’ús que n’hem de fer. Resum Rosa Serra i Sal, fotografia Mercè Gasch.

Marta Villanueva va parlar de LA VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIC EGIPTE. Dimarts dia 6 de febrer.

En el segle XlV abans de Crist trobem pintada en una tomba tres joves tocant una arpa, una flauta doble i un llaüt. 

A Europa encara estàvem vivint en la Prehistòria. Les tombes són el relat gràfic d’una civilització allunyada en el temps, però al mateix temps molt moderna i propera a les nostres formes de viure. 

Nosaltres hem destruït els artesans, element bàsic de la societat, del treball, i de la riquesa de la classe mitja obrera. En canvi a Egipte els artesans eren apreciats per el seu treball i es dedicaven en primer lloc a les artístiques i descriptives pintures de les tombes. En elles podem reconèixer variats tipus de plantes, les garbes de blat, verdures, cereals, vinyes... escenes del camperol llaurant ells camps, recollint la collita o fent la verema. 

L’orfebreria era també un dels treballs mes reconeguts, alguns artesans eren nans, el seu defecte físic no era un inconvenient sinó una habilitat per les seves mans petites i delicades. 

Un escriba era una persona indispensable: escrivia les lleis, els acords, les compravendes, tota l’administració i decrets del país i, per últim, el llibre dels morts. Aquest llibre consistia en presentar-se com una persona complidora dels seus deures, amable i compassiu amb els seus acostats i servents. Consell d’un pare al seu fill: aprèn d’escriure, això et donarà més diners que tots els coneixements. 

Actualment estem treballant per l’acceptació de la dona. Per als egipcis la dona era el seu igual, podien tenir propietats i riqueses i les podien administrar segons el seu criteri. Algunes dones van ser faraons. 

L’aspiració més important de la família benestant i dels faraons era el d’aconseguir moltes riqueses per al seu traspàs a la vida eterna a fi de mantenir el seu estatus privilegiat. Pel que fa la religió, tenien una multitud de deus protectors o destructius als quals havien d’acontentar amb ofrenes aportades als temples administrats per sacerdots. 

Desprès de tants segles podem descobrir que la humanitat ha augmentat en descobertes tècniques, però no hem aconseguit eradicar ni la pobresa, la corrupció, la repressió, la manca de justícia ni el benestar social. Resum Aurora Mas, fotografia Martí Majoral