Molt bones festes i esperançador 2018

Montserrat Morral va parlar sobre MÚSICA I EDUCACIÓ ARTÍSTICA EN EL PLA EMOCIONAL DE VALORS. Dimarts dia 19 de desembre.

Montserrat Morral, autora de diverses publicacions de cara a proporcionar recursos a professors i alumnes que s’inicien en el món de la música avui, concretament, ens ha parlat de Pla Nacional de Valors (PNV). La primera descripció ha explicat que en l´Art no hi ha error, tampoc hi ha edat. Sempre estem a temps d’expressar les nostre inquietuds a través de l´art: escriure, cantar, ballar, pintar…..

El PNV ( 2011-2016) depenia de la Conselleria de Benestar Social i coordinava 16 àmbits diferents: educació, salut, economia, política, ciència, territori i sostenibilitat, diàleg social, comunicació, cultura, esport, organitzacions, comerç, justícia i seguretat. Tots aquests àmbits tenien també  uns eixos transversals: persona, autoconeixement, competències emocionals, interioritat i gènere.

Tenim la sort que Granollers hi està representada en els àmbits d´educació musical, comerç i política. Ens parla de l´Art en general, el que ens aporta en l’autoconeixement i l' auto-motivació, com potencia la sensibilitat, la bellesa , l'equilibri i l' harmonia. Com fa que la persona flueixi en plenitud, sentir, pensar actuar. També com un mitja de comunicació des de la interioritat personal i la importància de l' experiència artística en grup. Molt important la pràctica de l´art com a eina per millorar la salut. L’art facilita l’educació en valors i té una importància molt rellevant en la millora de l'aprenentatge en els altres àrees del coneixement i l'ensenyament. La societat ha de vetllar per l´educació artística, per assolir una educació integral, per una transformació social.

Projectes a Granollers: -Escola Pereanton, -Hospital de Granollers -musicoteràpia en pal·liatius,-Traces promou el projecte Musicànim -Orquestra de Cambra-apropant la música a diferents col·lectius.-Residència geriàtrica de Can Mònic- Musicoteràpia en Parkinson.

-Liant la Troca: col·lectiu de dansa Integrada a Roca Umbert

-Frec a Frec : companyia de teatre per a la transformació social.

-Escola M.de M. J.M.Ruera: Musicoteràpia en nens i nenes autistes. Integració de nois i noies amb diversitat funcional. Inclusió de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Classes d´introducció a la musicoteràpia per a alumnes conservatoriI

I com a resum  frases importants que fan pensar:

Tothom té un DNI musical, de vivències al llarg de la vida

Fem sonar les nostres emocions. Fora la por. Expressió emocional, tristesa, alegria, ràbia, por… Retrobem el nen-a que portem dins. La veu és l' instrument musical per excel·lència per expressar emocions.“EL PAÍS CREIX QUAN LES PERSONES CREIXEN” Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch.

Xavier Roqué va parlar sobre MARIE CURIE. Dimarts dia 12 de desembre.

El conferenciant no només ens ha fet conèixer la Marie Curie científica, sinó també, la dona amb una vida familiar ordenada i treballant al costat del seu marit. Hagué de superar molts obstacles per dedicar-se a la ciència. Posà el seu descobriment a disposició de la Comunitat Científica. El seu nom de família era Maria Sklodowska. Neix a Varsòvia, filla de pares mestres. La mare morí jove quan ella tenia onze anys. Són cinc germans. Era la més petita i una alumna brillant. A Polònia les dones no anaven a la Universitat. Ella i la germana gran s’ajuden econòmicament per poder anar a estudiar a la Sorbona de París quan tenia vint-i-quatre anys. Va estudiar Física i Matemàtiques i fou el número ú de la seva promoció. Va conèixer a Pierre Curie, professor de la Sorbona. Es van casar i tindran dues filles, Eva i Irene. Viuen en un pis petit i porten una vida familiar organitzada; duen uns vestits pràctics i senzills, lluny dels models burgesos de l’ època. En les seves investigacions en el laboratori descobreixen el  poloni i el radi. Anoten les seves investigacions en uns quaderns de laboratori que s’han conservat, però tenen radiació. El 1903 reben el Premi Nobel de Física. El radi es convertirà en la substància més cara del planeta. Intervé la indústria i es fa servir per tractar el càncer i altres aplicacions. Es desconeixen els efectes negatius. El seu marit, Pierre Curie mor el 1906 atropellat per un cotxe de cavalls. Marie Curie en el seu quadern de laboratori, expressa el seu sentiment de dolor per la seva mort. No deixa d’investigar. Les nenes són petites i tindrà l’ajuda de l‘avi. Li ofereixen la plaça  de catedràtica que ocupava el seu marit a la Universitat. La primera dona catedràtica a la Sorbona. Tindrà un romanç amb el físic Paul Langerin que era casat i amb fills, la qual cosa va resultar un escàndol  periodístic i a punt estigueren de no donar-li el Nobel. Però el 1911 li donen el Nobel de Química. Amb el suport del Govern Francès i amb capital privat, el 1014 es va crear l’ Institut Curie per estudiar el radi. Durant la I G.M. deixà d’ investigar i muntà un servei d’ambulàncies radiològiques al front. Acabada la guerra torna al laboratori. Al llarg dels seus anys d’investigació havia acumulat molt radi. En una mena de document notarial detalla el valor d’aquest radi. Era conscient del seu preu. No es vol enriquir personalment , però vol que el govern francès i la societat sàpiguen el que està donant a la Ciència.

Va morir el 4 de juliol de 1934 a causa d’una leucèmia. Referent a les seves dues filles, Irene Curie fou també científica i va rebre el Premi Nobel de Química el 1935; Eva no es va dedicar a l’ investigació i va escriure la primera biografia sobre la seva mare. 

La imatge que dóna la seva filla de Marie Curie no és la imatge real -fa observar el conferenciant- ens presenta una Curie que ha passat a la posteritat com una dona somiadora, desinteressada, que no és conscient del valor del seu treball personal, admira el seu home i no col·laboren... en canvi, cal destacar que donava molta importància a la seva organització personal domèstica, com a clau per poder triomfar en el món professional. Resum Joan Gurt i Vilarrasa fotografia Mercè Gasch.

Ramon Solsona va parlar de NOVEL·LA I CINEMA. Dimarts dia 5 de desembre.

Ramon Solsona, llicenciat en filologia Romànica Hispànica, ens va venir a parlar de les diferències entre les novel·les i els guions, tot i que el títol de la conferència fos “Novel.la i Cinema”.

Com a prèvia ens va fer adonar que a les escoles ens ensenyen a llegir i analitzar obres literàries, però no se’ns ensenya a “desmuntar” una pel·lícula, això ens porta a que estem indefensos davant la manipulació de les imatges. Pensem que podem considerar dins d´aquest món audiovisual tant les pel·lícules, els anuncis i les sèries. No hi ha res innocent en el món audiovisual.

Tant les novel·les com les pel·lícules ens expliquen histories, ens encanta que ens expliquen histories. La diferencia és com ens les expliquen i els mitjans que s´utilitzen en tots els casos.

Per començar la diferència mes elemental és el temps, el temps en que llegim un llibre i el temps en que mirem una pel·lícula.

El guionista ha de repartir tota la història en un temps molt limitat, que es centrarà en tres fases, la presentació, el nus i el desenllaç, això apropa més el guionista a un dramaturg, o sigui al món del teatre. Podríem dir que el guionista escriu obres de teatre, la diferència és que una pel·lícula és reparteix en seqüències i una obra de teatre en escenes.

Els novel·listes tot depèn d´ells, des que comença un llibre fins al final. Els guionistes són propietaris del minut “0”, però després passa ja a altres mans.

Els escriptors han d´escriure paraula rere paraula, frase rere frase, i amb això han de fer un relat en que el lector pugui veure els escenaris, l’ambient que es respira, ha de crear expectació… En canvi en les pel·lícules, sèries, etc, en un mateix moment tenim imatges sobreposades, música diàleg o silenci….en un sol moment passen moltes coses.

En tots els casos, ens agrada que ens sorprenguin. En el cinema l’espectador sap més que el protagonista.

També es va centrar en com s´escriu el guió d´una sèrie, el que s’anomena la “Bíblia”, on es recull tot el que ha de passar en la sèrie durant tot un període.

Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch