En Gerard ha
iniciat la xerrada tot despertant inquietuds i curiositats pel món dels somnis.
Aquest món és la clau que obre la porta cap a on volem anar.
Després de la
fase REM hi ha un micro despertar. Dura uns instants (1 o 2 segons), normalment
no ens n’adonem. I tot seguit iniciem el segon cicle, passant per les 3 fases
exposades anteriorment.
La teràpia Gestalt
desenvolupa el potencial humà i s'enfoca més en el procés que en els
continguts, en adonar-se d'una situació modifica totalment la situació. El món
dels somnis també ha estat estudiat des de la ciencia.
Ha exposat les
fases del son tot dient que una nit de set hores i mitja de son es divideix en
cinc cicles d'una hora i mitja, dins dels quals hi ha 3 fases:
1.
Son
lleuger; es desactiva l'aparell motor i dura poc
2.
Son
profund; es restaura el desgast físic, no hi ha contingut de somnis.
3.
REM;
el cervell s’activa gairebé com si s’estigués despert. És quan somniem.
S'elabora allò que s'ha viscut durant el
dia. És busca solucions. Es mouen els ulls.

En els primers
cicles de la nit passem molts estona en son profund, i en els darrers cicles la
major part del temps estem en fase REM.
Al llarg de la
vida les fases van canviant, els nadons tenen molta fase Rem, i en el lactant
es va regulant. Entre els 4 anys i l'adolescència s'estructura com un adult i
en fer-se gran hi ha menys desgast i l'organisme no té tant son profund i es
queda més en el lleuger.
Tots els
mamífers somiem encara que no tothom ho recorda. També ho fan algunes aus. Cal
fer un esforç per recordar els somnis, ja que en despertar-nos s’activa un
mecanisme en nosaltres, que juga a favor de la salut, que fa que ens oblidem molt
ràpid els somnis per no barrejar els dos mons.
Ha parlat de
tres cervells; reptilià (alerta-repòs);
mamífer (estímul que deixa impacte
emocional -es vincula amb un record- s’encaixa amb els propis esquemes de
realitat); i humà (analitza si el
que estic fent és el que vull fer). Per poder dormir cal desactivar l'estat
d'alerta. El cervell mamífer és l’implicat
en els somnis, ja que l’humà resta
inhibit (excepte en els casos de somnis lúcids). Cal ser conscients que és un
somni, sobretot quan hi ha molt patiment. S'ha de treballar per ser més
flexibles i poder fer-nos conèixer i buscar l'equilibri.
La teràpia Gestalt
treballa els somnis com projeccions d'un mateix plantejant qui som des de tots
els punts de vista, no només el de la imatge que volem donar.
Per acabar ha
recordat que la funció dels somnis és buscar solucions i ha recomanat fer
esforços per recordar-los tot donant tres pautes: a) mirar de relatar-los en
present (desperta emocions); b) tornar a relatar-los en present i afegint “i
així és la meva vida” després de cada frase; i c) centrar-nos en la part del
somni més potent i identificar-nos amb els elements que hi apareixen (p. ex:
ser la dent que cau,) Ha posat
exemples pràctics i ha donat resposta a somnis concrets dels assistents.
Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.