Cèlia Puig va parlar sobre LA NUTRICIÓ DE LA GENT GRAN I DELS ESPORTISTES. Dimarts 27 de gener.

L'envelliment és una etapa de la vida en la qual l'alimentació juga un paper importantíssim i, si es practica exercici físic, les recomanacions nutricionals s'han d'adaptar a les característiques de l'edat, el tipus d'esport, l' aparició de malalties cròniques, els fàrmacs, etc. Cal tenir en compte que, en els últims anys, l'esport a la tercera edat està augmentant ja que serveix per mantenir la condició física, millorar l'estat de salut i afavorir la socialització perquè la majoria d'activitats es fan en grup. Però com i què s'ha de menjar abans i després de fer exercici? No podem oblidar-nos d'una dieta adequada i mantenir una bona hidratació. Consideracions a tenir molt presents: no fer exercici físic en dejú, ingerir hidrats de carboni a cada àpat si fem exercici, mantenir les ingestes en horaris regulars, mínim 5 vegades al dia, no eliminar els làctics (llet, formatge, yugourt), i portar vestit i calçat còmode. La dietista ha parlat de persones grans, fràgils, actives i molt actives. Resum de la mateixa dietista Cèlia Puig, fotografia Mercè Gasch

http://atenciogentgran.org/alimentacio-vellesa-saludable/

Francesc Bailón va parlar de GROENLÀNDIA i la identitat INUIT, CAP UN ESTAT PROPI. Dimarts 20 de gener.

Francesc Bailón ens exposa la situació actual del poble inuit, conegut per nosaltres com el dels esquimals. La seva història va començar fa 4.500 anys amb les migracions procedents de Sibèria, el Nord canadenc i Alaska que s'estableixen a Groenlàndia. Ells mateixos s'anomenen "inuits" que vol dir "sers humans". La climatologia no afavoreix el seu establiment però aconsegueixen aclimatar-se i viure dels pocs recursos que la terra de neu i gel els oferia.
Fins el segle XVI no tenen contacte amb l'home blanc. El primer d'ells va ser un missioner. Altres foren els balleners i els expedicionaris. Aquest home comença la seva cristianització aprenent la seva llengua i proporcionant el llenguatge escrit. Fa editar Bíblies en el llenguatge inuit i els ensenya a llegir. Actualment no tenen analfabets, tots els nens i nenes van a escola. Amb el fet de saber llegir i escriure neix el sentiment de nació.
Groenlàndia és una província danesa. Al 1953 son raptats 10.000 infants i traslladats a Dinamarca per donar-lis educació i retornar-los preparats per ser l'élite cultural i política de Groenlàndia. Però la resposta d'aquests joves va ser inesperada, no es senten danesos sinó groenlandesos i creen l'estatut d'autonomia en defensa de la seva nació. Presentat a La Haya en el 1970 es converteix amb el primer Govern Autònom " kqalit" o "Terra dels groenlandesos"
És un país sense carreteres, els desplaçaments es fan en barca, avió, helicòpter o el tradicional trineu de gossos. El menjar quotidià es la carn de foca, ja tenen supermercat però prefereixen la seva menja tradicional. Des el 2002 estan protegits per els Drets Internacionals doncs, amb la separació de Dinamarca desprès de celebrar un Referèndum on tots els partits polítics van votar per l'independència, han quedat fora de la Comunitat Europea, però poden escollir amb llibertat els tractats, els drets de pesca, els minerals rars, el turisme. El seu pensament de nació es: "No permetrem que ens robin els nostres recursos". Resum: Aurora Masat, fotografía: Mercè Gasch

ASSEMBLEA. Mateu Aragay va parlar sobre el QUE ÉS LA MUSICOTERÀPIA. Dimarts 13 de gener.

El conferenciant ens ha explicat amb entusiasme en què consisteix la musicoteràpia: no es tracta d’estudiar metòdicament música o solfeig, o la disciplina d’un instrument, sinó de gaudir tot descobrint el so, el timbre i el ritme. Es tracta de treure de cada persona el petit o gran talent que tots portem amagat, per posar-lo en evidència, i compartir-lo. Fer que l’energia del so, millori la nostre salut, la nostre ment, els nostres sentiments quasi sempre continguts. Els camps per aquesta pràctica son extensos: es pot aplicar especialment a totes les persones amb una patologia crònica o terminal, ja que som éssers sonors, musicals i vibracionals.

La dimensió de la música envers la persona és física, emocional, cognitiva, creativa, social i espiritual. La musicoteràpia pot ajudar a aconseguir objectius terapèutics, amb la restauració, millora i manteniment de la salut mental i física de les persones. L’estrès ens ajuda a defensar-nos en moments de perill, però l’estrès constant en el nostre dia a dia afecta la nostra salut. Amb la música podem ajudar el nostre cos i la ment a trobar la relaxació, controlar millor les nostres emocions i activar sentiments positius. La música ens pot ajudar en tots els nivells. Resum i fotografia d’ Aurora Masat.