Xavier Garí de Barbarà parlarà sobre EL CONFLICTE d'ISRAEL i PALESTINA DES D'UN PUNT DE VISTA HISTÒRIC. Dimarts 19 de novembre.

Francesc Bailón ha parlat sobre GUATEMALA, EL PAÍS DE COR MAIA. Dimarts 12 de novembre.

En aquest país de la primavera eterna, va néixer una de les civilitzacions més admirables del món antic, la cultura maia. 

Els seus impressionants monuments, els seus coneixements astronòmics, la seva llengua i escriptura i...

el seu sistema calendàric constitueixen un valuosíssim llegat per a la Història. 

A Guatemala, més que a cap altre lloc de Llatinoamèrica, les tradicions precolombines continuen encara molt vives entre la població indígena, descendent d’una cultura de l’Edat de Pedra. Així, amb aquestes paraules, en Francesc Bailón [present a la fotografia col·lectiva] defineix el món Maia. 

Emprenem un viatge a una àmplia zona de la geografia centro americana, on Guatemala, Mèxic i Hondures tenen l’espai que centra el nostre interès. 

Com a bon coneixedor i estudiós de les cultures, ens transporta per la seva natura verge, muntanyes, selva, volcans, alguns d’ells actius, i unes platges de paradís. 

Els maies en els últims trenta anys no han canviat, per bé, han millorat i recuperat les tradicions com cap altra comunitat. La cultura Maia “l’autèntica”, la configuren els Inques, Maies i Asteques.

Una recomanació interessant, s’ha de llegir POPOL VUH, per entendre les tradicions i la manera de pensar al llarg dels segles, totalment vigent avui en dia. 

Com a dades a tenir molt en compte, l’estat reconeix, promou, respecta i protegeix els idiomes dels pobles maies, garifuna i xinka. 

A partir d’aquest moment, iniciem un viatge espectacular per rutes no comercials,

descobrint indrets amagats a la selva, o que fins fa pocs anys estaven enterrats sota terra, verdaderes meravelles, intactes, construccions monumentals, 

com El Mirador la Danta, Tikal: “El lloc de les Veus”, Murals de San Bartolo pintats a les parets de coves, segles I-IV aC, o Naj Tunich la cova continua tenint la seva funció com a lloc de pelegrinatge ritual com en el passat, amb funcions polítiques i religioses. 

Amb aquest exemple, que es va repetint al llarg dels vestigis recuperats, esteles, monòlits i construccions singulars, rebem una lliçó magistral de la convivència dels conceptes i pràctiques rituals de Xamanisme i Cristianisme, totalment integrats i complementaris. 

La riquesa arqueològica descoberta, la que està en fase de restauració i la que encara no s’ha pogut “destapar”, formen un conjunt de gran interès cultural en el recorregut, no hi podien faltar detalls dels mercats, festes i tradicions, i els seus vestits ancestrals. 

Una cultura no malmesa per l’especulació turística que seria molt bonic poder visitar.

Presentació i redacció d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Carles Buenacasa Pérez ha parlat sobre LA VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIGA ROMA. Dimarts 5 de novembre.

El conferenciant ens explica la vida quotidiana a l’antiga Roma posant com a model Pompeia.

Ens fa saber que l’any 79 dc. una de les comarques (la Campania) més pròsperes i civilitzades de la Mediterrània, quedà arrasada per la lava i les cendres que va expulsar el volcà de la muntanya del Vesuvi. Va sepultar les viles romanes de Pompeia i Herculà.

 Referent a Pompeia, quan es va començar a excavar, trobaren la vida quotidiana petrificada de 2000 anys. 

Les primeres excavacions van tenir lloc el segle XVIII. L’objectiu era recuperar objectes d’art. Les excavacions científiques començaren el segle XIX. El conferenciant ens explica com era el dia a dia d’aquella ciutat a través de les pintures, relleus i altres restes arqueològics. També, escrits literaris com el del poeta Marcial. Pompeia era una ciutat comercial i artesanal que vivia dels negocis amb un port important. 

Diversos mercats amb un carrer principal que li han posat el nom de via Abbondanza; era el carrer dels negocis. 

Aquesta gran activitat econòmica feia que la ciutat fos caòtica en voreres envaïdes per tendes i venedors ambulants. 

Una ciutat plena de sorolls. Una quantitat d’artesans de diversos oficis (joier, dentista, sastre, venedor de llibres...). 

També, dones treballadores. L’activitat artesanal que predominava en el treball de les dones era el filat de la llana i els perfums. 

Els ciutadans, que es guanyaven bé la vida, acabaven la jornada laboral al migdia. 

Molts, dinaven al bar (popina) o al restaurant (caupona). Predominava el pa i el vi. Així, per exemple, una llesca de pa amb formatge, olives, alls, cebes, enciam, bledes, poma. Poca carn. 

Després de dinar es feia la migdiada. A la tarda, els jocs (circ, amfiteatre, teatre) o banys (termes). 

Els rics a la nit feien els seus banquets (cena), il·luminant la seva estança com a senyal d’ostentació; aquests vivien en cases (domus). 

La majoria de la població en apartaments (insulae). Els pisos superiors eren cada cop pitjors fins arribar a les golfes sota el sostre a doble vessant.

Hem presentat els punts bàsics que ens ha explicat el conferenciant. Gràcies a aquestes restes arqueològiques ens hem acostat a la vida quotidiana dels romans. Hem comprovat, com ha dit el conferenciant, que moltes coses d’aleshores encara són vigents en els nostres dies.

Aquestes paraules prèvies a la sessió, per part del President, ens van situar al moment actual!

Presentació i resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Enric Gallén i Miret ha parlat sobre GUIMERÀ, EL NOSTRE CONTEMPORANI. Dimarts 29 de novembre.

El catedràtic de literatura catalana Sr. Enric Gallén ens va oferir una visió de Guimerà com a escriptor de capçalera del nostre país, comparant-lo amb Racine, Molière o Shakespeare.

El 1892 la gran actriu espanyola Maria Guerrero ve a actuar a Barcelona i Guimerà, volent projectar-se més enllà de Catalunya, li escriu un monòleg en català perquè ella l’interpretés. 

A partir d’aquest moment, comença una gran amistat i la gran difusió de Guimerà a l’escena espanyola. Echegaray traduí la seva obra al castellà. 

Cal destacar que Maria Guerrero sempre va voler ser la protagonista de les obres del nostre escriptor, com Maria Rosa, La Filla del Mar, Terra Baixa o La Pecadora. Papers que a Catalunya va interpretar la Margarita Xirgu.

A partir d’aquí, comença la gran expansió de l’obra de Guimerà a altres països on és adaptat i parodiat. Començà a l’Argentina, seguit de França, Itàlia, EEUU, Alemanya, Suècia, Rússia i Japó entre d’altres.

Va ser candidat al Premi Nobel des del 1906 al 1922, però no ho va aconseguir per la seva condició d’escriptor català.

L’obra de Guimerà és adaptada al cinema, a l’òpera, a la ràdio, a la novel·la gràfica, al còmic i a altres formats.

La conferència va anar acompanyada amb un extens material de fotografies, manuscrits, cartells, programes de mà, caricatures, cartes i fotogrames que van il·lustrar a bastament la vetllada.

Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Pere Andreu Jariod ha parlat sobre AMADEUS. LA PEL·LíCULA QUE ENS VA FER ESTIMAR MOZART... I DESCOBRIR SALIERI. Dimarts 22 d'octubre.

AMADEUS, LA PEL·LÍCULA QUE ENS VA FER ESTIMAR MOZART… i DESCOBRIR SALIERI!, que fa quaranta anys de la seva estrena. 

Què hi ha de cert i què hi ha d’inventat a Amadeus

Basada en una obra de teatre estrenada a Londres pocs anys abans, Amadeus va donar a conèixer al gran públic la vida i la música de Mozart, i ens va fer descobrir també un personatge no gaire popular fins aquell moment, el músic italià Antonio Salieri. 

El film, dirigit pel txec Miloš Forman l’any 1984, va guanyar 8 Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula.

Hem pogut gaudir de la seva manera de divulgar, amb un llenguatge planer adreçat a tots els públics i sobretot visualment molt atractiva, ja que ens va oferir una tria de clips de la pel·lícula, així com de les entrevistes al director i al guionista en el making-of.

Una cosa ens va quedar clar, que és una pel·lícula que cal revisar, que no es troba a cap plataforma actualment, i que en tot cas cal comprar el DVD, ja que val la pena tenir-la al nostre abast.

També vam tenir una clara explicació de que Salieri era un gran i important músic, mestre de capella, compositor i professor de grans músics de la seva època com L.V. Beethoven, Frank Liszt, Frank Schubert, entre d’altres.

I per descomptat, també ens va quedar clar que Wolfgang Amadeus Mozart, un prodigi musical des de ben jovenet, malgrat que va morir amb només 35 anys, va ser un dels més grans músics, per no dir el més gran de l'època del Classicisme, obrint inclús la porta del Romanticisme musical.

En clicar els protagonistes de la sessió pot sentir-se la melodia d 'Els petits no res' de Mozart.

Presentació i resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Frederic Font i Corbera ha parlat sobre MÚSICA i INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Dimarts 15 d'octubre.

Parlar per fer entenedora la Intel·ligència Artificial no és fàcil, però el resultat va ser més que satisfactori                                                                                                                                                                                                                            La pregunta inicial no podia ser altra que: Què és la I.A.? I, per començar a desmentir falsedats, ens diu que no és un robot, en tot cas serà un procés molt potent per absorbir ingents quantitats de dades, processar-les i oferir uns resultats.                                                                                                                                                                                                                                            Afinant una mica més, i com exemple pràctic, fotos, dades estadístiques, valors en borsa, sons, paràmetres meteorològics etc, Classificació, Predicció i Generació de resultats. 

Després d’una breu introducció en el camp musical, instruments, formats d’enregistra-ments i tecnologia de tractament dels sons, i per fer-ho més entenedor va posar uns exemples sonors, de composició aleatòria amb la proposta “Joc de daus”, Mozart 1787, “Music of Changes” de John Cage 1951 o una composició algorítmica amb “Pure Data”.

Entrem ara, a les Aplicacions de la I.A., Reconeixement de cançons amb el mòbil, Aprenentatge Musical, Recomanació de Música, Eines per la creació Musical, Separació de veus o instruments, amb uns exemples audiovisuals dels Beatles “Now And Then”, les originals gravades el 1977 i tractades amb I.A. el 2023. Encara en les Aplicacions, la Recerca en Musicologia i Bioacústica, o la Generació de Música, NO de partitures. Ens mostra un software utilitzat per generar música, SUNO, amb uns exemples i finalment ens convida a crear amb eines d’I.A. el text d’una cançó amb total improvisació, demanant que el públic assistent digués unes paraules, van dir: Llibertat, República, Pau, Muntanya i Veritat. El giny en dècimes de segon va crear el text que ve a continuació.

Després de llegir-lo li vàrem demanar que hi posés música amb un mínim de paràmetres, el resultat no es va fer esperar, en pocs segons va donar dues versions utilitzant la mateixa lletra.

En clicar aquesta imatge pot revisionar-se i poden sentir-se melodies generades, 

incloses en el PowerPoint que Frederic Font va mostrar durant la seva sessió.

Presentació del conferenciant, resum i fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Jaume Padrós i Marco Inzitari han parlat sobre COM ENVELLIR AMB ÈXIT. Dimarts 8 d'octubre.

El Dr. Padrós i el Dr. Inzitari, gerontòlegs, van fer una presentació-diàleg on van reflexionar sobre què vol dir envellir ‘amb èxit’.

Des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies l’esperança de vida s’ha incrementat d’una forma considerable, gràcies sobretot, a la potabilització de l’aigua i al descobriment de les vacunes.

El nostre país presenta una ràtio de longevitat i esperança de vida dels més alts del planeta.

Fa vint-i-cinc anys que l’OMS ja va definir diferents objectius i hàbits per arribar a grans amb bona salut, com per exemple ser autònom, mantenir relacions socials o exercir un aprenentatge continu. 

Normes a les quals se'n van afegir d’altres, amb l’ajuda del públic, com menjar de forma saludable, dormir bé, l’activitat física (moure’s amb propòsit), el factor genètic, socialitzar-se, tenir pensaments positius i il·lusió de viure, entre d’altres.

Posen un exemple molt il·lustratiu: Dos nadons, en néixer són iguals, però diferents causes, al llarg de la seva vida, faran que a una edat adulta siguin ben diferents. 

Alguns dels factors causals són l’economia familiar, l’accés al coneixement i la cultura, la càrrega genètica, si han sofert violència a la seva vida, el clima i l’actitud vital positiva malgrat la salut.

L’edat cronològica no té per què ajustar-se a l’edat biològica, sinó que hi tenim molt a fer per la nostra part per mantenir-nos sans i joves.  Viure molts anys sense contingut no és viure amb èxit.

Amb la màxima del Dr. Padrós: “Tenir el màxim de sobirania en la teva vida”, estar actius físics i Intel·lectualment, es va donar per acabat el col·loqui, donant pas al torn de preguntes.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

David Bassa i Cabanas ha parlat sobre com SABER GESTIONAR LES PANTALLES: EL GRAN REPTE INTERNACIONAL. Dimarts 1 d'octubre.

Tal com diu el títol de la conferència, molt ben exposada per  David Bassa, saber gestionar les pantalles és un gran repte. 

L’Alcaldesa de Granollers, sra. Alba Barnusell i el nostre President sr. Esteve Garrell, ens han acompanyat en la presentació d’aquest nou curs.

 L'addicció a les pantalles, és un fet transversal que porta a estar “sol amb tothom” que és el que passa quan un grup de joves o adults estan físicament junts, però individualment cada un amb el seu mòbil.

Tot es basa en un algoritme que mou l’aplicació i que està dissenyat, perquè es faci servir convulsivament oferint imatges, vídeos... amb escenes, sense cap criteri, que t’impacten i t’enganxen. En aquest procés, es dispara el neurotransmissor dopamina i es genera una sensació d’eufòria que es pot dir, és equivalent a les sensacions de les addiccions a substàncies.

S’ha demostrat que el coeficient intel·lectual dels nens, baixa en consumir pantalles exageradament; el més apropiat és menys pantalles i més lectura, allò que els porta a ser més creatius.

L’algoritme més potent i additiu de tots és Tik Tok, tot i que els seus creadors diuen que està en una fase inicial, i serà molt més potent.

Ens ha de fer reflexionar, que els creadors d’aquestes pantalles, no les consumeixen, ni Ells, ni els seus fills perquè en coneixen els riscos.

Estem en un món nou pel, que  no ens han preparat. Hem de saber limitar el temps que mirem el mòbil i inculcar-ho als nostres fills. Fora mòbil a la tauleta de nit, al menjar... En resum, establir un horari concret per utilitzar el mòbil.

El conferenciant, finalment exposa, que una bona idea és establir  un contracte firmat pares-fills, on consti, on i quan es poden fer servir les pantalles. Com tot contracte, si no es compleix, ha de tenir una sanció.

 Hem d'autoimposar-nos, establir unes normes estrictes que ens portin a dominar la situació. Les pantalles són per buscar una informació concreta i s’ha de procurar tafanejar el mínim.

Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Les AULES UNIVERSITÀRIES impartides a GRANOLLERS avancen la programació del nou curs. Anoteu-vos l'agenda amics!

Bon estiu... Us esperem l'1 d'octubre!... amb un guardó pel curs passat